El serial cinematogràfic.

Aula de cinema
El serial cinematogràfic
pdf

La secta de los misteriosos

  • Direcció: Albert Marro
  • Guió: Albert Marro
  • Interpretació: José Duran, Joaquín Carrasco, Elena Bernís, Francisco Aguiló, Emilia de la Mata, Alexia Ventura
  • Producció: Catalunya
  • Any: 1917

 

El rodatge de La secta de los misteriosos es va perllongar des d'inicis de juliol a mitjans d’agost de 1916. Els interiors es van rodar en l'estudi de la Hispano Films al carrer Craywinkel, els exteriors es van localitzar en diferents punts de la ciutat de Barcelona, especialment al barri de Gràcia i al Parc Güell, que es va convertir en un castell medieval, amagatall del tresor. La secta de los misteriosos estava interpretada per gairebé la totalitat dels actors que havien participat a Barcelona y sus misterios: Emilia de la Mata en el rol d'un dels misteriosos, "La Garza", vestida amb unes malles que recorden a la Musidora de Les Vampires de Feuillade, Joan Argelagués en el paper de "El Zorro", Josep Duran com el detectiu Hernández, i la nena Alexia Ventura, la filla de la comtessa. Van treballar també en papers secundaris Teresa Bernís com la comtessa de Bellavista, mare de Alexia, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer i Francesc Aguiló. Pel seguiment que fa la premsa, sembla clar que es va desenvolupar simultàniament el rodatge i la preparació dels positius de La secta de los misteriosos i els d’una altra producció, Elva, protagonitzada per la nena Alexia. Encara que la premsa anunciava a principis de novembre que «a la Hispano Films es treballa sense descans per ultimar els positius de les pel·lícules La secta de los misteriosos i Elva», el passi de prova per a distribuïdors i empresaris no es va produir fins al 4 de desembre. Com en la majoria de les produccions de la Hispano Films, la projecció es va realitzar en la Sala El Dorado acompanyat de l’orquestra del cinema. La crítica va acollir bé el passi i totes les referències coincideixen a lloar de forma especial el treball de Marro i Robert en la direcció artística i tècnica, i el treball dels actors, especialment de la petita Alexia Ventura. D'entre les ressenyes publicades en la premsa és especialment efusiva la del periodista de La Vida gráfica:

"La distingida i nombrosa concurrència que omple la sala se sent veritablement interessada per les dramàtiques escenes que es van succeint en la pantalla. La suggestiva trama, de caràcter fulletonesc atreu des del primer moment l'atenció de l'espectador, que assisteix a l'evocació palpitant de color i vida, de les lluites entre cavallers cristians que no tenien més llei que la seva espasa, la seva dama i el seu Déu, contra els àrabs bel·licosos i fanàtics. El contrast ressalta vigorosament de les escenes que reflecteixen la vida actual, tan diferent que quan estan ben fetes com en aquesta pel·lícula succeeix arriben a la categoria de veritables reconstruccions històriques)".

 

 

Cal fer notar que la premsa especialitzada d'aquest moment, especialment quan es referia a les passades prèvies al llançament d'una pel·lícula, estava més prop de la publicitat pagada per la productora que de la veritable crítica cinematogràfica, per la qual cosa les ressenyes dels passis de premsa s'apropen més a una descripció del que els productors volien assenyalar, que a una valoració crítica del film. No és d'estranyar que tota la premsa coincideixi a lloar la factura "internacional" de La secta de los misteriosos, atès que aquest era l'objectiu d'Hispano Films, fer a Espanya el que es feia en la indústria cinematogràfica forana. “La secta de los misteriosos pot anivellar-se amb les seves similars estrangeres. Interessa, emociona, desperta aquesta curiositat que vol avançar-se a la solució de les aventures i té escenes de gran efecte i intensitat dramàtica dins del gènere al qual pertany”. Hi ha algunes excepcions, com una ressenya apareguda a La Publicitat on el periodista critica que Marro s’hagi sumat a la moda dels serials. Tot i que afegeix “serà un film que segur que tindrà el seu públic, des del moment que el reguitzell d’absurds policíacs no té pinta d’extingir-se”. Cal dir que té escenes interessants “i altres de gran efecte, dins del gènere al qual la pel·lícula pertany i que dins de la producció nacional suposa un gran esforç digne de ser coronat per l’èxit”. La seva crítica se centra en la mala redacció dels rètols “faltes gramaticals i al sentit comú que en la redacció dels rètols s’observa i que són un constant martiri pels ulls”.

 

Cardona, Rosa. La recuperación de la versión para el mercado alemán de La secta de los misteriosos (Albert Marro, 1917). “Secuencias”, núm. 26 (2007), pàg. 66-80.

Bibliografia

 

- Benet, Vicente J. El Cine español: una historia cultural. Barcelona [etc.]: Paidós, 2012.

- Cardona, Rosa. La recuperación de la versión para el mercado alemán de La secta de los misteriosos (Albert Marro, 1917). “Secuencias”, núm. 26 (2007), pàg. 66-80.

- Castillo i López, Josep del. Nota biogràfica sobre Albert Marro. "Cinematògraf", núm. 4 (1986-1987), pàg. 411-448.

- González López, Palmira. Els Anys daurats del cinema clàssic a Barcelona: 1906-1923. Barcelona : Institut del Teatre de Barcelona : Edicions 62, 1987.

- Minguet i Batllori, Joan M. Paisaje[s] del cine mudo en España. Valencia: Ediciones de la Filmoteca, 2008.

- Porter i Moix, Miquel. Història del cinema a Catalunya: 1895-1990. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992.

- Riambau, Esteve. Paisatge abans de la batalla: el cinema a Catalunya, 1896-1939. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1994.

- La Secta de los misteriosos (DVD). Barcelona: Filmoteca de Catalunya: Madrid: Filmoteca Española, 2006.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema