El cuarto poder d’Helena Lumbreras i Llorenç Soler és una anàlisi dels mitjans de comunicació oficials de l’Estat i una crida a les publicacions clandestines durant les acaballes de la dictadura franquista.
Prenent d’exemple tres notícies de diferents àmbits -una local com la vaga d’AEG, una nacional com el primer de Maig i una altra internacional com la guerra del Vietnam- es mostren com difereixen les versions oficials i oficiosesde l’Estat amb les sorgides en publicacions clandestines del moviment obrer.
El documental es troba tan aviat a les impremtes il·legals i clandestines com a la façana de La Vanguardia mentre es fan pintades reivindicatives i contra “la premsa feixista”.
Helena Lumbreras (Conca, 1935 - Barcelona, 1995) es va traslladar a principis dels anys 60 a Itàlia a on, a banda de formar-se al Centro Sperimentale de Cinematografia, va treballar a la RAI i es va moure en els cercles intel·lectuals cinematogràfics de l’esquerra italiana en què es movien Pasolini, Pontecorvo o Rosi.
Després de filmar Spagna 68, un documental que il·lustra la lluita contra el règim franquista i la situació sociopolítica del país. Juntament amb el professor de filosofia Mariano Lisa va fundar el Colectivo de Cine de Clase amb la finalitat de “filmar somnis de persones que lluitaven per aconseguir millorar les seves condicions de vida”.
Còpia restaurada pel centre de Conservació i Restauració (2CR) de la Filmoteca de Catalunya (Terrassa)