Les novetats del mes: la retrospectiva dedicada a NÉSTOR ALMENDROS en la seva faceta de director de fotografia i també de realitzador; la radicalitat de les propostes de no-ficció d’ANNIK LEROY i obrim el cicle dedicat al COLECTIVO CINE MUJER de Mèxic. Gener posarà també punt i final als programes transversals que van arrencar a la tardor: la retrospectiva GERMAINE DULAC, pionera del cinema experimental, en paral·lel a l’exposició que li dedica el Museu Tàpies, i AFINS: JOAQUIM JORDÀ, amb una sessió molt especial orquestrada per Isaki Lacuesta. També clourem el cicle dedicat a KIYOSHI KUROSAWA, l’exposició de CARTELLS PINTATS A MÀ DE GAHNA i el cicle que la complementa, ÀFRICA CONTRAATACA. I la programació familiar de FILMOXICA enceta un monogràfic d’hivern ple de monstres de llegenda.
Néstor Almendros
Néstor Almendros és un dels grans mestres de la llum al cinema universal. Nascut a Barcelona, es va exiliar a causa del franquisme a Cuba el 1948, d’on es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia i els Estats Units. Guardonat amb l’Oscar, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Entre molts d’altres, va ser col·laborador habitual de Rohmer i Truffaut. La retrospectiva que ara presentem, a més d’alguns dels seus treballs més destacats com a director de fotografia, recupera la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.
Annik Leroy: Veus distants
Tendrament devastadores, les pel·lícules de no-ficció de la cineasta belga Annik Leroy oscil·len entre el to poètic i l’assagístic, l’empremta personal i la política. Els seus indrets —els carrers desolats de Berlín, un cafè a Àustria, els paisatges volcànics d’Islàndia o la ciutat ferida de Sarajevo— testimonien una història turmentada. En les seves pel·lícules, el so, igual que les imatges, pot esdevenir tan romàntic i expressiu com materialment revelador. Al llarg de quatre llargmetratges i quatre curtmetratges que s’estenen durant més de quatre dècades, ens enfrontem a una obra singular en la seva profunda radicalitat, que la cineasta presentarà personalment a la Filmoteca.
El Colectivo Cine Mujer en context
El darrer dia del mes, dissabte 31 de gener, encetem aquest cicle que s’estendrà tot febrer. Presenta l’obra d’aquest col·lectiu militant feminista que va dialogar amb l’agitació que va mobilitzar Amèrica Llatina mentre va estar actiu a Mèxic entre el 1975 i el 1987. Les seves pel·lícules, fetes en 16 mm de manera col·lectiva, van abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder. El programa inaugural inclou els curts Vicios en la cocina, las papas silban (Beatriz Mira Andreu, 1978, 24 min), 3 mujeres 3 (Margarita Suzan, 1976, 21 min) i Luna de almendra (Rosa María Álvarez Gil, 1990, 13 min), i comptarà amb la presentació de Karina Solórzano, comissària del cicle. Aquesta sessió també forma part de les jornades Preservar el foc. Arxius imperfectes i cinema militant, organitzades per Xcèntric (CCCB) del diumenge 25 de gener al diumenge 1 de febrer.
Afins: Joaquim Jordà. Clausura
Aquest cicle transversal que ens ha acompanyat tota la tardor, es clou traçant un recorregut estructurat en duets que, a la manera del programa Els passos dobles, revelen l’afinitat i els paral·lelismes de l’obra del cineasta amb altres films aliens. La representació de la salut mental com un gest d’emancipació narrativa i política; la descomposició urbana i la fabricació de relats col·lectius entorn de barris marcats per la desigualtat i la memòria obrera i les seves fractures, constitueixen aquests emparellaments temàtics.
El cicle posa el punt final amb una mirada als projectes que Jordà va deixar oberts i que d’altres han assumit, per prolongar així el seu pensament: una obra inacabada i completada per col·laboradors propers i una sessió que, de bracet amb Isaki Lacuesta, reviu el guió inacabat de Dominicana, en un homenatge a un llegat que segueix transformant-se.
‘Dracs de llegenda’ a FilmoXica
En la programació familiar de la Filmoteca tot és possible, i aquest hivern estarà poblada de criatures llegendàries, enormes, que treuen foc pels queixals i poden volar...
