Joc de miralls. o genètica compartida

Cicles
Joc de miralls
o genètica compartida
pdf

Touch of Evil

Sed de mal
  • Direcció: Orson Welles
  • Guió: Orson Welles (Novel·la: Whit Masterson)
  • Música: Henry Mancini
  • Fotografia: Russell Metty
  • Interpretació: Charlton Heston, Janet Leigh, Orson Welles, Marlene Dietrich, Joseph Calleia, Akim Tamiroff, Dennis Weaver, Ray Collins, Mercedes McCambridge, Joseph Cotten, Zsa Zsa Gabor
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1958

 

 

Esquema de la filmació del pla-seqüència inicial

 

De la mateixa manera que sovint es parla de Citizen Kane (Orson Welles, 1941) com si abans de la seva realització mai hagués existit el cinema, qualsevol diria que abans d’Orson Welles mai ningú hagués començat un film amb un sofisticat moviment de càmera. Sense anar més lluny, només quatre anys abans Alfred Hitchcock començava Rear Window (1954) amb un magistral tràveling descriptiu del personatge protagonista. És per això que, tot apreciant l’excel•lent anàlisi que Vicente Sánchez Biosca du a terme del famós pla que obre Touch of Evil al seu assaig sobre el muntatge cinematogràfic, no puc compartir les seves conclusions quan afirma que el mateix es limita a ser “tot un al•legat per subratllar el caràcter rupturista d’aquest pla respecte l’ús corrent que Hollywood li imposava a la càmera”, ni tampoc crec que aquest cèlebre arrencament es caracteritzi pel seu “insuportable excés”.

Podem discutir si el pla inicial de Touch of Evil és un pla seqüència en sentit estricte –si l’entenem aquest com un pla que conté una seqüència completa en un únic pla, és ben cert que el final de la seqüència no coincideix amb el final del pla: després de l’explosió del cotxe, l’acció continua, guardant la mateixa unitat d’espai i de temps-, o bé és un pla de considerable durada (uns tres minuts i mig) que conté una seqüència menor –l’assassinat de Linnekar i Zita i la presentació de Vargas i Susan- integrada dins d’una seqüència major. En qualsevol cas és un problema de terminologia sense major transcendència que de cap manera invalida l’arrencament de Touch of Evil, un dels més famosos de la història del cinema i que es caracteritza per la seva admirable manera de sintetitzar molts dels continguts que després desenvolupa el film.

 

 

L’acció dramàtica del principi de la pel·lícula ja està descrita al primer paràgraf de la sinopsi, pel que passarem directament als suggeriments de la planificació. El film comença mostrant un home, enquadrat en pla mitjà de tal manera que no li veiem el rostre i que sosté en primer terme una bomba de rellotgeria (Welles preludia així la importància que tindrà la dinamita en el desenvolupament de la trama i, mitjançant la imatge del rellotge, ens presenta una pel·lícula que va presidida, com ja s’assenyalat, per les seqüeles del pas del temps). Sense talls, la càmera, primer seguint les evolucions de l’assassí, després les del descapotable on viatgen Linnekar i Zita, i més tard les de la parella formada per Vargas i Susan, executa una sèrie d’espectaculars moviments i reenquadraments que destaquen: 1) el perill de mort dels ocupants del cotxe (pla amb grua que els enquadra amb ostentós semipicat); 2) la descripció inicial de la localitat de Los Robles (panoràmica des del carreró fins a l’avinguda principal); 3) el contrast, social i sexual, entre les parelles que es creuen al carrer, Linnekar-Zita (el milionari amb descapotable i la seva voluptuosa amant) i Vargas-Susan (els enamorats que passegen agafats del bracet); i 4) la importància crucial que té la frontera com element definidor i diferenciador de móns oposats: la càmera es dirigeix cap al lloc fronterer i s’atura allà per proporcionar-nos les primeres informacions sobre les característiques i perfil psicològic dels personatges implicats (la nacionalitat i la professió d’inspector de policia de Vargas, la condició de casats de Vargas i Susan, un apuntament sobre el caràcter esquerp, intolerant, de Linnekar).

Tots els temes enunciats en aquest magnífic pla –un acte criminal, una frontera que separa diferents estils de vida, un conflicte racial latent, dues relacions de parella que representen diferents maneres d’entendre la sexualitat- constitueixen un conjunt de suggeriments que Welles proposa durant tot el film de manera indissociable, sovint fent-les conviure en una mateixa escena, però sense que el resultat final sembli per això recarregat i artificiós. El pla inicial és un bon exemple d’això afirmat, però no n’és l’únic

Fernández Valentí, Tomás. Frankenstein de Mary Shelley ; Sed de mal. Barcelona: Dirigido, cop. 1998.

 

 

Bibliografia

 

- A ambos lados de la frontera. En Riambau, Esteve. Orson Welles: el espectáculo sin límites. Barcelona: Fabregat, 1985. Pàg. 268-280.

- Bazin, André. Orson Welles.Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2002.

- Beckham, Jack M., II. Border policy/border cinema: placing Touch of evil, The border, and Traffic in the American imagination. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 33, núm. 3 (Fall 2005), pàg. 130-141.

- Berthomé, Jean-Pierre. La Soif du mal: chapitre 3. Wellesian Graffiti. “Positif”, núm. 466 (déc. 1999), pàg. 89-92.

- Bywater, W. The visual pleasure of patriarchal cinema: Welles' Touch of evil. “Film Criticism”, vol. 14, núm.4 (Spring 1990), pàg. 27-38.

- Fernández Valentí, Tomás. Frankenstein de Mary Shelley ; Sed de mal. Barcelona: Dirigido, cop. 1998.

- Gauteur, Claude. Le noir sied à Orson./ Black becomes Orson. “Cinémathèque”, núm. 19 (printemps 2001), pàg. 44-71.

- Kennedy, Harlan. Shadow of a debt. “Film Comment”, vol. 35, núm. 5 (Sept.-Oct. 1999), pàg. 34-39.

- Krueger, Eric M. Touch of Evil: style expressing content. “Cinema Journal”, vol.12, núm. 1 (Fall 1972), pàg. 57-63.

- Latorre, José María. Sed de mal: en la frontera. “Dirigido por”, núm. 401 (jun. 2010), pàg. 82-83.

- Mancini, Henry. Touch of evil (CD). Barcelona: Blue Moon, DL 1998.

- Marcus, Alan. The interracial romance as primal drama: Touch of evil and Diamond Head. “Film Studies”, núm. 11 (Winter 2007), pàg. 14-26.

- La Raison pratique. Prolégomènes en film noir. En Ishaghpour, Youssef. Orson Welles cinéaste: une caméra visible: Les films de la période nomade. Paris: La Différence, cop. 2001. Pàg. 377-470.

- Rollins, Brooke. 'Some kind of man': Orson Welles as Touch of evil's masculine auteur. “Velvet Light Trap”, núm. 57 (Spring 2006), pàg. 32-41.

- Sed de mal (Touch of Evil)(DVD). Madrid: Universal, DL 2003.

- Sed de mal. En En Berthomé, Jean-Pierre. Orson Welles en acción. Madrid: Akal, cop. 2007. Pàg. 204-219.

- Si muriese antes de despertar. En Hernández Les, Juan. Orson Welles: la dignidad estética. Madrid: JC, 2008. Pàg. 91-148.

- Special Welles: La soif du mal. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 346-347 (janvier-févr. 1986), pàg. 2-189.

- Stubbs, John C. The evolution of Orson Welles's 'Touch of evil' from novel to film. “Cinema Journal”, vol. 24, núm. 2 (Winter 1985), pàg. 19-39.

- Thomas, François. Henry Mancini et "La Soif du mal". “Positif”, núm. 452 (oct. 1998), pàg. 82-85.

- Touch of Evil. En McBride, Joseph. Orson Welles. Paris: Rivages, 1994. Pàg. 130-139.

- Wignesan, Nachiketas. La grenouille et le scorpion... ou pourquoi Universal ne put s'empêcher de détruire La soif du mal. “Positif”, núm. 623 (janvier 2013), pàg. 104-106.

- Wood, Robin. La Soif du mal. “Positif”, núm. 167 (mars 1975), pàg. 45-56.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema