Datasheet
Expressió pura del glamur de Hollywood, Gilda condensa algunes escenes que han elevat el film a la categoria de mite, en molt bona part gràcies a una Rita Hayworth encisadora i voluptuosa.
Quan Gilda es va estrenar a Espanya, l’Església va declarar que tots els qui anessin a veure'l cometrien un pecat mortal. La bufetada que Ford propina a Hayworth després de l’striptease d’ella i frases com ara “les estadístiques mostren que al món hi ha més dones que qualsevol altra cosa, excepte insectes” revelen una misogínia pròpia de l’època.
“Aquesta obra embolcallada amb el clima específicament «negre» segueix sent la lliçó més magistral de psicoanàlisi aplicada a la pantalla. Una intriga perfectament articulada. La forma concreta «dramatitza» a la manera d’un somni, un seguit d’automatismes afectius que s’accentua per l’elegància dels personatges, la sumptuositat barroca del decorat i els enquadraments fastuosos de Rudolph Maté.
Charles Vidor detalla les múltiples perplexitats del personatge de Johnny Farrel atret a la vegada per Gilda i el marit, que és per ell un substitut patern. En aquesta impressionant il·lustració del complex d’Èdip, el director despulla els vincles foscos que lliguen els dos homes” (Raymond Borde).
Presentació a càrrec de Natacha Laurent (exdirectora de la Cinémathèque de Toulouse) i Christophe Gauthier, autors del llibre Raymond Borde, une autre histoire du cinéma.