La novena edició del Festival de Cinema Africà de Barcelona, del 13 al 24 de maig, porta a la Filmoteca les propostes més interessants de les cinematografies africanes. 'Katanga: el ball dels escorpins', reinterpretació de Shakespeare en clau africana, inaugura el programa, i el cineasta senegalès Mamadou Khouma Gueye hi presentarà 'Liti liti', crònica d’un barri de Dakar esborrat en nom del progrés.
L'edició d'enguany del festival Wallay! presenta una selecció de set pel·lícules que tracen un mapa viu del cinema africà contemporani. De Senegal a Sudan, de Sudàfrica a Burkina Faso, el Txad i Nigèria, la programació ofereix mirades diverses que comparteixen una mateixa pulsió: explicar el món des de dins i amb veus pròpies. El festival es desenvoluparà del 13 al 24 de juny a la Filmoteca de Catalunya.
Shakespeare en clau africana
Des de Burkina Faso, Katanga: el ball dels escorpins, de Dani Kouyaté, obrirà el festival el 13 de maig amb una faula política inspirada en Macbeth de Shakespeare. La història del general Katanga, atrapat entre la lleialtat i la profecia d’un endeví, es converteix en una reflexió universal sobre el poder i la fragilitat humana. Kouyaté, descendent de griots i narrador, músic i cineasta, integra la tradició oral africana amb el llegat del teatre occidental en una adaptació que trasllada Shakespeare al cor de l’imaginari africà. Rodada en blanc i negre, constitueix una de les poques adaptacions africanes del dramaturg anglès.
Mamadou Khouma Gueye presenta 'Liti liti'
Del Senegal arriba el documental Liti liti, de Mamadou Khouma Gueye, que proposa un retrat íntim del desplaçament urbà i la memòria familiar. El pas del tren sobre el barri de Guinaw-Rails es converteix en metàfora del progrés i la destrucció simultanis, mentre el director acompanya la seva mare en el desarrelament d’un espai carregat de records. El film, estrenat en la secció oficial de Visions du Réel, reflexiona sobre el somni de desenvolupament del Dakar contemporani i la desil·lusió d’una independència que no ha complert les seves promeses.
Mamadou Khouma Gueye (Senegal, 1981) presentarà la pel·lícula a Barcelona en una conversa amb la periodista Rahmata Dem. Després d’estudiar Història a la Universitat de Dakar, va iniciar la seva carrera cinematogràfica fent campanya perquè la població de la perifèria tingués accés al cinema, abans de passar a la direcció, després de cinc anys de mentoria amb el cineasta Rama Thiaw. És membre fundador de Ciné-banlieue, amb seu als suburbis de Dakar, de Plan B Films Sénégal i del projecte “Sabor de sal”, que inclou una residència artística, un taller d’educació visual en barris obrers i un festival de cinema.
L’arxiu emocional del Sudan
El documental col·laboratiu Khartoum, d’Anas Saeed, Rawia Alhag, Brahim Snoopy, Timeea M. Ahmed i Phil Cox, ha format part de les seleccions oficials del Festival de Sundance i la Berlinale el 2025. Es presenta com un arxiu emocional del Sudan contemporani i una declaració política sobre la dignitat i la supervivència. Construeix un retrat coral d’una ciutat en guerra a partir de cinc vides entrellaçades. Dos nens, una mare soltera, un activista sufí i un funcionari marquen un mosaic humà per representar el caos del conflicte sudanès. Filmada amb iPhones i desenvolupada en condicions extremes —incloent l’exili forçat de l’equip i dels protagonistes—, la pel·lícula esdevé un experiment cinematogràfic. El projecte, iniciat el 2022 i interromput per la guerra el 2023, es va reactivar a Kenya, transformant-se en una obra col·lectiva que reivindica la memòria i la resistència.
Cinema íntim, històries universals
When Nigeria Happens va ser la pel·lícula inaugural del programa Open Doors del Festival de Locarno 2025. Ema Edosio Deelen signa una carta d’amor a la resiliència dels joves de Lagos, una ciutat que actua com a organisme viu i imprevisible. A través de dos ballarins que busquen llibertat i identitat en un entorn que els és hostil, el film desplega una història íntima on la dansa esdevé llenguatge de supervivència, rebel·lia i esperança. La directora, fundadora de City Gates Film Production, és coneguda per títols com Kasala! (projectat en més de 30 festivals internacionals i guanyador de nou premis) o Otiti.
Provinent de Sud-àfrica, The Heart is a Muscle, d’Imran Hamdulay, parteix d’un incident quotidià que desencadena una crisi emocional i familiar profunda. La desaparició breu d’un nen durant una celebració d’aniversari obre una espiral de violència i revelacions que obliguen el protagonista a enfrontar-se al seu passat. El film construeix un retrat íntim de la paternitat i el trauma intergeneracional. Hamdulay, guionista i director establert a Ciutat del Cap, format a Berlinale Talents i Film Independent, ha estat reconegut per CNN Inside Africa com una de les veus emergents del continent. El seu debut va tenir estrena a la Berlinale 2025 i la seva trajectòria inclou premis a Durban i participació en mercats internacionals com Cannes Marché du Film o IFFR Producers Lab.
Des de Tunísia, Têtes brûlées, de Maja-Ajmia Yde Zellama, és un relat de maduresa marcat per la pèrdua. L’Eya, de dotze anys, afronta la mort del seu germà gran en un procés de dol que esdevé tant íntim com col·lectiu, mentre es recolza en la comunitat per reconstruir el seu món. Zellama, cineasta belga-tunisiano-danesa fundadora de l’associació Bledarte, treballa amb joves migrants i veu el cinema com una eina de transformació i visibilització. La pel·lícula ha estat presentada a la Berlinale (Generation 14plus), al D’A Film Festival Barcelona 2025 i al Festival de Sydney, amb diverses mencions especials.
Des del Txad, Un homme qui crie, de Mahamat-Saleh Haroun, retrata Adam, un antic campió de natació que es veu desposseït de la seva identitat en un país marcat per la guerra civil i la violència estructural. Haroun, una de les veus essencials del cinema africà contemporani, parteix de la seva experiència personal amb la guerra civil txadiana, que va viure com a víctima i exiliat. Seleccionada a Cannes el 2010 en competició oficial per la Palma d’Or i reconeguda amb el Premi del jurat, la pel·lícula s’inscriu en una filmografia premiada també a Venècia i una trajectòria internacional consolidada.
