Agnès Varda · 1962 · 90’
Des de la superstició fins a la por, del carrer de Rivoli al Café du Dôme, Cléo viu noranta minuts –la durada exacta del film– ben complicats. Dins aquest període mecànic, Cléo experimenta la durada subjectiva del temps: es fa llarg o s’atura. Al final, arran de la trobada amb un soldat destinat a Algèria, s’adona que, per afrontar la realitat, s’ha de treure les ulleres de l’egoisme i la insatisfacció i ha de trobar interès en els altres i obrir-se a la vida.