Els orígens del cinema. dels pioners a l'slapstick (1895-1919)

Aula de cinema
Els orígens del cinema
dels pioners a l'slapstick (1895-1919)
pdf

 

El cinema, tal i com el coneixem a dia d’avui, neix de dos francesos: els germans Auguste i Louis Lumière. Fabricants d’articles fotogràfics a Lió, ells haurien de ser els primers en aconseguir un sistema de projecció satisfactori –molt per sobre de les rudimentàries estampes del Kinetoscopi, tot i que basat en ell igual que en la càmera de Marey- que van patentar al seu país el 13 de febrer de 1895 com a cinematògraf. Per a ser exactes, el nom ja havia estat utilitzat entre 1892 i 1893 per Leon-Guillaume Bouly per una filmadora llurs imatges no va aconseguir projectar-hi mai.

La càmera ideada pels Lumière es valia d’un mecanisme de garfi per arrossegar la pel.lícula fins al obturador intermitentment i recollir-la, ja impressionada, en una segona bobina. Tot el contrari que Bouly, els Lumière si que van aconseguir projectar les cintes impressionades. Van fer-ho per primer cop el 22 de març de 1895 a la Societé d’Encouragement à l’Industrie Nationale. La Sortie de l'Usine Lumière à Lyon era el títol de la cinta en qüestió i en la seva única seqüència es mostrava els treballadors de la fàbrica dels inventors sortir de la feina. La projecció – aquesta sí que va ser la primera de la història- va causar una impressió tan bona que els assistents no trigaren en demanar la seva repetició.

El següent 17 d’abril va tenir lloc una nova projecció a La Sorbone i el 10 de juny el cinematògraf va ser admirat al Congrés de les Societats Fotogràfiques Franceses celebrat a Lió. Va ser aquí on, a banda de La Sortie de l'Usine Lumière à Lyon, es va exhibir la primera cinta argumental de la història: L'arroseur arrosé. Filmada aquell mateix any, el seu argument era ben senzill, un jardiner era víctima de la broma d’un nen que trepitjava la seva mànega.

Després de diverses sessions més, el 28 de desembre de 1895 es va fer, al Gran Café del Bulevard dels Caputxins, la sessió inaugural de la que havia de ser una de les dues manifestacions culturals més importants del segle XX. “S’ha capturat la vida –diu la premsa- el món gira davant d’una tela blanca”.
Si es diu que el cinema va néixer aleshores, i no en cap de les altres projeccions anomenades anteriorment, és pel fet que els espectadors van haver de pagar la seva entrada per primer cop, un franc per a ser exactes. La sessió de trenta minuts de durada estava integrada per 12 curtmetratges. La recaptació d’aquell dia va ser de 30 francs, abonats per trenta dels trenta-cinc assistents. Al dia següent, la veu de la nova meravella va córrer i les cues per assistir a les projeccions col.lapsava el bulevard. Tres setmanes després, el cinematògraf –augurant el gran negoci que seria- donava unes recaptacions de dos mil francs diaris. No cal que dir que va començar a organitzar-se projeccions a la resta d’Europa i d’Amèrica del Nord.

 

Memba, Javier. Historia del cine Universal. Madrid: T&B, 2008.

 

 

Méliès experimentà amb el cinema generant efectes especials sorprenents aleshores.

 

 

A les primeres pel.lícules d’Edison, no hi ha cap intent de dissimular l’artificialitat de l’espectacle que s’estava creant i enregistrant per la càmera. A totes les pel.lícules d’Edison és el cos (treballant, jugant o estarrufant-se davant la càmera) el que atrau la nostra atenció, en contrast amb les pel.lícules d’Auguste i Louis Lumière, que fotografiaven la vida d’una manera directa, sense ornaments i amb una mínima escenificació. Edison va establir els conceptes bàsics sobre els que encara avui es basa la producció, distribució i exhibició de pel.lícules del Hollywood comercial: oferir al públic espectacle, sexe i violència, però simultàniament fer el joc a l’ordre social dominant. Les pel.lícules ultra-comercials d’Edison encaixaven a la perfecció amb l’heterogeni i poc disciplinat públic, presentant un món de parelles romàntiques idealitzades, estereotips racistes i un exotisme incansable, acompanyat d’una saludable dosi de sadisme i voyeurisme per excitar al públic. Resumint, Edison sabia allò que el públic volia.

Mentre Edison, juntament amb Étienne-Jules Marey, Louis Aime Augustin Le Prince i els germans Lumière inventaven els fonaments del cinema modern, uns altres practicants pioners de l’art cinematogràfic estaven creant els seus propis móns. Georges Méliès, un antic mag, es va involucrar en el cinema com a mode de fomentar la seva obsessió per la il.lusió. El seu segell característic de bruixeria fantasmagòrica el va convertir en el padrí dels efectes especials del centenar de pel.lícules que va crear als seus estudis.  Les pel.lícules de Méliès, com les d’Edison i les dels germans Lumière, depenien d’una posició fixa de la càmera, però dins d’aquesta limitació va crear una biblioteca d’efectes especials que dominarien el cinema fins a l’arribada de l’era digital a finals del segle XX: dobles exposicions, imatges que es fonen en una altra, parts d’una imatge que s’emmascaren i després es tornen a fotografiar per crear il.lusions espacials o espectaculars, moviments inversos, talls (fer que els objectes apareguin o desapareguin) i nombroses de tècniques més.

 

Dixon, Wheeler W. ; Foster, Gwendolyne Audrey. Breve historia del cine. Barcelona: Ma non troppo, cop. 2009.