Joc de miralls. o genètica compartida

Cicles
Joc de miralls
o genètica compartida
pdf

The Collector

El coleccionista
  • Direcció: William Wyler
  • Guió: Stanley Mann i John Kohn (Novel·la: John Fowles)
  • Música: Maurice Jarre
  • Fotografia: Robert Surtees i Robert Krasker
  • Interpretació: Terence Stamp, Samantha Eggar, Mona Washbourne, Maurice Dallimore, Edina Ronay, Kenneth More
  • Producció: Gran Bretanya
  • Any: 1965

La critica diu

 

Inicialment, Wyler volia filmar la pel•lícula en blanc i negre però el seu director de fotografia Bob Surtees li va fer canviar d’idea a l’ensenyar-li una mateixa prova en color. “Fixa’t en el cabell vermell de la noia” li va dir. I realment no hi havia comparació amb el blanc i negre, tot i que Wyler no fos precisament un especialista en fer ús del color com element dramàtic. De fet, i si exceptuem el documental Memphis Belle, només havia filmat tres pel•lícules en color [Friendly Persuasion (1956), The Big Country (1958) i Ben-Hur (1959)] on s’utilitzava més per qüestions espectaculars que dramàtiques. A The Collector passava tot el contrari, Wyler no accentua el dramatisme de la situació amb el technicolor sinó, com sempre, amb la composició dels plans i amb la interpretació dels actors. És ben cert que resulta molt atractiu el pel roig de Samantha o els vestits blaus elèctric d’Stamp, però són elements purament accessoris.

 

 

Els grans encerts sobresurten quan Wyler imposa el seu estil. Els primers vint minuts són excel•lents. No hi ha cap paraula de diàleg –només una breu frase en off d’Stamp amb la que situa la perspectiva narrativa del film- però amb els actes del protagonista i un superficial flashback es defineix la seva personalitat, s’endevinen les seves intencions i s’explora la seva patologia. En aquest aspecte el film renuncia a la bidimensionalitat de la novel•la on s’exposen els dos punts de vista, el del caçador i el de la seva pressa. El d’ella es fa mitjançant el diari que Freddie descobreix després de la seva mort. Tanmateix, i malgrat aquest plantejament, Wyler renuncia a un subjectivisme a ultrança obrint amb la seva posada en escena múltiples perspectives en una línia narrativa oposada. La brevíssima seqüència inicial, on es veu a Terence Stamp caçant papallones al camp, és un avançament que es complementa posteriorment quan se les ensenya ja mortes a Samantha al seu despatx i finalment quan la torna a anestesiar després del seu darrer intent de fugida. La vista de la col•lecció de papallones descobreix a Samantha la psicopatia d’Stamp i anuncia el seu irremissible captiveri un cop morta. Concentrat principalment en l’interior del seu soterrani, Wyler aconsegueix potenciar la tensió dramàtica amb les seves habituals i imaginatives composicions dels plans (on s’inclouen moderats usos del deep focus, que aleshores eren norma comuna) i fins i tot un cop més una versió més light de l’escala com centre d’accions clau i jerarquització de les posicions personals dels personatges. I com succeïa en aquesta etapa de Wyler, les llargues seqüències les interromp a la seva conveniència amb l’inserit de primers plans per potenciar la reacció dels personatges.

 

 

Wyler aconsegueix crear la tensió dramàtica mitjançant la simple interacció entre els dos personatges. Només utilitza el recurs del suspens un cop (a la visita de l’inoportú veí mentre Samantha és al bany). De fet, crea una història romàntica gens clàssica amb la que recupera tota la dimensió tràgica de l’amor impossible no correspost i les seves dramàtiques conseqüències. Una de les novetats de la pel•lícula vers el llibre és que, narrades des de la perspectiva d’Stamp, s’exploren més a fons les motivacions del psicòpata. Tímid, insegur, amb cert complex d’inferioritat intel•lectual, mostra un ésser que tracta de superar les limitacions del seu entorn, duent un acte fora de tota raó per aconseguir allò que fins aleshores se li ha negat. Amb aquesta actitud, allò que aconsegueix és apressar la mort enlloc d’obrir-se opcions a la vida.

 

Comas, Àngel. William Wyler: su vida, su época. Madrid: T&B, 2004.
 

Bibliografia

 

- Alion, Yves. L’Obsédé. “Image et Son”, núm. 447 (mars 1989), pàg. 33.

- Caen, Michel. L’Obsédé. “Midi Minuit Fantastique”, núm. 13 (nov. 1965), pàg. 76-78.

- Fowles, John. El Coleccionista: texto fiel al original, obra completa exenta de mutilaciones. Buenos Aires : Ediciones Selectas, 1967.

- Historia de una obsesión. En Comas, Àngel. William Wyler: su vida, su época. Madrid: T&B, 2004. Pàg. 252-257.

- Jacob, Gilles. L’Obsédé. “Cinéma”, núm. 100 (nov. 1965), pàg. 125-126.

- Lefévre, Raymond. L’Obsédé.  “Image et Son”, núm. 189 (déc. 1965), pàg. 165.

- Moldes, Diego. La Huella de Vértigo. Madrid: JC, cop. 2004.

- The Taste of Stamps. En Herman, Jan. A Talent for trouble: the life of Hollywood's most acclaimed director, William Wyler. New York: Da Capo, 1997. Pàg. 418-430.

- La Tragedia de un psicópata. En Aresté, José María. Pero..., ¿dónde está Willy?: en busca de William Wyler. Madrid: Rialp, 1998. Pàg. 253-257.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema