El pèplum.

Aula de cinema
El pèplum
pdf

Maciste

  • Direcció: Luigi Romano Borgnetto i Vincenzo Denizot
  • Guió: Agnes Fletcher Bain i Giovanni Pastrone
  • Fotografia: Augusto Battagliotti i Giovanni Tomatis
  • Interpretació: Bartolomeo Pagano, Leone Papa, Clementina Gay, Amelia Chellini, Didaco Chellini, Ada Marangoni, Felice Minotti
  • Producció: Itàlia
  • Any: 1915

 

El 1913 l’èxit internacional de Quo vadis? (Enrico Guazzoni, 1912) consagra la cinematografia transalpina com la reina del gènere mitològic. La gran inversió econòmica de la productora romana Cines sorprèn inclús els monarques britànics: George V i la seva esposa lloen l’esperit d’abnegació i el sentit de fidelitat amb els que l’esclau “Ursus” (en llatí “Oso”) defensa la seva jove mestressa.

La competidora torinesa Itala Film, no podia quedar-se enrere. Un any després, el seu propietari, Giovanni Pastrone, multiplica l’espectacle muscular amb Cabiria. La superproducció de l’època presenta, entre els sorprenents efectes especials de Segundo de Chomón i els altisonants inter títols del famós poeta Gabriele D’Annunzio, la gran atracció del forçut Maciste. El gegant bo de Númida supera en força, caràcter i simpatia el seu homòleg romà. Pastrone, amb encertada visió de futur, havia escollit amb perícia a l’actor adequat: Bartolomeo Pagano, treballador analfabet del port de Gènova, que de la nit al dia captura unànimement la benevolència del públic.

A partir de la pel·lícula avui presentada, Maciste, el llibert de pell fosca del segle III ac es converteix de facto (amb un hàbil joc de “mise en abyme”) en Maciste, estrella hercúlia de la productora torinesa. Des de llavors Pagano (fins la seva mort i més enllà) animarà las gestes de Maciste. Atleta, mèdium, sonàmbul, príncep aventurer, enamorat, de vacances, salvat de les aigües i, sobretot, campió absolut de la cinematografia nacional, més que per l’extraordinària potència dels bíceps, per la seva natural simpatia i transparent esperit humanitari.

 

Ludovico Longhi (Universitat Autònoma de Barcelona)

La critica diu

 

L’any 1914, la productora Itala Films de Torí, Itàlia, estrena l'èpica històrica Cabiria (Giovanni Pastrone, 1914), una pel·lícula que va modificar el paisatge dels inicis del cinema italià. Amb intertítols del poeta Gabriele D'annunzio i dirigida per Giovanni Pastrone, cofundador de l'estudi i col·laborador habitual a pròspera indústria cinematogràfica torinesa, Cabiria explica la història del segrest i l'alliberament d'una noia noble romana durant les guerres púniques en el segle III aC. L’enorme impacte de la pel·lícula es deu parcialment a les moltes innovacions cinematogràfiques: l’exactitud històrica dels seus elaborats decorats, les cultes aspiracions literàries, el seu pes d’influència en els pioners i la inesperada popularitat del seu heroi, l’extraordinari Maciste — un musculós esclau centreafricà que, en nom del seu comandant romà, rescata l'heroïna segrestada en territori enemic.

L’actor italià que interpretà Maciste, Bartolomeo Pagano, era nou per a pantalles de nacionals, però el forçut era un personatge familiar en el cinema italià de principis de segle. Èxits històrics com Quo Vadis? (Enrico Guazzoni, 1913) i Spartacus (Giovanni Enrico Vidali, 1913), entre d'altres, havia presentat musculosos herois realitzadors d’atlètiques i atrevides gestes. El forçut en aquestes històriques èpiques, per les quals el cinema italià era reconegut al món en aquell moment, era l’evolució nascuda a partir de diverses pràctiques culturals: el circ, concretament el pallasso i de números de l'home forçut; un nou públic interessat en la cultura física i l'aparició de gimnasos en ciutats com Torí, Bolonya i Milà, on va florir la indústria cinematogràfica naixent; i el teatre de varietats (il teatro di varietà) i la seva tradició còmica — tots els precursors d’una exhibició estètica del cos masculí, de constitució atlètica que apareix al cinema mut italià i que tan poderosament consagra Cabiria.

 

 

Des de l’estrena de Cabiria, la premsa més popular i el públic nacional i internacional aclama Maciste com un heroi italià, malgrat la seva alteritat racial diegètica, ràpidament i de manera entusiasta creix l’admiració per la seva valentia i la seva força com per la seva bonhomia i la seva delicadesa; va ser batejat com "Il gigante buono” (el gegant bo). Arran de la pel·lícula i el caràcter de fenomen d’èxit internacional, Itala Film va decidir produir una sèrie de pel·lícules d'aventures amb Maciste com a protagonista, començant per Maciste (Vincenzo Denizot i Romano Luigi Borgnetto,1915), supervisada per Pastrone. Pagano posteriorment protagonitzaria aproximadament una vintena de pel·lícules produïdes per Itala i altres empreses de cinema, incloent-hi Maciste alpino (Giovanni Pastrone, 1916), Maciste innamorato (Romano Luigi Borgnetto,1919), i Maciste al vacanza (Romano Luigi Borgnetto, 1921).

En la dècada de 1920, com la indústria cinematogràfica italiana va començar a col·lapsar a causa de la intensa competència, manca d'innovació i sobrecàrrega (entre altres raons), Pagano, com la majoria d’altres actors, troba feina a Alemanya, però finalment va acabar tornant a Itàlia per fer alguns dels seus títols més importants: Maciste imperatore (Guido Brignone, 1924), Maciste contro lo sceicco (Mario Camerini, 1926) i Maciste all’inferno (Guido Brignone, 1926).

Repasem el personatge  Maciste des del secundari de Cabiria fins al protagonista de la primera pel·lícula de la sèrie, la homònima Maciste. Des d'una pel·lícula a l'altra, Maciste pateix diverses alteracions radicals: la més sorprenent fou la de va canviar d'un cos negre d’esclau africà a un blanc italià. Aquesta transformació es va produir durant una fase de transició crucial al cinema italià on les pel·lícules esdevingueren marcades ideològicament per donar suport a polítiques nacionalistes, i com els serials passaren d’un metratge d’una o dues llaunes a un format més llarg, episòdic i autònom.

Maciste s’esforça en reafirmar la seva blancor a través d'un col·lapse total de la dicotomia personatge-actor i tractar la constitució negra del Maciste vista anteriorment en pantalla a Cabiria com si fos una disfressa. El discurs racial d’aquesta metamorfosi es basa en els principis antropològics de superioritat del nord-italià blanc mitjançant els recursos clàssics cinematogràfics de sacrifici heroic, les gestes espectaculars i la rectitud moral — tot plasmat en el físic musculós de Maciste, amb un físic blanc acabat d’estrenar.

 

Reich, Jacqueline. The metamorphosis of Maciste in Italian silent cinema. “Film History”, vol. 25, núm. 3 (2013), pàg. 32-56.

 

Bibliografia

 

- Cammarota, M. D. Il Cinema peplum: la prima guida critica ai film di: Conan, Ercole, Goliath, Maciste, Sansone, Spartaco, Thaur, Ursus. Roma: Fanucci, 1987.

- Dall'Asta, Monica. Italian serial films and 'international popular culture'. “Film History”, vol. 12, núm. 3 (2000), pàg. 300-307.  

- Kromer, Reto ; Jaques, Pierre-Emmanuel ; Gili, Jean A. ; Bleys, Jean-Pierre. "Il Cinema Ritrovato", XXIVe édition, Bologne, 26 juin-3 juillet 2010. “1895”, núm. 62 (dic. 2010), pàg. 132-145.

- Maciste (DVD). Bologna: Cineteca Bologna, 2009.

- Martinelli, Vittorio ; Quargnolo, Mario. Maciste and Co: i giganti buoni el muto italiano. Gemona del Friuli: Cineppolare, 1981.

- Martinelli, Vittorio. Bartolomeo Pagano: l’incarnation d’un mythe. En Dall'Asta, Monica. Un Cinéma musclé: le surhomme dans le cinéma muet italien: 1913-1926. Crisnée, Bèlgica: Yellow Now, 1992. Pàg. 209-213.

- Reich, Jacqueline. The metamorphosis of Maciste in Italian silent cinema. “Film History”, vol. 25, núm. 3 (2013), pàg. 32-56.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema