Gaumont. 120 anys de cinema europeu

Cicles
Gaumont
120 anys de cinema europeu
pdf

Les yeux sans visage

Ulls sense rostre
  • Direcció: Georges Franju
  • Guió: Claude Sautet, Pierre Boileau, Thomas Narcejac (Novel·la: Jean Redon)
  • Música: Maurice Jarre
  • Fotografia: Eugen Schüfftan
  • Interpretació: Pierre Brasseur, Alida Valli, Juliette Mayniel, Edith Scob
  • Producció: França
  • Any: 1960

 

Deixem una mica de banda la ben coneguda història de la gestació historiogràfica de la pel•lícula, mitjançant la qual Georges Franju va acabar fent-se càrrec d'un projecte que d’un bon inici, li resultava aliè però en el que va trobar un material propici per explorar les seves peculiars conviccions a propòsit de l'insòlit i del fantàstic, sobre les quals més endavant tornarem.

Fem abstracció, també, de tots els entrebancs i condicionants que la censura va interposar durant l'escriptura del guió (una tasca en la qual no solament va intervenir el propi director, sinó també els escriptors de novel·la negra Pierre Boileau i Thomas Narcejac), i fins i tot Claude Sautet, un any abans de dirigir Classe tous risques (1960), a partir del relat original de Pierre Redon, una barata novel·leta pol·licíaca, de trets de grandguignol i vulgars, en paraules de Jesús Palacios que poden subscriure's des del principi fins al final. I quedem-nos, per començar, amb l'exigent depuració del guió a la que se sotmet a aquesta novel·la, ja que Franju i els seus col·laboradors no van dubtar a desfer-se de tots els excessos retòrics i tremendistes, de tots els personatges superflus i de tots els additaments moralistes del text literari per quedar-se només amb el més essencial de la seva història després d'introduir en la ficció significatius canvis argumentals, un desenllaç de fascinants dimensions oníriques i, especialment, un decisiu element que actua com a autèntica sinècdoque de tot el film: la inquietant i bella màscara de cera blanca que cobreix el rostre de Christiane (Edith Scob), la filla del doctor Génessier (Pierre Brasseur) perquè, efectivament, aquí s'explica la història d'una obsessió o, si es vol, d'un buit, d'una absència.

 

 

L'obsessió és la del pare, un cirurgià especialitzat en la pràctica d’heteroempelts, que, després d'haver perdut la seva esposa, està obstinat a reconstruir el rostre de la seva filla, destrossat fins a la mosntruositat després d'un accident automobilístic del que, segons se suggereix, ell mateix pot sentir-se culpable, ja que conduïa com un dement, en paraules de la pròpia Christiane. I l'absència és la d'aquella cara, oculta gairebé sempre per aquesta màscara sota la qual tan solament emergeixen els 'ulls sense rostre' que donen títol al film. Solament que, amb la finalitat d'aconseguir els teixits vius necessaris per regenerar el rostre de la seva filla, Génessier i el seu ajudant (Louise, interpretada per una suggeridora Alida Valli) no dubten a segrestar a successives jovenetes -sempre d'ulls blaus, iguals que els de la seva filla- a les quals el doctor extirpa, literalment, les seves màscares facials de genuïna pell mitjançant minucioses intervencions quirúrgiques.

Som a dins, per tant, del territori del fantàstic, però el fantàstic -bé se sap- no neix de la immersió en allò meravellós, sinó de la conjunció, o del xoc, entre allò real i allò impossible. I aquesta naturalesa la tenia molt present Franju quan explicava, sempre que tenia ocasió, el seu interès per l'insòlit. A ell no li interessava inventar l'impossible, sinó travessar les aparences de la realitat (que havia de ser descrit amb plena materialitat realista) per aconseguir expressar l'insòlit que pot palpitar a l'interior de la realitat. Ho expressava amb nitidesa en el seu cèlebre aforisme: el fantàstic es crea. L'insòlit es revela. O dit d'una altra manera: l'insòlit està en la percepció de l’inhabitual aïllat de la quotidianitat. És a dir, per Franju, l'insòlit està en la situació. El fantàstic està en la forma. Per aquest motiu Les yeux sans visage s'articula sobre traços escrupolosament realistes, i s'edifica sobre una estructura tan freda com cerebral, fins a arribar a revelar l'insòlit que -precisament per sorgir de formes realistes- adquireix una incontrolable dimensió fantàstica.

 

Georges Franju. Quim Casas, Ana Cristina Iriarte, (ed.). Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia-Festival de Cine San Sebastian ; Madrid: Filmoteca Española, 2012.

 

 

Bibliografia

 

- Beylie, Claude. Les yeux sans visage. “Ecran”, núm. 17 (juil.-août 1973), pàg. 21.

- Cashill, Robert. Eyes without a face. “Cineaste”, vol. 30, núm. 3 (Summer 2005), pàg. 74-75.

- Chevrie, Marc. Les lambeaux de la nuit. Les figures de la peur. “Cahiers du Cinéma”, núm. 389 (nov. 1986), pàg. 42-47.

- Durand, Philippe. Les yeux sans visage. “Image et son”, núm. 134 (oct. 1960), pàg. 16.

- Heredero, Carlos F. Viajes entre el realismo y lo fantástico. En Georges Franju. Quim Casas, Ana Cristina Iriarte (eds.). Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia-Festival de Cine San Sebastian ; Madrid : Filmoteca Española, 2012. Pàg. 147-158.

- Hillairet, Prosper. Retour à Franju. “Jeune Cinéma”, núm. 342-343 (déc. 2011 – janv. 2012), pàg. 130-133.

- Ince, Kate. Altérité, violence et (des)humanisation dans les films de Georges Franju. “CinémAction”, núm. 141 (nov. 2011), pàg. 44-49.

- Jamin, Alban. Grand-guignolesque (et fier de l'être): Franju adepte du théâtre du Grand-Guignol. “CinémAction”, núm. 141 (nov. 2011), pàg. 38-43.

- Kovacsics, Violeta. La expresión del terror. De Les yeux sans visage a La piel que habito. En Georges Franju. Quim Casas, Ana Cristina Iriarte (eds.). Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia-Festival de Cine San Sebastian ; Madrid : Filmoteca Española, 2012. Pàg. 159-168.

- Le Louarn, Eve. Quelle horreur?! Les yeux sans visage. “CinémAction”, núm. 141 (nov. 2011), pàg. 75-80.

- Lelorain, P. ; Hillairet, Prosper. Les yeux sans visage. “Cinématographe”, núm. 123 (oct. 1986), pàg. 58-59.

- Lucas, Tim. Skin scare. “Sight & Sound”, vol. 15, núm. 1 (Jan. 2005), pàg. 75.

- Mertens, Jacob. The balance between light and dark. “Film International”, vol. 12, núm. 67 (2014), pàg. 125-129.

- Los ojos sin rostro (Les yeux sans visage)(DVD). Madrid: Versus Entertainment, DL 2011.

- Oms, Marcel. Les yeux sans visage. “Positif”, núm. 34 (mai 1960), pàg. 55-57.

- Poirson-Dechonne, Marion. Un univers poétique. “CinémAction”, núm. 141 (nov. 2011), pàg. 26-32.

- Revault d'Allonnes, Fabrice. Les yeux sans visage. “Cinéma”, núm. 369 (sept. 1986), pàg. 3-4.

- Sinclair, Iain. Homeopathic horror. “Sight & Sound”, vol. 5, núm. 4 (Apr. 1995), pàg. 24-27.

- Téllez, José Luis. Notas para una melodía de una música dramàtica. “Archivos de la Filmoteca”, vol. 2, núm. 5 (mar.-mayo 1990), pàg. 122-126.

- Tranchant, François. Les yeux sans visage. “Cinéma”, núm. 45 (juin 1960), pàg. 122-123.

- Les Yeux sans visage. “L’Avant-Scène”, núm. 188 (juin 1977).

- Les yeux sans visage. En Durgnat, Raymond. Franju. London: Studio Vista, 1967. Pàg. 78-86.
 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema