Programme

Tim Burton i la tendresa dels monstres

Tim Burton i la tendresa dels monstres

02/07/2013 - 31/08/2013

calendario

Burton en persona és el model inconfusible de moltes de les seves criatures patèticament desvalgudes, des del Jack Skellington de The Nightmare Before Christmas al no menys desmanegat protagonista d’Edward Scissorhands. Tots ells viuen en mons gòtics perfectament identificables i tampoc no resulta difícil detectar quines són les seves fonts d’inspiració o els films aliens que dialoguen amb els seus. Aquest és el joc de miralls que proposa aquesta retrospectiva completa de la filmografia de Tim Burton, que alhora convida a viure un estiu de faula i fantasia. Alguns dels seus films són ombrívols, però no ho és menys la realitat de la qual conviden a fugir. Que tingueu uns feliços malsons!

Agraïments: Nacho Cerdà, Biblioteques de Catalunya - Central de Préstec, Filmoteca Española.
 

Programme

Sessió doble: 'Vincent' i 'Pee-wee’s Big Adventure'
La retrospectiva que dediquem a Tim Burton comença amb un dels seus primers curts, 'Vincent', combinat amb el seu primer llargmetratge per a les pantalles de cinema. Dues pel·lícules que ja permeten entreveure la personalitat i la originalitat del cineasta.
Sessió doble: 'Frankenweenie' i 'Pinocchio'
Una doble sessió composta per 'Frankenweenie' i 'Pinocchio' pot semblar, a priori, estranya. Però si se sap que el curt de Burton era el film escollit per la Disney per a ser exhibit a la reestrena del clàssic infantil, i que finalment els executius de la companyia el van rebutjar perquè havia estat qualificat com a "no recomanat per a menors de 7 anys', s'entén més.
Beetlejuice
Bitelchús
'Beetlejuice' és un dels primers deliris visuals de Tim Burton, i va merèixer l’Oscar al millor maquillatge. És un film macabre i amb un gran sentit de l’humor que tracta d’una parella de fantasmes inexperts que volen treure de casa seva l’esnob família de Nova York que ha anat a viure-hi. Els ajudarà un exorcista còsmic i esbojarrat anomenat Beetlejuice.
Batman
“Malgrat la trivialització de què va ser objecte en la seva difusió comercial, 'Batman' és una reflexió intel·ligent sobre l’eterna dialèctica entre el bé i el mal edificada sobre una base que ben aviat deixa enrere la seva aparença pueril. Obviant les característiques lúdiques del còmic original de Bob Kane, aquest Batman va ingressar, amb tots els honors, en l’univers de les penombres sorgit de la fèrtil imaginació de Tim Burton” (Esteve Riambau).
Batman Returns
Batman torna
Una continuació de 'Batman', igual de fosca i tenebrosa que el primer film, en què Michael Keaton encara interpreta el personatge i en què el Joker és substituït per dos rivals de categoria: el Pingüí i Catwoman. Una Michelle Pfeiffer en el cim de la seva sensualitat interpreta aquest darrer personatge ple d’ambigüitat.
The Dark Knight
El caballero oscuro
“A 'The Dark Knight', Christopher Nolan perfecciona la fórmula que va seguir a 'Batman Begins' (2005), que consistia a abordar el mític heroi de còmic des d’uns paràmetres realistes. No cal furgar massa per observar-ho: el Joker d’aquesta entrega és així d’aterridor per les seves connexions amb un salvatgisme i una bogeria versemblants.
Ed Wood
Rodada en blanc i negre, Ed Wood narra la història real de qui ha estat titllat com “el pitjor director de la història del cinema”: un visionari a qui agradava vestir-se de dona decidit a conquerir Hollywood.
Plan 9 from Outer Space
Pla 9 des de l’espai
Uns extraterrestres volen utilitzar vampirs per dominar la Terra. Considerat el pitjor film de la història, 'Plan 9 from Outer Space' va significar l’adéu cinematogràfic del gran Bela Lugosi.
Mars Attacks!
TIM BURTON, 1996.
Target Earth
Objectiu: la Terra!
Robots gegants provinents del planeta Venus envaeixen Chicago, una ciutat desolada, de carrers deserts, on hauran de sobreviure en Frank i la Nora, una parella que s’ha quedat despenjada en el moment que s’ha evacuat la població. El film va servir d’inspiració a Tim Burton per a la seva "Mars Attacks!"
Planet of the Apes
El planeta de los simios
Tim Burton intenta capgirar la pel·lícula original en aquest "remake" basat –com el film primigeni de Schaffner– en la novel·la de Pierre Boulle.
La maschera del demonio
La máscara del demonio
La revenja d’una bruixa cremada anys enrere esdevé, gràcies a Mario Bava, un dels clàssics europeus més famosos del cinema fantàstic.
Sleepy Hollow
Durant la Guerra de Secessió americana, un policia de Nova York que utilitza mètodes d’investigació avançats és enviat al poble de Sleepy Hollow per descobrir què hi ha de veritat en la llegenda d’un genet sense cap que terroritza els habitants de la zona.
Big Fish
El 8½ de Burton: la pel•lícula del narrador d’històries fabuloses, que viu amb les seves creacions extraordinàries, i el fill «pràctic» que ja no suporta les seves mentides.
Jason and the Argonauts
Jasón i els argonautes
DON CHAFFEY, 1963.
Corpse Bride
La novia cadáver
“Corpse Bride" evoca una de les meravelles més perdurables de l’univers burtonià, "The Nightmare Before Christmas".
9
Número 9
Una aventura postapocalíptica protagonitzada per nou ninots de drap que hauran d’enfrontar-se a unes màquines gegants si volen preservar el futur de la civilització.
Dark Shadows
Sombras tenebrosas
Tim Burton torna a combinar comèdia i terror tot adaptant una sèrie televisiva nord-americana dels anys seixanta que va marcar tota una generació.
Alice in Wonderland
Alicia en el país de las maravillas
Als dinou anys, l’Alícia torna al món fantàstic que havia descobert quan era nena. Burton i la guionista disneyana Linda Woolverton reuneixen en una sola història les dues novel·les de Lewis Carroll, "Alícia al país de les meravelles" i "A través del mirall".
Frankenweenie
Basant-se en el curtmetratge homònim que va rodar el 1984, el cineasta de Burbank realitza aquest film que conserva el blanc i negre de la versió germinal, tot i que renuncia a la imatge real en benefici de l’stop-motion.
Abraham Lincoln: Vampire Hunter
Abraham Lincoln: Cazador de vampiros
Una criatura sobrenatural assassina la mare del president Lincoln, i aquest fet alimenta la seva dèria d’acabar amb els vampirs i tots els seus aliats.
The Curse of Frankenstein
La maldición de Frankenstein
Aquesta és la primera de les cinc adaptacions que Fisher va fer sobre el mite de Frankenstein en l’època en què la productora Hammer va revitalitzar tot el gènere de terror partint dels mites recreats per la Universal als anys trenta. La combinació que el director fa de tenebrositat i morbositat és magistral, alhora que aconsegueix una atmosfera insana de gran bellesa formal.
The Nightmare Before Christmas
Pesadilla antes de Navidad
Aquest film d’animació és un projecte que Tim Burton va començar a desenvolupar durant els anys en què va treballar als estudis de la Disney.
Charlie and the Chocolate Factory
Charlie y la fábrica de chocolate
Un nen molt bo de família pobra guanya un concurs per gaudir d’una visita a la gran fàbrica de xocolata de l’excèntric Willy Wonka i el seu equip de Oompa-Loompes. Una experiència molt suculenta que compartirà amb quatre nens més d’arreu del món.
James and the Giant Peach
James y el melocotón gigante
Un nen orfe viu amb unes tietes que no se l'estimen. Ell només somnia a marxar cap a Nova York. Un dia troba un home misteriós que li dóna unes petites pedres màgiques amb les quals començarà a fer realitat el seu somni. Un film d’animació stop motion inspirat en el conte homònim de Roald Dahl. Tim Burton va intervenir en la seva producció. Repetim la projecció d’aquest film en sessió infantil i en versió doblada al castellà.
Edward Scissorhands
TIM BURTON, 1990
The Company of Wolves
En companyia de llops
Film de terror estilitzat, inquietant i literari en què el cineasta irlandès Neil Jordan evoca de forma torbadora i onírica el traumàtic món de la pubertat, les seves pors ocultes, les seves fantasies sexuals reprimides i els seus malsons nocturns.
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street
Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet
Tim Burton adapta el musical que Stephen Sondheim va compondre el 1979, un dels més elogiats i complexos de la història del gènere.