Dossier Film (INCLUDED AT Aula de Cinema 2023/2024)

Le notti di Cabiria

Introducció

Le notti di Cabiria

En el món sòrdid i cínic que Fellini esbossa, només Giulietta Masina és capaç d’encarnar Cabiria, una jove prostituta romana, amb tanta força i innocència a la vegada. El to oníric del film prefigura el gir que farà el seu cinema ben aviat.

Una prostituta romana només pot oposar, enfront del món sòrdid en què viu, tota la innocència i la ingenuïtat que conté la seva fràgil persona. El neorealisme donava pas a la fantasmagoria felliniana.

Fitxa tècnica

Direcció

Federico Fellini

Guió

Federico Fellini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli 

 

Interpretació

Giulietta Masina, François Périer, Franca Marzi, Dorian Gray, Aldo Silvani, Ennio Girolami, Mario Passante, Amedeo Nazzari 

Fotografia

Aldo Tonti

Música

Nino Rota

Producció

Itàlia

Any

1957

La crítica diu

En una entrevista concedida a Charlotte Chandler, Fellini cita City Lights de Chaplin com una influència clau en Les nits de Cabiria. En lloc de l'homenet del bombí, ens ofereix una prostituta (interpretada per la seva esposa, Giulietta Massina) que es guanya la vida amb prou feines entre els matolls dels afores de Roma. Cridant als seus xicots, arengant a altres dones al carrer, Cabiria és un personatge infinitament més ferotge que el rodamon de Chaplin. "Té nou vides, com un gat", observa algú després que la salvin d'ofegar-se. Necessita ser resistent, encara que només sigui perquè els homes la traeixen constantment.

Per moments, Les nits de Cabiria sembla un conte popular picaresc. La música juganera de Nino Rota, l'actuació vivaç i volàtil de Massina i l'humor cruel que recorre tota la pel·lícula suggereixen que Fellini ja no està limitat pels principis del neorealisme. Hi ha moments - per exemple, la seqüència grotesca en la qual el lesionat és portat a l'església a la recerca d'un miracle, intenta caminar sense ajuda i ràpidament cau de morros - que no estarien fora de lloc en una pel·lícula de Buñuel. Les fantasies, com la vetllada de Cabiria amb la bella i cansada estrella de cinema, anticipen successos igualment màgics i improbables en el treball posterior del director.

No obstant això, no ens queden dubtes sobre les dificultats pràctiques que aguaiten a Cabiria. És propietària d'una casa, "amb aigua, llum, de tot", però sap que si comet una relliscada pot acabar vivint al carrer com La Bomba, la malgirbada exprostituta que ara dorm en un forat en el terra. La seva trobada es produeix quan Cabiria acompanya a un misteriós estrany que distribueix menjar i mantes a les persones sense llar.

La seqüència de l'home del sac, com se la coneix, ha desaparegut de la majoria de les còpies des que la pel·lícula es va projectar a Cannes en 1957. Hi ha diferents teories sobre el perquè. El biògraf John Baxter suggereix que l'església es va oposar al fet que el benefactor fos un home laic, no un sacerdot. Però el productor Dino De Laurentiis va afirmar que l'escena va ser tallada simplement per a escurçar la pel·lícula. Qualsevol que siguin les raons, la seqüència restaurada sembla fonamental. És aquí on Cabiria adquireix una idea del que li pot passar. El benefactor és també l'únic home veritablement digne de confiança que coneix en tota la pel·lícula.

Massina interpreta a Cabiria com una eterna optimista, aixecant-se gairebé com una caricatura cada vegada que és derrocada. (...) En un moment està ballant feliçment un mambo al carrer; al següent, té una baralla de gates amb una companya prostituta que s'ha burlat d'ella pel seu últim nuvi. (...) En resum, Les nits de Cabiria sona ombrívola i depriment. A diferència del jove narrador de I Vitelloni (1953), que finalment va poder escapar de la seva ciutat natal de províncies, Cabiria no té sortida. És una figura com Sísif, destinada sempre a tornar al punt de partida.

Donat el seu reconegut deute amb Chaplin, es podria haver esperat que Fellini accentués el patetisme de la seva difícil situació. La història de Cabiria és realment esquinçadora, però ni el director ni l'actriu li donen temps per a l'autocompassió. Pot ser que la robin, la traeixin i gairebé la matin, però la desesperació mai és més que una emoció passatgera per a ella. Fellini acaba la pel·lícula de manera ambigua. Cabiria ha perdut la seva llar. No sabem si correrà la mateixa sort que La Bomba o es recuperarà una vegada més. "Jo mateix m'he preocupat des de llavors pel seu destí", va confessar el director a Charlotte Chandler. És probable que el públic abandoni la pel·lícula sentint-se igual de preocupat.

Macnab, Geoffrey. "Nights of Cabiria/Le Notti Di Cabiria/Les Nuits De Cabiria." Sight and Sound, vol. 9, no. 10, 10, 1999, pp. 53-54

Bibliografia

Bondanella, Peter E. i Cristina Degli-Esposti. Perspectives on Federico Fellini. G.K. Hall & Co., 1993. 

Butler, June. "Female Liberation and Autonomy in the Films of Federico Fellini." Studies in Arts and Humanities Journal, vol. 1, no. 1, 2015, pp. 43-53. ProQuest, https://www.proquest.com/scholarly-journals/female-liberation-autonomy-films-federico-fellini/docview/2196654846/se-2 

Fellini, Federico. Hacer una película. Paidós, 1999. 

Gorbman, Claudia. "Music as Salvation: Notes on Fellini and Rota." Film Quarterly (ARCHIVE), vol. 28, no. 2, 1975, pp. 17-25,3. ProQuest, https://www.proquest.com/scholarly-journals/music-as-salvation-notes-on-fellini-rota/docview/223109744/se-2 

Satorras, Lluís. "Cabiria, Una De Las Mujeres De Fellini." Dirigido por..., no. 389, 2009, pp. 56-57. 

Stubbs, John C. "Mime and the Method: The Working Relationship between Fellini and Masina." Literature/Film Quarterly, vol. 30, no. 4, 2002, pp. 264-270. ProQuest, https://www.proquest.com/scholarly-journals/mime-method-working-relationship-between-fellini/docview/226993830/se-2 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema