Insurreccions feministes | La negra Angustias

La negra Angustias és el primer retrat de la Revolució Mexicana des de la perspectiva d’una dona. Matilde Landeta dibuixa un personatge empoderat: pobra, negra i analfabeta, Angustias esdevé líder zapatista i trenca els estereotips femenins del cinema nacional de l’època.

Pionera des del punt de vista de gènere, la pel·lícula convida a adoptar una mirada crítica i interseccional, atenta als seus aspectes més problemàtics com el recurs del blackface.

Direcció - Matilde Landeta 

Guió - Matilde Landeta, Francisco Rojas González 

Música - Gonzalo Curiel 

Fotografia - Jack Draper (B&W) 

Interpretació - María Elena Marqués, Agustín Isunza, Eduardo Arozamena, Gilberto González 

Producció - México 

Any - 1950 

La negra Angustias pot ser considerada la primera novel·la dins del gènere de la Revolució mexicana en la qual s'inclou a una dona com a personatge central. Va ser publicada en 1944 i amb ella l'autor va guanyar el Premi Nacional de Literatura. Una particularitat cardinal d'aquest relat és que està inspirat en un personatge real, Remedios Farrera, dona que va col·laborar amb les tropes zapatistes en l'estat de Guerrero durant el moviment armat i que va ser nomenada coronela. Si bé el personatge protagonista no segueix fidelment les dades biogràfiques de Farrera, sí que hi ha un discurs històric que legitima i dona credibilitat a aquest personatge femení, perquè tal com l'assenyala Celia Fernández Prieto: 
 
[...] la qualificació d'un personatge o d'un esdeveniment com a històric no depèn tant de la seva realitat o de la seva existència empírica quant de la seva inclusió en un discurs històric (elaborat segons criteris culturals, ideològics i epistemològics de l'historiador). Això significa que els personatges i els esdeveniments històrics són construïts com a personatges i com a esdeveniments en i per a la historiografia [...]. Els personatges històrics es fixen en la memòria col·lectiva a partir de les narracions històriques mitjançant una sèrie de trets que es tornen signes de la seva identitat i que ens permeten reconèixer-los. 
 
[...] El relat invoca el discurs revolucionari des de la veu dels de baix, d'homes i dones que potser no comprenien els ideals de la Revolució, però que es van apropiar d'ells a la seva manera, sabent que no tenien res a perdre enmig de la misèria i la pobresa. Sobre aquest tema, la historiadora Martha Eva Rocha Illes assenyala que les dones soldat que van empunyar les armes "van ser subjectes socials doblement rebels: rebels a les polítiques del règim i rebels a l'adscripció de gènere". 

Murillo Tenorio, Ilse Mayte.  La negra Angustias de Francisco Rojas: una novela revolucionaria de la Revolución mexicana. A: Anuario Colombiano de Historia Social y de la Cultura. Vol. 49, No. 1, Enero-Junio 2022, p.259-289. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Burton-Carvajal, Julianne. Matilde Landeta, hija de la Revolución. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes: Instituto Mexicano de Cinematografía, 2002.  

DePaoli, Maria.  The Dynamics of the Mother Archetype in Mexican Cinema Shaped by Women: Analysis of Pioneer Matilde Landeta's Screenwriting and Film Directing in La Negra Angustias. A: The Journal of Pan African Studies (Online). Vol. 6, No. 1, July 2013, p. 171-186. 

Manrique, Manuel Jesús González; Jiménez-Pelcastre, Araceli.  La Negra Angustias. Ruptura de moldes en el cine mexicano. A: Archivos de la Filmoteca. No. 74, Abril 2018, p.121-139. 

Medrano, Alejandro. Quince directores del cine mexicano. México, D.F: Plaza y Valdés, 1999. 

San Martín, Patricia Torres.  Imaginarios fílmicos de la Revolución y su discurso en femenino: La Negra Angustias. A: Archivos de la Filmoteca. No. 68, Oct 2011, p.144-157, 219.