Datasheet
Dues futures mares coincideixen, poques hores abans de parir, en una mateixa habitació de l'hospital. Una ha decidit criar sola un fill que espera amb il·lusió, mentre que l’altra es penedeix de no voler la criatura que porta dins.
“Vint-i-dos anys després de Todo sobre mi madre, el conflicte familiar continua vibrant i bombeja una energia purament cinematogràfica, que balla joiosa pels canvis de compàs entre gèneres i tons radicalment diferents.
Podem assistir a un afectat soliloqui sobre la tràgica manca d’instint maternal, i al minut següent jugar a detectius amb una banda sonora d’intriga a l’estil de la vella escola. Madres paralelas no es pot esgotar mai perquè no és només una, sinó moltes pel·lícules alhora. És la més clàssica de les pel·lícules del cineasta perquè és la que opera amb el realisme més de prop.
Necessita ser-ho, concloem, perquè prioritza la claredat per sobre de l’efecte, el senyal per sobre del soroll” (Mariona Borrull - Time Out).