La invenció d'un llenguatge.

Aula de cinema
La invenció d'un llenguatge
pdf

Hearts of the World

Corazones del mundo
  • Direcció: David Wark Griffith
  • Guió: David Wark Griffith
  • Fotografia: G.W. Bitzer, Alfred Machin i Hendrik Sartov
  • Interpretació: D.W. Griffith, David Lloyd George, Sir Edward Grey, René Viviani, Valerie Germonprez, Ben Alexander, Robert Anderson, Kate Bruce, Lillian Gish
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1918

 

Amb producció pròpia i recolzament de la Famous Players d’Adolph Zucker, aquesta pel•lícula va se concebuda com alternativa al documental que els aliats volien que filmés Griffith, ja famós per títols com The Birth of a Nation (1915) o Intolerance (1916), per promocionar l’entrada a la guerra dels Estats Units. Tanmateix, quan va començar el rodatge del film de ficció, ja s’havia iniciat la intervenció nord-americana, i en ell s’integraren materials documentals filmats en el propi camp de batalla pel cineasta francès Alfred Machin. Rodada entre França i Gran Bretanya, l’objectiu propagandístic essencial del film no va significar l’abandonament dels temes i mètodes narratius característics del cinema de Griffith: des de la representació de la innocència embrutada (mitjançant el personatge de Lillian Gish) i l’amor contrariat per les circumstàncies del moment (la invasió alemanya del poble francès on ella va a casar-se amb un noi nord-americà, personatge a càrrec de Robert Harron) fins a les solucions narratives, com la separació dels enamorats, la ferida en combat del noi, la demència de l’ocupant alemany o el salvament en el darrer moment, aquí a càrrec de les tropes franceses que alliberen els nuvis assetjats.

José Enrique Monterde (Universitat de Barcelona)
 

La critica diu

 

Hearts of the World és el primer film bèl•lic de D. W. Griffith que, fins i tot, va arribar a rivalitzar en èxit amb The Birth of a Nation (1915). El projecte original va sorgir de les autoritats britàniques que buscaven un realitzador nord-americà dipositari del favor i de la simpatia del seu govern per la realització d’un film de propaganda, que pogués convèncer als nord-americans per a que entressin en guerra. Precisament D.W. Griffith era el realitzador cinematogràfic més recolzat pel poder polític. El propi president dels Estats Units, Woodrow Wilson, que estava impressionat per The Birth of a Nation, mantenia correspondència amb Griffith amb certa regularitat. En principi, Griffith va pensar fer un film on es tractessin les vides de Washington i Wilson, film que s’hagués titulat Washington the Great. Després del gran fracàs que havia suposat Intolerance (1916), Griffith no desitjava fer un nou film èpic. Russel Merritt assenyala que Girffith va ser seduït per la idea de fer un film de guerra, ja que significava fer una cosa diferent a la realització d’un altre film èpic.

 

 

Alhora , dues persones van influir notablement en que Griffith s’engresqués en el projecte: Otto Kahn, un banquer que s’havia instal•lat a Nova York, i Max Aitken, propietari del diari Daily Express, més tard Lord Beaverbrook i el Ministre d’Informació del govern britànic.  Tanmateix, dos fets alteraren sensiblement els plans de Beaverbrook: per una banda, els Estats Units van entrar en guerra abans de que el film fos realitzat (el que feia innecessària una pel•lícula de propaganda per convèncer els nord-americans) i, per altra, la cruesa de la guerra (on els aliats estaven patint humiliants derrotes) va impressionar molt a Griffith. Aquesta darrera qüestió li va fer reflexionar sobre el romanticisme de la guerra, una idea falsa en la que havia caigut al considerar la guerra com un fet pintoresc en altres pel•lícules (com el tractament èpic a The Birth of a Nation o Intolerance). El seu propòsit, doncs, amb Hearts of the World, era fer un film que li reflectís la crueltat que es pateix a una guerra. La tècnica de feina no va diferir sensiblement dels altres anteriors: a Anglaterra va filmar les escenes de guerra als camps d’entrenament de Salisbury Plains i Alder Shott, realitzant grans plans generals de les trinxeres, molt vistosos i espectaculars, així com plans detall, primers plans, plans americans i plans sencers, que després intercalaria entre els grans plans generals; a França, Griffith va filmar amb Lillian Gish més escenes del camp de batalla. Un cop tornat a Estats Units, Griffith va desestimar la majoria del material filmat a Europa, recomençant el film pràcticament des del principi, amb la reconstrucció de trinxeres, fent ús de milers d’extres, etc.

El film comença amb una sèrie de plans de D.W. Griffith que està visitant el front de batalla i la imatge d’aquest saludant, al número 10 de Downing Street, al president del Regne Unit –Lloyd George- qui li desitja sort en la producció de la pel•lícula. El film explica la història dels fills de dos matrimonis americans que viuen a França quan esclata la guerra amb Alemanya. A la vetlla del seu casament, comença la guerra, circumstància que separa en Douglas i la Marie. Una de les escenes més brillants del film narra el moment en que Marie, que no se separa del seu vestit nupcial, troba en Douglas al camp de batalla, i pensa que es mort. Els pares de Marie i Douglas moriran víctimes de la guerra, deixant orfe els tres germans petis de Douglas, dels que la Marie se’n farà càrrec. Diferents escenes de la brutalitat alemanya són mostrades, com el cas de Marie que es fuetejada, o el contrast deliberat entre una escena on els nois francesos sepulten la seva mare, mentre els alemanys gaudeixen d’una salvatge bacanal germànica en el la seva caserna. Les escenes de guerra, de gran espectacularitat, mostren una contesa d’estil napoleònic, dirigida des del bàndol alemany, entre altres, per un oficial alemany (interpretat per Erich von Stroheim), amb caràcters èpics que res tenen a veure amb les intencions inicials de Griffith.

 

 

Un cop recuperat de la seva convalescència, Douglas entrarà al poble disfressat amb l’uniforme alemany per salvar la Marie. Poc després el poble serà alliberat per les forces aliades. Al final de la pel•lícula, assistim a la celebració del final de la contesa amb els nostres quatre protagonistes dinant plegats a un restaurant, on Marie és ara l’esposa d’en Douglas i mare de família, mentre fora hi ha una desfilada militar. Els darrers plans de la pel•lícula ens mostren les banderes nacionals dels Estats Units i Gran Bretanya, el retrat del president Wilson i la nostra parella protagonista abraçada, amb una llum zenital desnaturalitzada.

És notori l’interès de Griffith per entrellaçar, amb freqüència, una història contingent –una relació amorosa que pateix el drama de la guerra- i un fet històric real, aquí reforçat per la presència d’una figura històrica com és el primer ministre britànic. D’aquesta manera, melodrama i realisme espectacular s’uneixen en un mateix nucli narratiu. Aquesta fusió del melodrama –la ficció- i la Història –allò real- reforça l’efecte d’identificació i converteix el relat en una mena de viatge iniciàtic per l’espectador que viu simbòlicament un seguit d’aventures.

 

Marzal, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.
 

Bibliografia

 

- Brown, Karl. Adventures with D.W. Griffith. London: Faber and Faber, 1988.

- Cherchi Usai, Paolo. David Wark Griffith. Milano: Il castoro, 2008. Pàg. 292-301.

- Corazones del mundo (Hearts of the World)(VHS>DVD). Valladolid: Divisa Home Video, cop. 1996.

- Focus on D.W. Griffith.  Harry M. Geduld (ed.). London: Prentice Hall, 1971.

- Hearts of the World. En The Griffith project. Vol. 9. Paolo Cherchi Usai (ed.). London: British Film Institute ; [Pordenone]: Le Giornate del Cinema Muto, [1999]-2008. Pàg. 157-164.

- Hearts of the World. En Wagenknecht, Edward ; Slide, Anthony. The Films of D. W. Griffith. New York: Crown, [1975]. Pàg. 90-96.

- Hearts of the World. En Williams, Martin. Griffith: first artist of the movies. New York: Oxford University Press, 1980. Pàg. 93-108.

- An Index to the creative work of David Wark Griffith. Seymour Stern (ed.). London: British Film Institute, 1944-1947.

- Marzal Felici, José Javier. David Wark Griffith. Madrid: Cátedra, 1998.

- Merritt, Russel. Le film épique au service de la propagande de guerre: D.W. Griffith et la création. En D.W. Griffith: colloque international. Jean Mottet (ed.). Paris: Publications de la Sorbonne : l'Harmattan, 1984. Pàg. 209-220.

- The Road to Independence. En Henderson, Robert M. D. W. Griffith: his life and work. New York: Oxford University Press, 1972. Pàg. 183-206.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema