Front popular i Realisme.

Aula de cinema
Front popular i Realisme
pdf

Le crime de Monsieur Lange

El crimen de Monsieur Lange
  • Direcció: Jean Renoir
  • Guió: Jean Renoir i Jacques Prévert
  • Música: Joseph Kosma i Jean Wiener
  • Fotografia: Jean Bachelet
  • Interpretació: René Lefèvre, Florelle, Jules Berry, Marcel Lévesque i Odette Talazac
  • Producció: França
  • Any: 1936

La critica diu

 

Le crime de Monsieur Lange és la segona mostra de l'etapa més social i políticament compromesa del cineasta francès Jean Renoir, ja obertament preludiada en 1934 amb Toni, i coronada amb la incendiària La règle du jeu. Serà en aquest període quan rodi el seu celebrat al·legat antibel·licista La grande illusion (1937) o La Marsellaise (1937), projecte de recuperació de la memòria històrica sobre la Revolució Francesa finançat mitjançant participació popular de dos francs (a descomptar de la posterior adquisició de l'entrada en taquilla quan la pel·lícula s'exhibís).

El realisme que va emprar Renoir al seu cinema tenia ben poc en comú amb l'anomenat "realisme poètic" característic del cinema francès de l'època, tan en voga gràcies als seus contemporanis Marcel Carné i René Clair. Renoir canalitzarà aquest naturalisme cap a preocupacions polítiques i socials. Aquest compromís del cineasta va ser precisament interpretat per André Bazin de la següent manera: «Renoir, a través de tots els seus avatars socials, no s'interessa més que per les mateixes veritats morals, perquè el realisme social no és per a ell més que una manera d'experimentar i provar la permanència de l'home i els seus problemes». Igual que a la citada Toni, a Le crime de Monsieur Lange es comet (ja ens ho indica el mateix títol que antecedeix la projecció) un assassinat. Però si en aquell llargmetratge precursor del moviment neorealista els motius eren passionals, en el qual ens ocupa l'homicidi és un acte revolucionari justificat pels propis autors de l'obra. La víctima és presentada com un capitalista que explota als seus treballadors i abusa dels personatges femenins.

L'única manera que els obrers aconsegueixin aixecar la cooperativa obrera serà a través de l'extermini de tan nociva figura. A ningú escapa el fort component ideològic del llargmetratge, concebut amb una clara intenció propagandística. Bazin sostenia que Le crime de Monsieur Lange era un film de tesi: «contra els mals patrons, els capitalistes explotadors, per la solidaritat obrera i els avantatges de la fórmula cooperativa. [...] Prévert i Renoir arribarien fins i tot voluntàriament a excusar el crim de Lange que serveix perquè desaparegui de la terra un ésser irremediablement nefast i al que protegeixen les lleis d'una societat mal construïda». Àngel Quintana insisteix en tan important idea: «Les estratègies narratives utilitzades per Jean Renoir posseeixen una clara finalitat retòrica: han de convertir la pel·lícula en una obra de tesi sobre la moralitat dels actes revolucionaris col•lectius. El film justifica l'assassinat del dèspota com a camí per a l'alliberament social i exigeix al públic que absolgui a l'autor del crim». No hem de deixar passar l'oportunitat d'apuntar que l'èxit de la cooperativa serà possible gràcies a la publicació dels relats d'Arizona Jim, fruit de la imaginació d'un dels seus integrants. Els avantatges que comporta la nova cooperativa no es fan esperar: apareix l'amor per als personatges, la felicitat inunda el pati de veïns (escandalós és el sopar que es troben celebrant just abans de la reaparició de Batala) i amb els beneficis econòmics es pot sufragar el part d’Estelle i la convalescència de Charles.

