Dies Curts: PABLO GARCÍA CANGA

27/05/2020

"Dies curts" és una iniciativa engegada per Filmoteca de Catalunya amb la voluntat de fer més visible un format tan maltractat com el curtmetratge. Conscients dels seus problemes de distribució i exhibició, ens plantegem aquest canal de difusió com una eina per conèixer cineastes i alhora fer passar aquests dies de confinament de la manera més curta possible. Per aconseguir-ho, setmanalment comptarem amb noves seleccions de curtmetratges, alguns de cineastes experimentades i d'altres d'autores que tot just comencen.

El vuitè nom és Pablo García Canga (Madrid, 1981), director de cinema, guionista, traductor i crític en diverses revistes especialitzades com Lumière, Détour o SoFilm. Després d’estudiar Direcció a La Fémis, França, ha dirigit un gran nombre de curt i migmetratges, presentats i premiats en certàmens nacionals i internacionals. La seva darrera obra La nuit d’avant s’ha estrenat recentment a la darrera edició del Festival D’A. 

Programa

(disponible fins al 10 de juny de 2020)

L’extensa filmografia de curts i migmetratges del Pablo García Canga insisteix en explorar les relacions humanes, amb els seus matisos i contradiccions; el caràcter imprevist i complex dels sentiments i les formes de representar-los, d’explicar les històries. Les peces de la selecció mobilitzen el poder evocador del llenguatge per fer present la singularitat d’un gest ancorat al record, el relat d’una amistat i un oblit, o la pel·lícula vista la nit anterior. Totes elles construïdes sobre tres pilars que dialoguen: dos homes i una dona a les primeres peces, la protagonista i dues realitats absents en el cas de la darrera. És un cinema parlat, on l’acció es fa petita mentre el gust per la paraula no deixa de créixer.

Pissing Territories planteja l’escenari absurdament extravagant on un jove begut es planta al pis de l’ex-amant per usar el seu lavabo una nit qualsevol. De l’amitié és l’adaptació d’un film basat en un (no)conte: una interpretació lliure de Jaula de locos de Paulino Viota, interpretació al seu torn d’Això no és un conte de Denis Diderot. La nuit d’avant consisteix en una conversa -realment un monòleg- que a voltes uneix i d’altres separa als interlocutors.