Datasheet
“L’etern enfant terrible del cinema francès inaugura el drama romàntic amb un triple salt mortal d’eufòria cinematogràfica format per 1) un homenatge a Jean-Luc Godard, 2) una obertura musical que és un himne extàtic a la creació i a la imperfecció i 3) una concatenació d’escenes que il·lustren la fervent història d’amor entre una cantant d’òpera i un humorista.
Tanmateix, la llavor del desencant i l’enuig profund hi és present des del començament. Així, entre la màgia dels temes en to menor compostos pel grup Sparks i la crítica sense miraments al daltabaix cultural i moral que amenaça el nostre present i l’horitzó de les noves generacions, Carax construeix una faula macabra amb costures d’òpera rock, o «una història de cançons i fúria, sense tabús», com canten els protagonistes” (Manu Yáñez - Ara).