 

 

Al començament del metratge, Lange i la seva promesa Valentine es refugien en una posada propera a la frontera amb Bèlgica. Reconeguts com a fugitius, la dona es veu obligada a exposar el seu relat davant la gent de la posada, que actuarà a manera de jurat popular (paper que, per extensió, adoptarà també l'espectador de la pel•lícula, a qui en realitat va dirigit el llarg flashback), decidint si deixen marxar a la parella en llibertat o la lliuren a les autoritats. Ressonàncies d'aquesta idea de Le crime de Monsieur Lange es poden observar en Les bas fonds (1936), on l'assassinat que irrevocablement es veu obligat a cometre Pepel sembla justificar-se novament, obtenint la comprensió i solidaritat dels altres personatges. Com deia el personatge que el propi Renoir interpreta en La regle du jeu «tots tenen les seves raons». I, malgrat el que pogués pensar-se, aquesta finalitat propagandística i política de la pel·lícula no és obstacle perquè aflori en ella la sensibilitat pròpia de l'escriptura renoiriana. El que diferencia les pel·lícules de Renoir més compromeses de la simple proclama política o ideològica és la seva sensibilitat artística i cinematogràfica. Deia Truffaut referent a Le crime de Monsieur Lange que de tota l'obra de Renoir era el seu film «més dens en "miracles" d'interpretació i de càmera, el més carregat de debò i de bellesa pures». El jove crític reafirmava així les paraules del seu mestre André Bazin: «els films de Renoir estan fets amb la pell de les coses.

 

Higueras Flores, Rubén. Jean Renoir, en busca de la verdad moral. En El crimen del señor Lange (Le crime de Monsieur Lange)(DVD). Madrid: 39 escalones, 2010.
 

Bibliografia

 

- Bazin, André. Jean Renoir: períodos, filmes y documentos. Barcelona: Paidós, 1999.

- Bertin, Célia. Jean Renoir, cinéaste. [Paris]: Gallimard, 1994.

- Beylie, Claude. Le cinéma face au front populaire: (1936: un grand tournant qui a été peu tourné). “Cinéma”, núm. 357 (juin 1986), pàg. 8-10.

- Biette, Jean-Claude. Le crime de M. Lange. “Cahiers du Cinéma”, núm. 297 (févr. 1979), pàg. 59-60.

- Bush, L. Feminine narrative and the law in Renoir's Le crime de M. Lange. “Cinema Journal”, vol. 29, núm. 1 (Fall 1989), pàg. 54-70.

- El Crimen del Sr. Lange (Le crime de Monsieur Lange)(DVD). [S.l.]: 39 escalones Films, DL 2010.

- Davis, Colin. Scenes of love and murder: Renoir, film and philosophy. London ; New York: Wallflower, 2009.

- Golsan, Katherine. Murder and merrymaking: the "seen" of the crime in Renoir's 1930s cinema. “Film Criticism”, vol. 32, núm. 2 (Winter 2007-2008), pàg. 28-47.

- Haffner, Pierre. Jean Renoir. Paris: Rivages, 1988.

- Horton, Andrew. Alain Tanner's 'Jonah...': echoes of Renoir's 'M. Lange'. “Film Criticism”, vol. 4, núm. 3 (Spring 1980), pàg. 25-30.

- Institut des hautes études cinématographiques (París). Analyse des films de Jean Renoir. Paris: Institut des hautes études cinématographiques, 1966.

- Leprohon, Pierre. Jean Renoir. Paris: Seghers, 1967.

- Mérigeau , Pascal. Jean Renoir. [Paris]: Flammarion, cop. 2012

- Pappas, P. Jean Renoir's 'The crime of M. Lange'. “Cineaste”, vol. 10, núm. 3 (Summer 1980), pàg. 28-31.

- Quintana, Àngel. Jean Renoir. Madrid: Cátedra, cop. 1998.

- Serceau, Daniel. Jean Renoir. Paris: Edilig, 1985.

- Simon, C. Le crime de M. Lange. “Cahiers du Cinéma”, núm. 482 (juil.-août 1994), pàg. 60-61.

- Strebel, E.G. Renoir and the Popular Front. “Sight & Sound”, vol. 49, núm. 1 (Winter 1979-1980), pàg. 36-41.

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema