Un western crepuscular.

Aula de cinema
Un western crepuscular
pdf

She Wore a Yellow Ribbon

La legión invencible
  • Direcció: John Ford
  • Guió: Frank S. Nugent i Laurence Stallings (Història: James Warner Bellah
  • Música: Richard Hageman
  • Fotografia: Winton C. Hoch
  • Interpretació: John Wayne, Joanne Dru, John Agar, Ben Johnson, Harry Carey Jr., Victor McLaglen, Arthur Shields, George O'Brien, Mildred Natwick
  • Producció: Estats Units
  • Any: 1949

 

La segona entrega de l’anomenada trilogia de la cavalleria de Ford, situada al bell mig de Fort Apache (1948) i Rio Grande (1950), She wore a Yellow Ribbon reivindica a aquest cineasta d’origen irlandès com un creador dotat d’un talent incomparable per a fer-nos sentir el pes intangible de l’absència, tot allò que el pas malenconiós del temps ens va arrabassant i que veiem traduir-se en el cos envellit d’un protagonista que es veu empès a emprendre el dur camí de la retirada, i a qui com a únic consol li resten les converses que manté davant de la tomba de la seva estimada esposa.

Aquest western es nodreix de tots aquells vells valors fordians (el deure, la companyonia, el dret moral …) propis d’un enyorat paisatge de la memòria que ens remet a una passat tant esvaït com la dignitat dels seus legítims pobladors.

 

Juanjo Caballero (Universitat de Barcelona)
 

La critica diu

 

Winton C. Hoch va aconseguir l’Oscar a la millor fotografia en color per She Wore a Yellow Ribbon gràcies, en part, a la filmació de la tropa sota una tempesta real; diferents testimonis han ofert diferents versions de l’aquiescència o del refús per part del cap operador a filmar en aquell moment, però hi ha coincidències en que la iniciativa i l’ordre corresponent provenien de John Ford. Ara bé, tot el film exhibeix una meravellosa estètica visual, inspirada en l’obra pictòrica de Frederic Remington i  bolcada amb filigranes cromàtiques, sobretot en seqüències nocturnes. I la tasca de Hoch alimenta una narració de poema elegíac, contribuint a que aquest film constitueixi el vèrtex artístic de la trilogia de la Cavalleria.

Els guionistes no es van limitar a prendre com a punt de partida la narració de Bellah mencionada als crèdits, sinó que van recórrer a ingredients d’altres relats de la sèrie de Fort Starke, The Devil at Crazy Man, Command i en especial Big Hunt. La història arrenca en 1876, després de la derrota de Custer a Little Big Horn, amb un to documental i èpic alhora: escenes molt breus sobre el progrés de la colonització, emparat per l’exèrcit, composen un dels inicis més trepidants que s’hagin pogut veure mai en films de gènere. L’epíleg reprendrà aquest punt de vista, però amb la simple referència visual a les tropes de Cavalleria mentre la veu en off proclama les seves contribucions a l’avançament de la civilització; a la llum del desenvolupament del film, l’oda s’apropa al panegíric amb el que tanca Fort Apache (1948). Sembla com si Ford hagués escollit la història oficial, farcida per llegendes mítiques, per emmarcar una història real, crepuscular i poètica, d’homes i dones lligats a l’oblit i l’anonimat, sacrificats sense glòria pública a la construcció del país.

 

 

L'obra pictòrica de Frederic Remington són una evident referència de l'estètica visual de la pel·lícula

 

 

El declivi, la senectut, els comiats, la solitud i la mort impregnen la narració; i adquireixen encara més relleu pel seu contrast amb la presència de personatges joves, encarats al futur: els tinents Cohill (John Agar) i Pennell (Harry Carey Jr) i la maquíssima Olivia Dandrige (Joanne Dru), per qui tots dos rivalitzen. El lligam entre un univers decadent i el de la joventut està constituït pel sergent Tyree (Ben Johnson), qui va gaudir d’un grau superior a les tropes del Sud i que ara acompanya a en Brittles en trams molt significatius.

A finals d’octubre de 1948 la companyia fordiana va iniciar les seves operacions a Monument Valley, on, juntament amb Sentinel Mesa, s’havia aixecat Fort Stark. Nombrosos paratges del territori, tant de Utah com d’Arizona, apareixen al film. I als paisatges dels successius itineraris els hi cal afegir els interiors dels locals de Harry Goulding, l’home que va aconseguir, en els temps d’Stagecoach (John Ford, 1939), que Ford s’interessés per la reserva dels navajos; la seqüència de la borratxera de Quincannon va ser filmada a la sala on es reunien per sopar els principals components de l’equip, i el despatx de Brittles va quedar assentat al magatzem de patates d'una botiga. Després d’un mes, i poc abans que Monument Valley quedés coberta de neu, la companyia va tornar a Califòrnia, pel rodatge d’interiors a Culver City i que finalitzaria al desembre.

Com a Fort Apache (John Ford, 1948) l’accent global de She Wore a Yellow Ribbon recau en l’existència quotidiana d’una comunitat que ha hagut de renunciar a les seves arrels perquè els altres les puguin obtenir; els homes d’uniforme integren un sector de la classe proletària que treballava, amb un alt risc, en favor de la marxa de la Història. Sobre ells recau l’inexorable transcurs dels anys i l’amenaça de la pèrdua de la llar castrense, una mena de succedani de les arrels. Aquest és, en cocnret, el drama de Nathan Brittles, qui trobarà la seva salvació en una nova oportunitat per seguir cavalcant pels prats. Tot i que en un món que agonitza.

 

Coma, Javier. La Gran caravana del western: las 100 mejores películas del oeste. Madrid: Alianza, cop. 1996.

 

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Anderson, Lindsay. Sobre John Ford: escritos y conversaciones. Barcelona: Paidós, cop. 2001.
  • Bogdanovich, Peter. John Ford. Madrid: Fundamentos, 1971.
  • Bourget, Jean-Loup. John Ford. Paris: Rivages, 1990.
  • Cowie, Peter. John Ford and the American West. New York: Harry N. Abrams, 2004.
  • Davis, Ronald L. John Ford: Hollywood's old master. Norman ; London: University of Oklahoma Press, 1995.
  • Eyman, Scott. John Ford: print the legend. Madrid: T&B, 2006.
  • John Ford made Westerns: filming the legend in the sound era. Gaylyn Studlar ; Matthew Bernstein (ed.). Bloomington ; Indianapolis: Indiana University Press, cop. 2001.
  • John Ford. Lucilla Albano (ed.). Venezia: Marsilio, cop. 2011.
  • John Ford. Madrid: Filmoteca Española, 1988.
  • John Ford: las dos caras de un pionero 1894-1973. Scott Eyman, Paul Duncan (ed.). Madrid [etc.]: Taschen, cop. 2004.
  • La Legión invencible (She wore a yellow ribbon)(DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2008.
  • La Legión invencible. En Tejero, Juan. Duke: la leyenda de un gigante. Madrid: T&B, 2001. Pàg. 176-183.
  • La Legión invencible. En Gallagher, Tag. John Ford: el hombre y su cine. Madrid: Akal, cop. 2009. Pàg. 349-353.
  • McBride, Joseph ; Wilmington, Michael. John Ford. Madrid: JC, 1996.
  • McBride, Joseph. Tras la pista de John Ford: searching for John Ford: a life. Madrid: T&B, 2004.
  • Sarris, Andrew. The John Ford movie mystery. London: Secker and Warburg: British Film Institute, 1976.
  • She Wore a Yellow Ribbon. En Coma, Javier. La Gran caravana del western: las 100 mejores películas del oeste. Madrid: Alianza, cop. 1996. Pàg. 66-69.
  • She wore a yellow ribbon. En Place, Janey Ann. The Western films of John Ford. Secaucus, N.J: Citadel Press, cop. 1974. Pàg. 108-127.
  • Tasende, J. M. Acción!: memorias de un espectador: el cine de John Ford. Barcelona: Polígrafa, cop. 2007.
  • La Última orden. En Casas, Quim. John Ford: el arte y la leyenda. Barcelona: Dirigido por, 1989. Pàg. 242-247.
  • Urkijo, Francisco Javier. John Ford. Madrid: Cátedra, 2009.