Filmar la història | Germania anno zero

Germania anno zero, un nen ha de mantenir econòmicament la seva família en un Berlín desolador i cobert de runes, al final de la Segona Guerra Mundial.

En aquest context es troba amb el seu antic professor de les joventuts hitlerianes, un home que el confondrà amb les seves idees sobre els forts i els dèbils.

El film tanca el tríptic de Rossellini sobre la guerra, que es completa amb Roma, città aperta i Paisà.

Direcció - Roberto Rossellini 

Guió - Roberto Rossellini, Carlo Lizzani, Max Colpet.   

Música - Renzo Rossellini 

Fotografia - Robert Juillard   

Interpretació - Edmund Meschke, Ernst Pittschau, Franz Krüger, Barbara Hintz, Werner Pittschau, Eric Gühne, Alexandra Manys 

Producció - Itàlia-França-Alemanya 

Any - 1947 

“Més enllà [d’]aquesta aparent crònica verista en la qual a primera instància s'insereix [Germania, anno zero], apareixen nombrosos aspectes que enriqueixen aquesta obra imperible, veritable punt d'inflexió, ple de sinceritat i amargor del cinema del seu temps. [...] 

Rossellini centra la seva obra mestra en la marxa existencial del petit Edmund [...], un noi de dotze anys d'edat que deambula per un Berlín assolat. [...] La pel·lícula alberga bona part dels seus objectius en la seva capacitat de penetrar en el desconcert del noi, en les contradiccions del seu comportament. [...] 

Amb un abast més universal, l'obra de Rossellini ressalta [...] per mostrar una de les més devastadores descripcions del comportament humà que mai s'han pogut contemplar en la pantalla. Davant una situació límit, els personatges que poblen les imatges de Germania, anno zero es caracteritzen per una mesquinesa no per cruel menys recognoscible. [...] 

El pelegrinatge del petit protagonista apareixerà com si sorgís d'un malson expressionista... però la seva vivència és real. Rossellini escruta el resultat de la barbàrie bèl·lica a través d'imatges dantesques, que el director encerta a potenciar amb unes angulacions que apareixen de totes maneres quotidianes en la seva terrible realitat. [...] 

Les seves seqüències apareixen envoltades d'unes fantasmals i aterridores ruïnes, que s'estenen en un confí gairebé sense límit, i sobre les quals passejarà un noi acostumat a trepitjar muntanyes d'enderrocs, maons, i finques greument deteriorades, que s'erigeixen gairebé com un personatge físic essencial. Seran filmades per una fotografia en blanc i negre dotada d'una gairebé dolorosa [qualitat física], que amb probabilitat va acusar l'escassetat de material, però [que] per això apareix amb el pas del temps com un dels trets que potencien la proximitat i autenticitat del seu conjunt.[...] 

Dura i sense concessions, Germania, anno zero apareix com una de les més fortes diatribes mai filmades entorn de la crueltat de l'ésser humà. I, amb això, cal considerar-la com un punt sense retorn, entorn de la visió crítica de la Humanitat, narrada en un període concret, però dotada d'un sentit immanent de la immortalitat del seu missatge.” 

Vizcaíno Martínez, Juan Carlos. Germania, anno zero. A: Dirigido por..., nov. 2020. Núm. 511, p. 66-67. ISSN 0212-7245. 
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Amiel, Vincent. Allemagne année zéro: des ruines ou un tas de pierres? A: Positif. Paris, 2014. Núm. 637, p. 92-93.

Bingham, Adam. Roberto Rossellini's war trilogy. A: Cinéaste. New York, 2010. Vol. 35, núm. 4, p. 56-58,69. ISSN 00097004.

Haaland, Torunn. Rossellini’s cities of war and resistance. A: Haaland, Torunn. Italian neorealist cinema. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2014, p. 91-122.

Guarner, José Luis. Roberto Rossellini. Madrid: Fundamentos, 1973.

Latorre, José María. Entre ruinas. A: Dirigido por..., mar. 2003. Núm. 321, p. 79. ISSN 0212-7245.

Masi, Stefano. I Film di Roberto Rossellini. Roma : Gremese, 1987.

Quintana, Ángel. Roberto Rossellini. Madrid: Cátedra, cop. 1995.

Serceau, Michel. Roberto Rossellini. Paris: Éditions du Cerf, 1986.