Antoni Padrós ens presenta el seu primer i poèmic film, una paràbola sobre la integració en la societat, la destrucció, el capitalisme i l'anarquia.
Afegiu al vostre calendari
Un grup de marginats es refugia en un abocador d'escombraries. Tant la situació com els personatges remeten a les afliccions del final del franquisme i a unes expectatives contestatàries que són caricaturitzades sense pietat.
En paraules de Padrós, "una meditació sobre la marginació i les seves conseqüències. Els personatges, insatisfets sexualment i política, molt bé podrien representar trenta anys de la nostra història, connotacions i referències a temes musicals dels anys quaranta que culturitzaren la nostra infància".
Agraïment: Antoni Padrós.
Llegenda
S/D. | Sense diàlegs | VE. | Versió espanyola |
VO. | Versió original | VOSC. | Versió original subtitulada en català |
VC. | Versió catalana | VOSE. | Versió original subtitulada en espanyol |