Dossier didàctic. curs 2013-2014 (3r trimestre)

Filmoteca per a les escoles
Dossier didàctic
curs 2013-2014 (3r trimestre)
pdf

Psicosis

Psycho
  • Direcció: Alfred Hitchcock
  • Guió: Joseph Stefano (Novel·la: Robert Bloch)
  • Música: Bernard Herrmann
  • Fotografia: John L. Russell
  • Interpretació: Anthony Perkins, Janet Leigh, John Gavin, Vera Miles, John McIntire, Martin Balsam, Simon Oakland, Patricia Hitchcock
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1960

 

Marion és una jove secretària que no es pot casar amb el seu promès per problemes econòmics. Per solucionar-los, decideix robar a l’empresa immobiliària on treballa i fugir amb els diners. En la fugida toparà amb un desconfiat policia que seguirà la seva pista. Marion, cansada, s’aturarà a descansar al Motel Bates regentat pel tímid propietari i la seva possessiva mare. És a partir d’aquí quan la història dóna un gir absolut tot jugant amb els gèneres; el drama, el suspens, el terror psicològic i el thriller es troben a Psicosis.

 

Dimecres 28 de maig - 18.30 h        Divendres 30 de maig - 17.00 h

 

 

Temes Clau

Suspens  - Alfred Hitchcock  - Terror psicològic   - Conductes de comportament  - Trastorns psicològics  - Complex d'Èdip  - Doble personalitat  - Icones paisatgístiques nord-americanes   - Banda sonora

La critica diu

 

Psicosis és un moment decisiu a la història del cinema contemporani perquè aborda aspectes i temes inèdits o gairebé mencionats a pel•lícules anteriors; però també perquè trenca i estableix noves pautes de narració d’un nou gènere –el thriller- que viurà trenta anys després el seu autèntic esplendor, i fins i tot per a tot el cinema posterior en el seu conjunt. Psicosis representa un desig de manipulació mai vist fins aleshores a la història del cinema (Hitchcock va ordenar que no es deixés accedir a les sales de cinema un cop començada la projecció) i una nova agressivitat on l’objectiu era esgarrifar l’espectador. El suspens, la incertesa, recursos habituals del director anglès, ja no eren prou i calia fer una passa més enllà. I aquesta passa la va fer en aquest títol, tot dirigint-se cap el terror.

En primer lloc, Psicosis trenca amb un dels més grans tabús del cinema de gènere al que estaven acostumats a produir els estudis de Hollywood: la violència explícita. La famosa escena de l’assassinat a la dutxa, on s’inclou un pla amb el ganivet de l’assassí al costat de l’abdomen nu de la víctima; o l’assassinat del detectiu a les escales. Per suposat que es tracten d’escenes filmades d’una manera impecablement decent i neta, i en cap d’ella veiem a dia d’avui una violència exagerada; tot el contrari, els detalls estan acuradament omesos (tot el contrari del que acostumem a veure actualment). Però en 1960 mai s’havia dedicat tants minuts a mostrar un assassinat, i encara menys d’una forma tan directa, i és per això que fou un veritable shock pel públic (i part de la crítica).

Uns altres plans també van ser escandalosos però per diferents motius: aquells on –a la mateixa escena de la dutxa- gairebé no es dissimula la nuesa de la protagonista; malgrat i que cada pla està calculat al mil•límetre per que no es vegi res més enllà de la decència. Però sobretot quan el protagonista Norman Bates (Anthony Perkins), després de trobar-se el cadàver de Janet Leigh, neteja el vàter i estira de la cadena durant la neteja de la sala de bany. Si el Codi Hays no permetia mostrar res relatiu amb la higiene sexual, això incloïa per extensió a tot allò relacionat amb les funcions fisiològiques humanes. És un gest que ja no ens resulta estrany ni escandalós, però aleshores era considerat impúdic i de mal gust, i per tant inacceptable. La pel•lícula va suposar un desafiament al tradicional puritanisme nord-americà. 

 

Garrido, José Ángel. Empezaré contando el final: cine en blanco y negro del siglo XX. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, cop. 2007.
 

Proposta d’activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

  • Per què creieu que a l’escena de l’assassinat del personatge d’Arbogast, el director la grava mitjançant un pla zenital? Quina sensació provoca veure l’escena des de dalt? Ajuda a no revelar la identitat de l’assassí? Quina expressivitat té cinematogràficament un pla zenital i un pla nadir? I un pla picat i contrapicat?

 

  • Com creieu que el director tracta el gènere de terror? És similar al de les pel·lícules actuals d’aquest gènere?

 

  • En la famosa escena de l'assassinat a la dutxa, penseu que la banda sonora convida a augmentar la tensió i la por? Quin efecte produeix aquesta música? A quin instrument correspon  la melodia?

 

 

Completeu el vostre visionat

 

- Herrmann, Bernard. Psycho: complete music for Alfred Hitchcocck's classic suspense thriller (CD) . London: Unicorn-Kanchana, p 1989.

- Martín Rincon, Silvia. Análisis emotivo-musical de la película Psicosis. Valencia: La Sirena, 2009.

- Psicosis (Psycho)(DVD). [Universal City, CA: Universal Home Video, cop. 1998.

- Regreso al Motel Bates: un estudio monográfico de Psicosis. José A. Planes Pedreño (ed.). Bilbao: Mensajero, cop. 2012

- Skerry, Philip J. Psycho in the shower: the history of cinema's most famous scene. New York ; London: Continuum, 2009.

- Tarnowski, Jean-François. Frenesí / Psicosis: elementos básicos para una teoria de la práctica fílmica. Valencia : Fernando Torres, [1978].

- Thomson, David. The Moment of Psycho: how Alfred Hitchcock taught America to love murder. New York : Basic books, cop. 2009.

- Zumalde Arregui, Imanol. Paisaje edípico: retorno a 'Psycho', 40 años después. “Secuencias”, núm. 14 (2001), pàg. 40-51.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

La biblioteca us recomana

El Cine de terror: una introducción / Carlos Losilla
Vertigo / Alfred Hitchcock
Seven / David Fincher