Un western crepuscular.

Aula de cinema
Un western crepuscular
pdf

 

Tot i que els anys cinquanta i seixanta es diferencien en un aspecte fonamental –als anys cinquanta el vell sistema dels estudis començava a morir, i amb ell la línia de producció en cadena de pel•lícules, especialment els westerns, mentre que els anys seixanta anunciaven una nova era de produccions independents i una falta d’identitat d’estudi-, en molts altres s’esglaonen per conformar dues dècades completes de continuada, tot i que canviant, popularitat del western. Es va posar un èmfasis major en el color, es va introduir el 3-D, el CinemaScope i altres processos de pantalla panoràmica, es va substituir el western de sèrie B pel gairebé tan tipificat western de sèrie A amb grans estrelles –James Stewart, Gary Cooper, Robert Mitchum, John Wayne, Kirk Douglas, Rock Hudson- i es van crear sèries de televisió molt populars, en un principi de mitja hora de durada i en blanc i negre, però poc després d’una hora i en color. Tots aquests progressos van ser desenvolupats fins arribar al seu moment cim al final d’un període de vint anys on la mort del sistema dels estudis va semblar tenir conseqüències només marginals.

La nova dècada va començar de manera atractiva i decisiva. El progressiu descens i desaparició del western de sèrie B (que va resistir fins mitjans dels anys 50) semblava no tenir massa importància, excepte pels seus incondicionals seguidors, en vista de tres dels millors westerns de sèrie A que s’han produït mai a Hollywood: Wagon Master (John Ford, 1950), The Gunfighter (Henry King, 1950) i Broken Arrow (Delmer Daves, 1950). Tot i que als anys quaranta s’havien vist algunes pel•lícules on es tractaven als indis amb comprensió, més concretament a Fort Apache (John Ford, 1948), i encara en major grau She wore a yellow ribbon (John Ford, 1949) , la seva preciosa i sentimental pel•lícula, cap d’elles es mostrava a favor dels indis de manera incondicional. Tot i que la 20th Century-Fox podria haver dut la producció de Broken Arrow degut només  a que Darryl Zanuck volia mantenir la seva reputació com productor de films compromesos socialment i això faria pensar en un controvertit component de moltes pel•lícules dels anys quaranta, el problema racial (jueus i negres en particular) encara aconseguiria utilitzar amb èxit el rar recurs cinematogràfic de realitzar un útil comentari social sense perdre l’equilibri cap a un dels costats de la balança. 

Els productes derivats i subproductes de Broken Arrow es van comercialitzar fins a la sacietat i  va convertir a Cochise (interpretat per Jeff Chandler), un personatge indi no gaire explotat als westerns anteriors, com El valle del sol, en un heroi habitual del western i va inspirar seqüeles en les que el nom de Cochise apareixeria destacadament al títol. També estableix una pauta per a que els grans actors masculins (Burt Lancaster, Robert Taylor, Rock Hudson i al final fins i tot Elvis Presley) van poder interpretar de manera elegant i profitosa a personatges indis, anunciant així una nova era de dolents blancs i indis nobles i incompresos.

 

Everson, William K. El Western de Hollywood. Barcelona: Odín, 1994.
 

 

Broken Arrow va ser una de les pioneres en mostrar una altra imatge del rol dels indis als westerns

 

La dècada dels seixanta va conèixer un cert esvaïment del western. La línia decreixent de la seva producció, iniciada ja la dècada anterior, va aconseguir cotes tan baixes que es va arribar a predir la seva desaparició. Però aquest període de crisi no era –ara ho sabem- el principi del fi pel gènere dels gèneres cinematogràfics, sinó una fase de transició davant l’evident esgotament de les estructures tradicionals on el western es trobava assentat. L’exaltació de la conquesta de l’Oest, de l’esperit de la frontera que va marcar les primeres passes de la nació americana, el tema clàssic que va animar el rerefons argumental de centenars i centenars de pel·lícules, es convertia en un seguit de temptatives de consideració crítica de tot el procés civilitzador americà. Es procurava encadellar, encara que fos en el marc d’un tema concret, el concepte general d’aquest procés partint d’uns suposats determinats per una presa de consciència social, amb una perspectiva històrica cruament analitzada en el seus diferents detalls.

Així, la lluita contra els indis, per exemple, deixa de ser un fet heroic, prova del temperament dels conqueridors que, amb les seves caravanes, eixamplaven contínuament els límits del país, per ser identificada com el major genocidi –jueus inclosos- comés en tota la història de la humanitat. I la brutalitat habitual en la caracterització dels bandits, dels “fora de la llei”, prenen cos també en els “homes de la justícia”. I s’eixamplen les fronteres naturals de l’acció, exportant l’acció del western en les terres veïnes de Mèxic o fins i tot Bolívia. El western, per una altra banda, passa dels esquemes psicològics i personals que li van donar tan rendiment comercial i artístic –recordeu High Noon (Fred Zinnemann, 1952) o 3:10 to Yuma (Delmer Daves, 1957)- a uns mòduls més generalitzats que, sota un plantejament infinitament més simple, amagaven –i amaguen- una multitud de significats de tipus social, polític, econòmic i moral.

 

Crespo, Pedro. La revolución del western. Barcelona: ATE, 1973.

 

 

 

 

 

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema