El serial cinematogràfic.

Aula de cinema
El serial cinematogràfic
pdf

Les vampires

Els vampirs
  • Direcció: Louis Feuillade
  • Guió: Louis Feuillade
  • Fotografia: Manichoux
  • Interpretació: Musidora, Edouard Mathé, Marcel Lévesque, Jean Aymé
  • Producció: França
  • Any: 1915

 

 

Els criminals anàrquics de Les Vampires no van trobar només fanàtics i admiradors en l'opinió pública, sinó també decidits contrincants. Furiosos pares de família van protestar i el prefecte de la policia parisenca va intervenir davant el ministre de l'interior, Malvy. Es va acusar a aquesta sèrie de pel•lícules d'agregar nous horrors a l'espanto dels fronts, i precisament en temps de guerra. La pressió del Haute Banque Protestant sobre els socis capitalistes de Gaumont va conduir a la interrupció de la reeixida sèrie. En el seu següent serial, Feuillade va prendre la figura d'un detectiu venjador. La popularitat de Judex (1916-1917) va sobrepassar a la dels seus antecessors.

El que tant va pertorbar als contemporanis de Les Vampires van ser els creatius invents que per a la destrucció i el vici empraven aquests criminals organitzats en dur a terme les seves anàrquiques accions de violència. En els assassinats en sèrie, assalts, atemptats i actes de terror, els emmascarats es valien, en part, de certes formes de mort sobtada establertes i conegudes des de les novel•les policíaques, però també dels més avançats mitjans de comunicació i de la innovadora dinàmica tècnica consubstancial a l'època de les màquines. El vertiginós ritme amb que Les Vampires volen minar i destruir l'ordre social, les estructures socials, és una novetat històrico-cinematogràfica. Les Vampires són avantguarda d'una evolució que es donarà a Estats Units cap als anys trenta, amb les pel•lícules de gàngsters, i a Alemanya, amb les pel•lícules de Mabuse, de Fritz Lang (1922). Així, Feuillade es va avançar, per molt, a la seva època.

 

 

La utilització de verí pertany encara a les formes tradicionals del crim: un anell enverinat (1), una ploma font amb tinta mortal, una ampolleta amb medicina que mata (3), una agulla de barret tòxic (4), una càpsula de cianur (5), una espina en el guant (7, 8) i xampany enverinat (9). També resulta usual emprar la hipnosi amb finalitats delictives (6, 10), recórrer a una escriptura que es torna visible a la calor de l'alè (8), a criptogrames per desxifrar (3, 8), a amagatalls i disfresses (en tots els episodis), al capdavant d'una persona decapitada (1), a segrestos i assalts, les víctimes dels quals són transportades en canastres de roba (5), en baguls (9) o en una caixa, i a fugides a través de pous i canonades (3, 4, una reminiscència de Fantomas). Formen part de les arts circenses i acrobàtiques, fugides, persecucions i segrestos: un Vampire grimpa pel sostre d'una casa i baixa pel desguàs (1), la funció de ballet de Marfa (2), els balls dels lladregots en els cabarets (3, 6, 7), la canastra de roba en què es troba Philippe i que es llisca per les escales de Montmartre (5), les víctimes dels Vampires són extretes per la finestra cap al carrer mitjançant una corda (5, 6, 10), escalament per façanes i fugides per sostres (1, 3, 9, 10), un parany (7), salts des d'automòbils en plena marxa (5, 6, 9, 10) o des d'un pont cap a un tren en moviment, i la posterior caiguda del tren (9).

Les Vampires resulten moderns i es troben en la cúspide de la seva època o fins i tot avançats a ella en el que a la seva hàbil utilització de la tècnica es refereix. En tots els episodis se serveixen de veloços automòbils com a mitjans de transport o per donar-se a la fugida. Empren gas i cloroform com a anestèsics per a persones individuals o per al grup convidat a un sopar (5, 6, 9, 10). En els episodis 7 i 8, un canó controlat electrònicament exerceix un important paper, doncs les seves magranes destrueixen amb seny perfecte un cabaret (7) i un pot torpeder (8). Feuillade estava orgullós que aquest artefacte hagués anticipat, en el que a tècnica militar es refereix, el rendiment d'artilleria del canó alemany anomenat Dicke Bertha (Gran Bertha) durant la primera guerra mundial: amb un abast de fins a 100 quilòmetres.

 

Cien años de cine: [1895-1995]: una historia del cine en cien películas. Werner Faulstich, Helmut Korte (ed.). México: Siglo Veintiuno, 1997.
 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Arnaud, Philippe. Les apparences transitoires. “Cahiers du Cinéma”, núm. 385 (juin 1986), pàg. VI-VII.
  • Baecque, Antoine de. Les Vampires: Louis Feuillade. “Cahiers du Cinéma”, núm. spécial (1993), pàg. 120-121.
  • Bastide, Bernard [et al.]. Louis Feuillade. Perpignan: Institut Jean Vigo, 1988.
  • Beylie, Claude. Judex et Les Vampires. “Cinéma”, núm. 482 (nov. 1991), pàg. 28.
  • Brunetta, Gian Piero. Strangers in the dark, les 'Vampires' et le jeu des masques. “Les Cahiers de la Cinémathèque”, núm. 48 (1987), pàg. 77-81.
  • Callahan, Vicki. Detailing the impossible. “Sight & Sound”, vol. 9, núm. 4 (avr. 1999), pàg. 28-30.
  • de la Bretèque, François. De Mazamette à Biscotin, le comique dans le serial français. “1895”, núm. 61 (sept. 2010), pàg. 205-221.
  • Fernández Cuenca, Carlos. De Fantomas a Judex: homenaje a Louis Feuillade. San Sebastián: Festival Internacional del Cine, 1964.
  • Feuillade, Louis. Louis Feuillade, retour aux sources: correspondance et archives. Paris: Association française de recherche sur l`histoire du cinéma: Gaumont, 2007.
  • Feuillade, Louis. Louis Feuillade. Paris: Seghers, 1964.
  • Hommage à Louis Feuillade. Perpignan: Institut Jean Vigo, 1986.
  • Leplongeon, Nathalie. Les Vampires de Louis Feuillade, une stratégie de coopération spectatorielle. “Iris”, núm. 17 (automne 1994), pàg. 167-182.
  • Thompson, Frank. Les vampires. “Film Comment”, vol. 34, núm. 5 (sept.-oct. 1998), pàg. 4-5.
  • Les Vampires (DVD). [S.l.]: Gaumont, cop. 2006.