SO BRITISH!.

Cicles
SO BRITISH!
pdf

Room at the top

Un lugar en la cumbre
  • Direcció: Jack Clayton
  • Guió: Neil Paterson (Novel·la: John Braine)
  • Música: Mario Nascimbene
  • Fotografia: Freddie Francis
  • Interpretació: Simone Signoret, Laurence Harvey, Heather Sears, Hermione Baddeley, Donal Wolfit, Ambrosine Phillpotts, Donald Huston
  • Producció: Gran Bretanya
  • Any: 1959

 

Al gener de 1959, quan l’estrena de Room at the top va suposar la irrupció en el cinema anglès de l’accent i de les modalitats de parlar pròpies de les classes treballadores de les regions industrials del nord del país (amb errors de pronunciament inclosos). I amb l’accent de la classe obrera, va irrompre també la imatge del seu entorn. El paisatge industrial apareix ja al primer pla de la pel·lícula, mitjançant la finestreta del tren, i adquireix particular relleu en la visita de Joe Lampton a la seva antiga casa bombardejada i en l’escena de la parada de l’autobús. Aquest paisatge no és només mostrat –cosa no gaire freqüent amb el cinema britànic de l’època- sinó que la seva presència es subratllada pels diàlegs (el comentari sobre les xemeneies que produeixen diners). A la pel·lícula el fons envolta i adjectiva la figura, tret que apareix en gairebé tots els títols posteriors del cinema lliure.

 

 

A Room at the top la noció de jerarquia és omnipresent, les localitzacions adquireixen també un valor simbòlic, associat a la dicotomia residencial alt-baix així com una clara delimitació topològica entre el centre urbà, els barris obrers i la zona residencial suburbana de la gran burgesia.

Joe Lampton (Laurence Harvey) és un arribista que expressa aquesta situació a través de les seves contradiccions i de les seves declaracions. Quan els membres del grup de teatre aficionat es riuen del seu error de pronunciació –brazier enlloc de brassière-, Lampton crida desafiant Sóc un obrer i n’estic orgullós; però quan visita els seus oncles els hi diu que Això de les classes ja està antiquat.  Les barreres de classe –que suposadament haurien desaparegut- són omnipresents a la pel·lícula de Clayton: la jerarquització del sistema urbà entre la gran ciutat i les ciutat del cinturó industrial; la reproducció de la divisió de classes a la graduació militar; el llenguatge com a distintiu de classe; o algunes modalitats de conversa mundana com a mecanisme d’exclusió. El fil conductor del relat és l’adquisició dels valors –i les propietats- de la classe dominant, no el seu refús.

 

En torno al Free Cinema. Carlos F. Heredero, José Enrique Monterde (ed.). Gijón: Festival de Cine de Gijón: CGAI: Institut Valencià de Cinematografia, 2001.
 

Bibliografia

 

Aldgate, Tony. Room at the top. En The Cinema of Britain and Ireland. Brian McFarlane (ed.). London ; New York: Wallflower, 2005. Pàg. 104-111.

- Cluny, Claude Michel. Les chemins de la haute ville. “Cinéma”, núm. 286 (oct. 1982), pàg. 102-103.

- Gregory, C.T. There'll always be Room at the top for Nothing but the best. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 2, núm. 1 (Winter 1973), pàg. 59-73.

- Lefèvre, Raymond. Les chemins de la haute ville. “Image et Son”, núm. 377 (nov. 1982), pàg. 72-74.

- Philbert, B. Les chemins de la haute ville. “Cinématographe”, núm. 81 (sept. 1982), pàg. 45.

- Room at the top. En Mayer, Geoff. Guide to british cinema. Wesport, Connecticut ; London: Greenwood, 2003. Pàg. 325-326.

- Room at the top. En Vermilye, Jerry. The Great British films. Secacus: Citadel, 1978. Pàg. 178-280.

- Sinyard, Neil. Sex, realism and Yorkshire pudding: some reflections on the critical response in England to Room at the top. “Literature/Film Quarterly”, vol. 30, núm. 2 (2002), pàg. 86-91.

- Viviani, Christian. Les chemins de la haute ville de Jack Clayton. “Positif”, núm. 575 (janv. 2009), pàg. 78.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema