La revisió de la filmografia de Constantin Costa-Gavras enllaça amb l'homenatge que rendim a Jorge Semprún, guionista de tres dels seus films i unit al cineasta per un lligam d'amistat i de compromís social i polític, un compromís exercit a través de l'art i del cinema.
Z, L’aveu o Missing van marcar una sòlida tendència del cinema polític, però l’obra de Costa-Gavras transcendeix aquests paràmetres amb gairebé una vintena de llargmetratges realitzats entre el 1965 i el molt recent Le capital. Nascut a Grècia i instal·lat a França, Costa-Gavras ha rodat indistintament a Europa i als Estats Units amb una visió sempre atenta als problemes contemporanis i també a l’anàlisi d’episodis històrics tan significatius com les dictadures grega, uruguaiana i xilena, el nazisme, la repressió estalinista o l’ocupació alemanya de la França de Vichy.
Enllacem el cicle dedicat a Costa-Gavras amb l’homenatge que rendim a Jorge Semprún, guionista de tres dels seus títols més emblemàtics però també d’altres films d’Alain Resnais o Yves Boisset. Projectem, a més, Les deux mémoires, la seva única incursió com a realitzador amb aquest documental que revisa la guerra civil espanyola.
18/04 Dimecres
Escriptor, polític i guionista, Jorge Semprún va dirigir una única pel·lícula. "Les deux mémoires" (1974) es un documental que arrenca de la guerra civil espanyola per aprofundir en les ferides de l'exili. Escassament difós i actualment en procés de restauració, aquest document imprescindible serà presentat avui per una de les seves protagonistes: Carmen Claudín, filla de Fernando Claudín (qui va ser expulsat del Partit Comunista amb Semprún el 1964) i directora d'Investigació del CIDOB.
19/04 Dijous
"Z" és, potser, la primera pel·lícula que va donar fama internacional a Constantin Costa-Gavras. El film, amb guió de Jorge Semprún, denunciava els totalitarismes i la situació al seu país d'origen després del cop d'Estat militar de 1967.
21/04 Dissabte
"Les dos memòries", el primer i únic treball com a realitzador de Jorge Semprún, un film sobre el record que s'inscriu perfectament en la trajectòria i en la resta de l'obra del seu autor.
Any 1965. Un revolucionari espanyol clandestí marxa cap a França.
22/04 Diumenge
Any 1965. Un revolucionari espanyol clandestí marxa cap a França.
En el seu debut com a director, Costa-Gavras va adaptar la novel·la policíaca homònima de Sébastien Japrisot sobre un assassinat en un vagó de tren.
Llegenda
| S/D. | Sense diàlegs | VE. | Versió espanyola |
| VO. | Versió original | VOSC. | Versió original subtitulada en català |
| VC. | Versió catalana | VOSE. | Versió original subtitulada en espanyol |
