Ingrid Bergman. Centenari

Cicles
Ingrid Bergman
Centenari
pdf

 

Ingrid Bergman es va quedar òrfena quan tenia 12 anys. El teatre i el cinema es van convertir en la seva nova llar, però una llar per la qual ella no va sacrificar mai la seva identitat: un cop a Hollywood no va voler canviar de nom, ni depilar-se les celles ni adaptar-se al model de dona imperant.

Potser per això, David O. Selznick la va promocionar com la primera actriu “natural” de Hollywood. Però ser “natural” no volia dir fer sempre el mateix paper, el d’una jove que dubta entre dos homes, un de tirànic i paternal i un altre de seductor i poc fiable. És per això que la descoberta del neorealisme la va trasbalsar: ella volia participar en aquell joc en cerca de la veritat cinematogràfica.

La seva aventura sentimental i professional amb Roberto Rossellini es va concretar en sis films que encara avui són referència. Més tard vindria el retorn a Hollywood i un final de carrera extraordinari de la mà d’un altre Bergman, Ingmar, que la va convertir en mare de Liv Ullmann en un film que es pot veure com la continuació, quaranta anys després, d’aquell Intermezzo suec.

La Biblioteca del Cinema ha elaborat aquest dossier amb els seus fons, tot seleccionant uns textos il·lustratius sobre la lectura propagandística de Casablanca, la comparativa de Stromboli, terra de Dio amb l'obra Solitud de Víctor Català o les diferències entre totes dues versions de Gaslight, entre d'altres. Esperem que gaudiu d'aquests textos.

 

 

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema