Datasheet
En aquesta obra mestra estrenada com La marca del fuego, per primera vegada el cinema tractava de desenvolupar un drama en termes de conflicte psicològic, bussejant en un camp d’acció nou: el dels sentiments i de les motivacions internes. La novetat històrica en l’ús de la sobrietat, els matissos expressius i el primer pla reiterat va fer que la crítica de l’època parlés de ruptura amb el teatre. Per primera vegada també es van utilitzar la il·luminació angulada i siluetes i ombres inquietants, no necessàriament naturalistes sinó més aviat simbòliques. A tot això s’hi afegeix l’espectacular desenllaç d’un procés judicial com a fórmula nova, el toc d’exotisme i el luxe dels ambients amb mètodes inèdits fins a aleshores, que temptejaven un camí nou i inexplorat.
Acompanyament musical a càrrec del mestre Joan Pineda.