Datasheet
Interrogada per Gérard Depardieu, Marguerite Duras narra un film en condicional. El seu diàleg alterna amb plans del camió i la seva ruta per Yvelines, amb tràvelings puntejats sovint per les Variacions Diabelli.
El film treballa la dialèctica del camp - fora de camp i conté una famosa sentència de Duras: “Que le monde aille à sa perte!”.
Marcada per l’existencialisme, Duras rebutja la societat de l’espectacle perquè entén que és un engany, i propugna un cinema desproveït d’artificis. Això no obstant, intentarà contenir al màxim possible les interpretacions desnaturalitzant-les, ja que entén que les actuacions també són un engany i que no s’ha de confondre l’espectador.
Per ella, el més important és preservar el text i donar preferència a la força suggeridora de la paraula enfront de les imatges.