El Raval al Raval. Imatges d'un barri

El que hi predomina, tanmateix, son les pel·lícules rodades durant el franquisme que emmirallen una realitat social acomodada al cinema policíac que, justament, llavors feia fortuna a Catalunya. Los atracadores, Hay un camino a la derecha, Sin la sonrisa de Dios, Apartado de Correos 1001, Calle sin sol i Distrito Quinto –que pren el seu títol del nom del barri– troben en els seus carrers, apartaments i balcons abanderats de llençols l’escenari idoni per a conflictes criminals esmorteïts per la censura franquista. Amb l’arribada de la democràcia, la imatge nocturna del delicte s’endureix després de capbussar-se en els locals de mala nota de Bilbao, Barcelona Sud, La rossa del bar, Susanna, El triunfo o Sinatra.

Cal esperar al canvi de segle perquè les transformacions arquitectòniques i socials del Raval apareguin reflectides a En construcció o De nens. Aquests films de Guerin i Jordà són, tanmateix, la punta de llança d’un allau de documentals que, en present o de la mà d’imatges d’arxiu, intenten explicar una altra història del barri. O la història d’un barri que lluita per fugir dels estereotips de la pantalla, que l’ha associat a la nafra del crim, els amors tarifats i la lluita social. En canvi, el Raval menestral, treballador, de botiguers o jubilats, de joves somniadors o empresaris ambiciosos encara no ha trobat els seus herois en un cinema, el català i espanyol, que ha estat barallat amb la realitat durant molt temps. No és estrany que sigui a través d’un film francès, La bandera, com millor s’ha explicat el magnetisme romàntic d’un barri que no només lluita per canviar. També busca les imatges que en deixin constància.