Derek Jarman · 1993 · 79'
Programme: Aula de cinema 2026-2027.
Blau
Si el testament de Cyril Collard estava marcat per l'excés, el de Derek Jarman és justament l’oposat. Una veu confessional, conscient de la imminència de la seva mort, troba un horitzó a la pantalla completament tenyida del blau que bateja la pel·lícula.
En una pantalla permanentment blava, Derek Jarman hi bolca un text poètic en el qual, a la manera d’un diari, documenta les seves experiències amb la sida durant la fase terminal de la malaltia, quan ja s’havia quedat parcialment cec i la seva visió era interrompuda per la llum blava.
El film va ser completat poc abans de la seva mort, i la veu en off és la del mateix Jarman, juntament amb la dels seus col·laboradors Tilda Swinton, Nigel Terry i John Quentin. El text es complementa amb la música i el so de Simon Fisher-Turner (compositor habitual del cineasta), de Coil, Momus, Karol Szymanowski i Erik Satie.
“El monocrom és una alquímia, un alliberament efectiu de la personalitat. Articula silenci. És un fragment d'una obra immensa sense límit. El blau del paisatge de la llibertat" (Derek Jarman).