L'Escola nòrdica.

Aula de cinema
L'Escola nòrdica
pdf

Gunnar Hedes Saga

  • Direcció: Mauritz Stiller
  • Guió: Mauritz Stiller i Selma Lagerlöf (Novel·la: Selma Lagerlöf)
  • Fotografia: Henrik Jaenzon i Julius Jaenzon
  • Interpretació: Gustav Aronson, Stina Berg, Hugo Björne, Pauline Brunius, Julia Cederblad, Einar Hanson, Gösta Hillberg, Mary Johnson, Adolf Olschansky
  • Producció: Suècia
  • Any: 1923

 

El cinema suec va viure una època de gran esplendor per diferents factors. En primer lloc l’aïllament i la neutralitat de Suècia durant la Primera Guerra Mundial va possibilitar un gran creixement de les exportacions cap a països a on la producció havia baixat per les activitats bèl·liques, particularment a Alemanya. Però no va ser la principal causa de l’era daurada del cinema suec. Hauríem de sumar la importància que la literatura sueca va tenir com a font d’històries, amb una relació molt fructífera amb gèneres com el fantàstic i amb una nòmina d’escriptors encapçalats per la premi Nobel Selma Lagerlöf. Un cinema, a més, marcat per una alta qualitat tècnica, amb una fotografia que treballava igualment en interiors i exteriors i que va convertir la duresa del paisatge en un gran motiu de diferents ficcions. Els grans noms del cinema suec, com els directors Mauritz Stiller i Victor Sjöström o l’actriu Greta Garbo, van viure el millor de la seva carrera entre 1913 i 1924.

Mauritz Stiller va dirigir el 1923 Gunnar Hedes Saga, també coneguda com The Blizzard, una pel·lícula amb un caire social basat en una història de Selma Lagerlöf i que explica la lluita d’un estudiant per intentar salvar a la seva família de la ruïna. Història vital i crua, representativa d’una cinematografia que va començar a declinar a mesura que avançava la dècada dels vint. Les noves condicions econòmiques, l’explosió del cinema alemany i l’emigració dels seus talents cap als Estats Units van acabar amb una època daurada que encara avui resta desconeguda per una part important del públic.

 

Iván Gómez (Universitat Ramon Llull)

La critica diu

 

Gunnar Hedes Saga és Mauritz Stiller en tota la seva complexitat: és una pel·lícula convincent d’una qualitat espiritual única,dins d’una obra abundant. Sense por a exagerar: aquest film té una qualitat visionària que cap altre en té, l’element de misteri i d’admiració davant de l’home i la natura és molt alt. La descripció de la joventut és tan sublim que el film agafa una dimensió gairebé mística.

Les primeres escenes de la pel·lícula, on la mainadera li explica a un jovenet Hede les proeses del seu avi, són orquestrades amb un sentit d’aïllament i de melancolia que retornen sovint durant la seva vida. El seu avi, li explica ella, va viatjar fins al nord de Suècia per portar uns rens que, un cop venuts a preu d’or al sud, havien proporcionat el capital necessari per comprar les terres de Monkshyttan, on viu ara la família. El seu avi, entenem, ha estat una mena de pioner, però aquest instint actualment ha desaparegut. Educat en una atmosfera oprimida que no fa més que generar melancolia, ofegat per la desapareguda grandesa dels seus orígens ancestrals, la naturalesa artística d’un jove rep les traves dels seus pares que desitgen que ell aconsegueixin una carrera més “interessant” a les mines. Aquesta existència mòrbida s’oposarà a la personalitat d’Ingrid que, sense família, treballa de violinista a un circ ambulant. La seva existència sembla estar basada en la llibertat, llibertat que refusa a Hede.
A la mort del seu pare, quan els terrenys pateixen dificultats financeres, Hede decideix marxar cap al nord i provar de reviure les explotacions dels seus nobles avantpassats.

 

 

Som transportats, de l’atmosfera espiritual enrarida i claustrofòbica de Monkshyttan, a la salvatge llibertat del nord i la vida, gairebé nòmada, del caçador de rens. Però com hem vist a Berg-Ejvind och hans hustru (Victor Sjöstrom, 1918), unes condicions de vida tan dures poden tenir un efecte positiu o negatiu. Hede s’arrossega pel gel (destaquem els increïbles tràvelings que segueixen la seva esbojarrada cursa), a través de matolls i boscos, fins que perd el coneixement. Exposat a la intempèrie durant tota la nit, quan el descobreixen al matí següent, evidentment després de la seqüència de les al·lucinacions, ell ha perdut la raó. La seqüència següent és encara més extraordinària, quan Ingrid que se sent en comunió espiritual amb el compromís de Hede, és despertada per l’aparició d’una vella dona que la visita amb Hede, en un trineu tirat per ossos.

Hede és conduit a les terres familiars, però la bellesa del paisatge no li fan tornar la memòria. La fotografia al final del film esprem el contrast entre la natura en tota la seva bellesa i la seva bondat, i l’home, malalt i angoixat. Ni el reposat aspecte de la natura, amb els seus estanys clars, els seus preciosos arbres, els seus rius verds i els seus boscos, el poden salvar de la seva bogeria. En comptes de tot això, veiem en Hede pel bosc recollint pedres, com si aquestes tinguessin cap valor. (La ironia del film és que descobrim, al final, que aquestes pedres contenen un mineral que assegurarà el futur de les seves terres).

Presoner d’una vida severa i monòtona, només accentuada per les subhastes d’objectes de casa, sembla que només l’amor el pot salvar, una conclusió característica de l'obra de Selma Lagerlöff.
Només la presència d’Ingrid, l’etern amor de joventut, i el fet que ella toqui el violí fa que Hede torni a la vida i a l’amor. La música toca, amb Hede, una corda sensible, que el desperta a l’amor i el porta fins a la seva mestressa. Poesia i misticisme s’ajunten en aquest poema líric de Gunnar Hedes Saga.

 

Hommage a Mauritz Stiller. Locarno: Festival International du Film, 1977.

Bibliografia

 

- Clásicos del cine sueco: Sjöström, Stiller y contemporáneos. [Madrid]: Filmoteca Nacional de España, [1979?].

- Fullerton, John. Gunnar Hedes Saga. En Hommage a Mauritz Stiller. Locarno: Festival International du Film, 1977. Pàg. 23-24.

- Idestam-Almquist, Bengt. Mauritz Stiller. En Anthologie du cinéma: III. Paris: L'Avant-Scène, 1968. Pàg. 221-276.

- Mauritz Stiller and others. En Petrie, Graham. Hollywood destinies: European directors in America, 1922-1931. Detroit: Wayne State University Press, cop. 2002. Pàg. 165-230.

- Mauritz Stiller. En Bèranger, Jean. La Grande aventure du cinéma suèdois. Paris: Eric Losfeld, 1960. Pàg. 61-94.

- Mauritz Stiller. En Cowie, Peter. El Cine sueco. México: Era, 1970. Pàg. 36-52.

- Mauritz Stiller. En Idestam-Almquist, Bengt. Cine sueco: drama y renacimiento. Buenos Aires: Losange, 1958. Pàg. 51-63.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema