Espectres de la guerra. segons Elisabeth Bronfen

Cicles
Espectres de la guerra
segons Elisabeth Bronfen
pdf

Gran Torino

  • Direcció: Clint Eastwood
  • Guió: Nick Schenk (Història: Nick Schenk, Dave Johannson)
  • Música: Kyle Eastwood i Michael Stevens
  • Fotografia: Tom Stern
  • Interpretació: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her
  • Producció: Estats Units
  • Any: 2008

 

En el mateix any que s’estrena Miracle at St. Anna (Spike Lee, 2008), Clint Eastwood torna de nou amb una història d’un veterà llurs records de guerra maquillen una invisible presència en la vida que ha viscut des del seu retorn a casa. Recapitulant el film en els termes de les fórmules dramàtiques de turments discutits anteriorment, parem atenció en el deute al cinema negre d’Eastwood en el replantejament de la posada en pantalla de la guerra. Gran Torino comença en el funeral de la dona de Walt Kowalski. Durant la recepció després de la cerimònia, els seus nebots obren un bagul al soterrani de casa seva i descobreixen fotografies d’ell amb el tercer escamot de la Companyia E a Corea en la primavera de 1952. No sabien res d’això fins aleshores, no perquè ell no vulgui recordar escenes molt doloroses o tracti d’oblidar el passat, sinó perquè ha tractat de mantenir els seus records en la part més fosca del seu cervell. Per subratllar que aquest veterà està lluitant una batalla interna, el film no ofereix flashbacks de les accions militars a Corea. Per altra banda, Walt (interpretat pel mateix director) admet francament al pare Janovich que recordarà les horribles coses que es va veure obligat a fer durant la guerra fins al dia que ell mori i refusa anar a confessió perquè és una pena amb la que ha d’aprendre a conviure.

Com la majoria de veterans, Walt ha arrossegat la guerra fins a casa i continua depenent de la seva experiència de guerra com si es tractés d’un patró per prendre decisions en moments de crisi. Quan, poc després del funeral, membres de la banda Hmong apareixen davant de la seva porxada, Walt opta per l’autodefensa. Han vingut a molestar els veïns, amb la intenció d’intimidar en Thao, perquè s’ajunti a la banda. Apuntant el seu rifle als cinc bel•ligerants asiàtics-americans, Walt els recorda que a Corea feia bosses amb els cossos dels enemics. Al dia següent, el pare Janovich l’acusa de d’haver actuat precipitadament, al que ell respon: “Quan ets a Corea i milers de vietnamites venen cap a tu, no pots trucar a la policia, has d’actuar”. “No som a Corea, senyor Kowalski”, respon el jove capellà enfadat, per a qui la intervenció militar americana al paral•lel 38 és la primera i principal “Guerra oblidada”, creu hi ha força diferència entre les passades guerres i els actuals actes de violència criminal. Pel veterà de guerra d’Eastwood, Corea és una part inextricable de totes les seves possessions.

 

 

Com argumenta Stanley Cavell, un dels temes de les tragèdies clàssiques revela que si “les nostres accions tenen conseqüències que van més enllà de les nostres millors, o pitjors, intencions”, la raó d’aquestes conseqüències “que ens turmenten no és simplement que siguem mig cecs sinó que primer fem les coses que produeixen aquestes conseqüències”. Preguntant sobre com hauríem d’acabar amb aquest turment, continua “allò que necessitem no és un renaixement, o salvació, sinó el coratge, o la prudència, per veure-ho i parar a temps”. Walt, opta precisament per una perspicaç abdicació des de la lògica de les represàlies, “anirà sol” a la nit, perquè, com a Act of Violence (Fred Zinnemann, 1948), es retractarà de la mort que sent que injustament va dispensar a Corea. És la seva manera de prevenir al jove, que ha adoptat com un fill espiritual, que l’assassinat en temps de pau podria ser considerat un assassinat per llei civil. Ell va, un cop més, a la casa on viuen els membres de la banda per intentar desfer el niu d’assassins Hmong. Mentre Gran Torino tracta la violència de bandes com una materialització de la continuació de la guerra, la resolució del turmentat veterà té menys de la regeneració de Bogart mitjançant la violència i més de la redempció de Heflin mitjançant l’autosacrifici. El valor de Walt, o la prudència de veure i parar, consisteix en introduir una petita però decisiva diferència en aquest procés final de guerra en el jardí del seu enemic. Només va armat amb un encenedor, lluint l’emblema del primer de Cavalleria que va obtenir en 1951, quan va allistar-se.

 

Bronfen, Elisabeth. Specters of War: Hollywood's Engagement with Military Conflict. New Brunswick: Rutgers University Press, 2012.

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

- Aguilar, Carlos. Continuarà (2003-2009). En Clint Eastwood. Madrid: Cátedra, 2009, pàg. 239-271.

- Alarcón, Tonio L. No es país para imberbes. “Dirigido por”, núm. 386 (feb. 2009), pàg. 26-27.

- Beard, William. Gran Torino: Clint Eastwood as fallen saviour. “CineAction”, núm. 85 (2011), pàg. 34-42.

- Bénoliel, Bernard. Entre fantasmas. En Maestros del cine: Clint Eastwood. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 2010, pàg 83-93.

- Bianchi, Pietro. La sovversione dell'autorità. “Cineforum”, vol. 49, núm. 483 (apr. 2009), pàg. 13-15.

- Boyer, Élisabeth. Gran Torino. “L’Art du Cinéma”, núm. 66-69 (printemps 2010), pàg. 153-159.

- Bruno, Edoardo. Gelo dai colori acidi. “Filmcritica”, vol. 59, núm. 593 (mar. 2009), pàg. 107-108.

- Castro, Antonio. Viridiana: 16 años después. "Dirigido por", núm. 44 (mayo 1977), pàg. 19-21.

- Costa, Jordi. Gran Torino. “Fotogramas” núm 1984 (feb. 2009), pàg 16.

- DD.AA. Gran Angular: Eastwood/Fincher. “Cahiers du Cinema España”, núm. 20 (feb. 2009), pàg 6-24.

- De Bernardinis, Flavio. La rete di ferro. “Segnocinema”, vol. 29, núm. 157 (magg.-giugno 2009), pàg. 52.

- Esposito, Lorenzo. Genealogia della morale. “Filmcritica”, vol. 59, núm. 593 (mar. 2009), pàg. 109-111.

- Frasca, Giampiero. Clint d'oeil. “Cineforum”, vol. 49, núm. 483 (apr. 2009), pàg. 7-10.

- Gatti, Ilaria. Un monolite nel deserto. “Filmcritica”, vol. 59, núm. 593 (mar. 2009), pàg. 112-113.

- Gran Torino (DVD). Madrid: Warner Bros, cop. 2009.

- Guerra, Michele. The wrestler e Gran Torino: i corpi e i film del cinema di adesso. “Cineforum”, vol. 49, núm. 487 (sett. 2009), pàg. 43-49.

- Invernici, Arturo. Ghost of Motown. “Cineforum”, vol. 49, núm. 483 (apr. 2009), pàg. 10-13.

- Jacobson, Harlan. Gran Torino. “Film Comment”, vol. 45, núm. 1 (Jan.-Feb. 2009), pàg. 69-70.

- Kausch, Franck. Gran Torino: père et fils. “Positif”, núm. 577 (mars 2009), pàg. 7-8.

- Malausa, Vincent. L'épreuve de force. “Cahiers du Cinéma”, núm. 642 (févr. 2009), pàg. 20-21.

- Mardore, Michel. L'envers des Fiorettis. "Cahiers du cinéma", núm. 127 (janvier 1962), pàg. 48-51.

- Martini, Emanuela. L'uomo senza pistola. “Cineforum”, vol. 49, núm. 483 (apr. 2009), pàg. 4-6.

- Molinari, Mario. Gran Torino. “Segnocinema”, vol. 29, núm. 157 (magg.-giugno 2009), pàg. 52-53.

- Nave, Bernard. Gran Torino. “Jeune Cinéma”, núm. 322-323 (primtemps 2009), pàg. 120-121.

- Redding, Arthur. A finish worthy of the start: the poetics of age and masculinity in Clint Eastwood's Gran Torino. “Film Criticism”, vol. 38, núm. 3 (Spring 2014), pàg. 2-23.

- Stables, Kate. Gran Torino. “Sight & Sound”, vol. 19, núm. 3 (Mar. 2009), pàg. 61-62.

- Wilson, Michael Henry. You are never too old to learn: Gran Torino. En Eastwood on Eastwood. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 2010, pàg 206-211.