La lògica d'un llenguatge.

Aula de cinema
La lògica d'un llenguatge
pdf

L'argent

El dinero
  • Direcció: Robert Bresson
  • Guió: Robert Bresson (Relat: Lev Tolstoi)
  • Música: Johann Sebastian Bach
  • Fotografia: Pasqualino De Santis
  • Interpretació: Christian Patey, Sylvie van den Elsen, Beatrice Tabourin, Vincent Risterucci, Michel Briguet, Caroline Lang
  • Producció: França
  • Any: 1983

 

Robert Bresson constitueix la figura peculiar d’un artista autoexiliat d’aquella cultura moderna dins de la qual la seva filmografia s’inscriu. La seva missió com a creador va consistir en reaccionar en front d’aquell cinema concebut, segons ell sostenia a les seves Notes sobre el cinematògraf, com a versió bastarda i empobrida de l’art escènic, tot conformant el que era reivindicat com un autèntic “antisistema” cinematogràfic, on en el curs del temps deixarien de tenir lloc els actors (ja fossin aquests professionals o amateurs), els plantejaments dramatúrgics més recurrents,la funcionalitat i transparència pròpies de l’exercici de planificació clàssica o, fins i tot, la il·lustració musical.
El seu és un art que es postula en favor de l’adopció de fórmules de marcades “connotacions arcaïtzants” (tal i com assenyalaria Paul Schrader), del recel envers de qualsevol compromís o projecte interpretatiu, de l’entronització del fragment com a pilar expressiu i un despullament creixent tant de la imatge com del relat. La materialització que s’esdevindria del mateix són aquelles típicament bressonianes “imatges insignificants”, que ens reclamen mirar més enllà, com a única fórmula per tractar de donar cos a allò invisible. I L’argent(1983) constitueix el seu fruit més depurat.

 

Juanjo Caballero (Universitat de Barcelona)

La critica diu

Més interessant és la manera en que són posats en relació els tres moments de violència instantània i imprevista que el film mostra. En tots els casos, la fragmentació i “l’aplanament” de les imatges estarà en primer pla. Dos d’ells afecten a Yvon i el tercer succeeix entre la dama dels cabells grisos i el seu pare. [...]

La dama dels cabells grisos es dirigeix cap al porxo on dorm Yvon amb una tassa a les seves mans. El seu pare surt a buscar-la i li exigeix que faci fora en Yvon. Davant la negativa, el pare la insulta: Ah, la folle! Tu meritrai...(Boja!et mereixeries que...). primer pla lateral del rostre de la dona. Una bufetada el sacseja. Primeríssim primer pla de les mans que sostenen la tassa de negre cafè sobre les que es vessa part del contingut. Al fons de l’enquadrament el cos del pare passa de dreta a esquerra. Surten de camp per la dreta de l’enquadrament les mans que intenten restablir l’equilibri del bol. Després de la dona passa el cos del pare, seguint-la. Precisament, quan poc després. Yvon es begui quest cafè, descobrirà, al paller del porxo, la destral homicida.

 

 

El moment més bell i màgic del film té lloc no gaire després de la darrera escena descrita anteriorment i precedeix immediatament a l’escena final. Mentre la dona dels cabells grisos renta la roba blanca al rierol, Yvon li recrimina que s’escarrassi a treballar per rebre només cops a canvi Vous attendez un miracle? (Espera vostè un miracle?), li preguntarà. I ella respon: Je n’attends rien (No espero res). El més fascinant de l’escena que continua és que es produeix un miracle. L’únic que Bresson hagi filmat mai. Yvon, que segueix la dona que, empenyent un carretó, es dirigeix a estendre la roba acabada de rentar, s’atura al costat d’un arbre. Tres primeríssims primers plans mostren les mans d’Yvon agafant, delicadament, avellanes. Yvon avança cap a la dona. Primeríssim primer pla del palmell de la mà d’Yvon obert on descansen les avellanes amb les seves closques verdes. Sobre el negre proporcionat per la jaqueta d’Yvon a l’ocupar tot el camp visual es fa un imperceptible canvi de pla. Ara les avellanes a la mà d’Yvon estan pelades. Yvon se les ofereix en silencia a la dama. Tots dos en mengen mentre estenen la roba. El soroll de les avellanes al trencar-se es barreja amb el del vent i el del rierol. Quan els dos personatges surtin de camp només quedarà a la imatge les peces de roba blanca bressades pel vent, retallant-se sobre el verd fullam.

Aquesta transfiguració de les avellanes és un dels moments pregnants de l’obra de Bresson. Se’ns permet assistir a una transformació que alguns, amb aquesta sensibilitat anestesiada per tants i tants concursos televisius on es convida a l’espectador a identificar allò que s’anomenen errades de raccord, deixaran de banda com una errada de versemblança. O, en el millor dels casos, parlaran de l’existència d’una breu el·lipsi. Però em sembla que les coses són una mica més complexes. En aquest canvi de pla que el cineasta tracta de fer passar de manera inadvertida resideix la lliçó definitiva d’una obra exemplar just en el moment en que és a punt de clausurar-se. Si un miracle és possible es deu només als poders del cinematògraf.

 

Zunzunegui, Santos. Robert Bresson. Madrid: Cátedra, 2001.

 

 

Bibliografia

 

- Alberich, Enric. El dinero de Robert Bresson. “Dirigido por”, núm. 115 (mayo 1984), pàg. 69-70.

- Amiel, Vincent. L'argent. “Positif”, núm. 269-270 (juil.août 1983), pàg. 100-101.

- L’argent. En Pipolo, Tony. Robert Bresson: a passion for film. Oxford: Oxford University Press, 2010. Pàg. 330-358.

- L'argent de Robert Bresson. “Cahiers du Cinéma”, núm. 348-349 (juin-juil. 1983), pàg. 6-15.

- Aubron, Hervé. Bresson à l'heure du dépôt de bilan. “Vertigo”, núm. 44 (automne 2012), pàg. 54-55.

- Ciment, Michel. Robert Bresson: 'Je ne cherche pas une description mais une vision des choses'. “Positif”, núm. 430 (déc. 1996), pàg. 93-101.

- Ciment, Michel. I seek not description but vision. Robert Bresson on L’argent. En Robert Bresson. James Quandt (ed.).Toronto: Toronto International Film Festival Group, 1998. Pàg. 499-512.

- El dinero (L’argent)(DVD). Madrid: Avalon, cop. 2005.

- Dios visible. En Zunzunegui, Santos. Robert Bresson. Madrid: Cátedra, 2001. Pàg. 211-220.

- Lefèvre, Raymond. L'argent. “Revue du Cinéma”, núm. 385 (juil-août 1983), pàg. 35-36.

- Magny, Joël. L'image de l'argent. “Cinéma”, núm. 295-296 (juil.-août 1983), pàg. 42-45.

- Milne, Tom. L'argent (Money). “Monthly Film Bulletin”, vol. 50, núm. 594 (July 1983), pàg. 178-179.

- Moravia, Alberto. L’argent. En Robert Bresson. James Quandt (ed.).Toronto: Toronto International Film Festival Group, 1998. Pàg. 407-410.

- A murderous rage for money: L’argent. En Cunneen, Joseph. Robert Bresson: a spiritual style in film. New York ; London: Continuum, 2003. Pàg. 176-177.

- Nave, Bernard. L'argent. “Jeune Cinéma”, núm. 152 (juil. 1983), pàg. 18-20.

- Sémolué, Jean. L'argent: note pour une approche. “Cinéma”, núm. 294 (juin 1983), pàg. 27-30.

- Toubiana, Serge. L'argent et son théâtre. “Cahiers du Cinéma”, núm. 347 (mai 1983), pàg. 23-25.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema