Programme

Kaneto Shindô, fill d’Hiroshima

Hadaka no shima / L’illa nua (Kaneto Shindô, 1960)
Genbaku no ko / Nens d'Hiroshima (Kaneto Shindô, 1952)

01/01/2016 - 31/01/2016

calendario

Nascut a Hiroshima, fill d’una família de pagesos arruïnats, va treballar venent bicicletes fins que va incorporar-se al departament d’il·luminació de la productora Shinkô Kinema. També va exercir l’ofici de director artístic, cosa que el va portar a ser l’ajudant de Kenji Mizoguchi. Després de la guerra es va convertir en un dels guionistes de la Sochiku i va debutar com a director el 1952. Aviat va fundar una productora pròpia, la Kindai Eiga Kyokai, per escapar de les imposicions de la indústria i de la censura política, gens tendres amb els seus ideals d’home d’esquerres.

El seu cinema proposa molt bons retrats femenins, declina la relació entre el sexe i la mort de mil maneres i sovint té un caràcter autobiogràfic. Shindô, que va seguir en actiu fins poc abans de la seva mort, ja centenari, va ser el primer cineasta a ocupar-se de les conseqüències de l’explosió nuclear d’Hiroshima. Molt sovint va treballar amb els mateixos actors i tècnics, rodant ficcions i documentals en el seu honor. 

Amb la col·laboració de

Japan Foundation

Programme

Genbaku no ko
Nens d’Hiroshima
Una professora visita les tombes dels seus pares i la seva germana petita a Hiroshima. Descobreix que no és l’única que ha perdut els pares: hi ha molts infants que han estat víctimes de la bomba i les radiacions.
Shukuzu
Epítom
Una noia treballa com a geisha per escapar d’un destí miserable com a sabatera. El fred l’atrapa i una pneumònia posa en perill la seva vida. Troba refugi a casa, i finalment no és ella qui mor. La història transcorre als barris populars de Tòquio i al nord del Japó.
Dobu
La cuneta
Una mirada al Japó dels perdedors. Els homes perden el treball, la raó, l’honor; tots intenten sobreviure al costat de la via del tren. Un gran retrat de la pobresa urbana de l’època.
Daigo Fukuryū-Maru
Dragó afortunat núm. 5
Una barca de pesca enmig del Pacífic. Els mariners feinegen quan els sorprèn una claror que encega. No tarda a ploure cendra. Del documental sobre la pesca passem a una reflexió sobre la fragilitat de la vida: la claror era una explosió d’una bomba d’hidrogen.
Aru eiga kantoku no shogai
Kenji Mizoguchi, la vida d’un cineasta
Al final dels anys trenta del segle passat, Shindô va fer d’ajudant de direcció de Kenji Mizoguchi, qui en llegir els seus primers guions li va dir que “no tenia talent com a guionista”. El 1975, un Shindô que havia arribat a ser guionista en cap de la Sochiku va rodar aquest documental, un homenatge emocionat a Mizoguchi.
Hadaka no shima
L’illa nua
KANETO SHINDÔ, 1960.
Haha
Mare
Un altre gran personatge femení de Shindô, el d'una mare divorciada i amb un fill malalt. Ella lluita per salvar-lo i donar, alhora, un sentit a la seva existència. De nou, l’actriu Nobuko Otowa es revela indispensable, i de nou l’ombra dramàtica d’Hiroshima plana sobre els personatges.
Onibaba
Dimoni lleig
Uns l’han catalogat com un “drama d’època”, altres com un “film de terror”. Tothom, però, està d’acord amb el caràcter impactant d’aquesta adaptació d’una paràbola budista ambientada poc després de la batalla de Minatogawa, cap al 1300. En són protagonistes dues dones que roben i maten els homes.
Hadaka no jûkyûsai
Viu avui, mor demà
Un film sobre el futur barrat a què fan front els joves, sobre la violència continguda en una societat molt jeràrquica i que respecta –quasi venera– les formes i les tradicions.
Chikuzan hitoritabi
La vida de Chikuzan
El Chikuzan del títol era en realitat Takahashi Chikuzan, un prestigiós intèrpret i compositor de shamisen, l’instrument de corda tradicional del Japó que sovint serveix per acompanyar el teatre kabuki.
Rakuyôju
Arbre sense fulles
Un escriptor envellit es trasllada als boscs de Nagano per escriure la seva primera novel·la. És l’últim supervivent de la seva estirp, i mentre escriu, aïllat del seu entorn habitual, rememora la història de la seva família i la seva infància en un oble del Japó rural.
Bokuto kitan
L’estranya història d’Oyuki
Basada en una novel·la de Kafu Nagai (1879-1959), narra la història d’un home prop de la seixantena que s’enamora perdudament d’una dona anomenada Oyuki.
Gogo no Yiugon-jô
Una última nota
Una excèntrica faula tragicòmica sobre l’envelliment, dirigida per un Kaneto Shindô ja octogenari i protagonitzada per algunes de les intèrprets més populars del cinema japonès clàssic: Haruko Sugimura, una habitual als films de Naruse i Ozu, i l’esposa mateixa del cineasta, Nobuko Otowa, entre altres.
Ikitai
Desig de viure
A la prefectura de Nagano, al centre del Japó, mantenen viva una antiga tradició: abandonar les persones grans al bosc, soles, per morir.
Sanmon yakusha
Actor secundari
Tracta de la vida de l’actor japonès Taiji Tonoyama, amb qui Shindô havia treballat en moltíssimes ocasions, revisada per mitjà de vinyetes i imatges d’arxiu.
Fukurô
El mussol
A noranta anys, Kaneto Shindô va rodar aquesta comèdia negra que recupera l’argument d’Onibaba', en què una mare i la seva filla roben i assassinen homes.