Maig del 68: Pierre Clémenti i altres icones

Imatge
Imatge
Data: 
10/05/2018 - 31/05/2018

Es compleixen 50 anys de diferents repercussions del convuls Maig del 68: a Praga, a Mèxic i, evidentment, a París.

Cinquanta anys més tard, el famós Maig del 68 es pot mirar des d’una perspectiva històrica (fi del consens democratacristià i comunista nascut del final de la Segona Guerra Mundial i crisi d’ambdós partits), des d’una perspectiva econòmica (accés dels joves al consumisme i la proliferació de veus i opinions), des d’una perspectiva sociològica (el creixent poder juvenil comporta un canvi accelerat de mites i costums: els Beatles, la minifaldilla, Pierre Clémenti o els anticonceptius són referents del que emergeix amb força) o des d’una perspectiva que no sigui la de l’estricta glosa nostàlgica de la utopia i la joventut perduda. El focus no pot limitar-se a les llambordes del Quartier Latin. Cal mirar també a Praga i a Tlatelolco.   

L’escriptor Milan Kundera ho va resumir molt bé: “El Maig del 68 va ser una revolta de la joventut. A la Primavera de Praga, la iniciativa va estar en mans dels adults, que van basar la seva acció en l’experiència històrica i la desil·lusió. El Maig de París va ser una explosió de lirisme revolucionari. La Primavera de Praga va ser l’explosió de l’escepticisme postrevolucionari. El Maig del 68 a París va posar en dubte l’anomenada cultura europea i els seus valors tradicionals. La Primavera de Praga va ser una defensa apassionada de la tradició cultural europea en el seu sentit més ampli i liberal”. Es pot explicar millor?

Amb la col·laboració de: 

Institut Francès - Barcelona

Afegiu el Cicle al vostre Calendari

iCal | Google Calendar 

10/05 Dijous

Imatge
20:00 h. | Film, Presentació

Balthazar Clémenti, fill de Pierre Clémenti i alhora actor, com el seu pare, ens presenta el cicle que dediquem al segon, cineasta i també intèrpret icònic de molts dels films que, en els anys 60 i 70, van representar les aspiracions i contradiccions de les revoltes que van agitar, en aquells anys, la meitat del món.

À l'ombre de la canaille bleue / A l'ombra del canalla blau
Pierre Clémenti . 1986 . VOSC . 80'
Presentació a càrrec de Balthazar Clémenti.
 

11/05 Divendres

Imatge
19:30 h. | Film, Presentació

Pierre Clémenti és un dels intèrprets d'aquest film de Luis Buñuel que va sacsejar els fonaments del cinema de narrativa convencional. Balthazar Clémenti, fill de Pierre, ens presenta la primera projecció del film.

La voie lactée / La via làctia
Luis Buñuel . 1968 . VOSC . 105'
Presentació a càrrec de Balthazar Clémenti.
 

12/05 Dissabte

Imatge
19:00 h. | Film
Bernardo Bertolucci . 1968 . VOSC . 105'

Adaptació lliure de la novel·la de Dostoievski 'El doble', que Bertolucci, que signa el guió amb Gianni Amico, trasllada a Itàlia amb les manifestacions estudiantils pro-Vietcong de rerefons.

 
Imatge
21:30 h. | Film

A banda de la seva carrera com a actor, Pierre Clémenti va dirigir 13 films, dels quals només tres són llargmetratges. Al llarg d'aquest cicle, els seus llargs es podran veure sols o bé acompanyats d'algun dels curts que també va signar. Aquest és el cas d'aquesta sessió.

New Old
Pierre Clémenti . 1979 . VOSC . 105'
Soleil
Pierre Clémenti . 1988 . VOSC . 16'
 

13/05 Diumenge

Imatge
19:00 h. | Film, Presentació

Pierre Clémenti és un dels intèrprets d'aquest film de Luis Buñuel que va sacsejar els fonaments del cinema de narrativa convencional. Balthazar Clémenti, fill de Pierre, ens presenta la primera projecció del film.

La voie lactée / La via làctia
Luis Buñuel . 1968 . VOSC . 105'
 

15/05 Dimarts

Imatge
20:00 h. | Film
Bernardo Bertolucci . 1968 . VOSC . 105'

Adaptació lliure de la novel·la de Dostoievski 'El doble', que Bertolucci, que signa el guió amb Gianni Amico, trasllada a Itàlia amb les manifestacions estudiantils pro-Vietcong de rerefons.

 

Llegenda

S/D. Sense diàlegs VE. Versió espanyola
VO. Versió original VOSC. Versió original subtitulada en català
VC. Versió catalana VOSE. Versió original subtitulada en espanyol