Els passos dobles.  Anahit Simonian

L’habilitat extraordinària de solcar llindars —entre la vigília i el somni, entre la contínua revelació del present i els mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música— és el motor essencial de l’obra d’Anahit Simonian.

Cineasta, pianista i compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, ha vist les seves creacions seleccionades i premiades en nombrosos festivals internacionals.

Directora i guionista de diversos curtmetratges, actualment, prepara el seu primer llargmetratge, La cuerda invisible, coescrit amb Guillaume Poussou, amb qui és cofundadora del col·lectiu internacional Agència de Viatges Invisibles.

Presentem la seva obra musical i cinematogràfica en diàleg amb altres mirades referents que, com la seva, transiten pels límits entre els elements visibles i invisibles.

Tres parelles de sessions posaran en relleu la versatilitat de l’artista: com a compositora de bandes sonores, pianista en directe sobre imatges i directora i guionista.

Compositora de bandes sonores

La música de les bandes sonores d’Anahit Simonian se situa sovint en una cruïlla d’estils i experimenta amb una fusió de música contemporània, jazz, creacions sonores, música del món. Una sessió presenta una selecció de tres projectes íntims que reflecteixen unes col·laboracions properes i creatives amb els cineastes Isaki Lacuesta, José Luis Guerín i Meritxell Colell, i permeten albirar algunes facetes del treball de creació musical de la compositora.

Aquest programa dialoga amb Prova d'orchestra de Federico Fellini: “Prova d’orchestra és una gran font d’inspiració per a mi, essent compositora-directora. Una pel·lícula en la qual la música no només n’és la protagonista, sinó el seu eix, el seu misteri” (Anahit Simonian).

Pianista en directe sobre imatges

Tocar sobre les imatges és una vocació. És una vocació de celebrar  la trobada i la fusió entre el que es veu i es percep, el que s’escolta i se sent. És una vocació de revelar “l’altre costat” d’allò que és visible, de crear una lectura diferent a través dels sons, les textures i els ritmes. És una vocació d’estimar tant la música com el cinema.

Una sessió de peces de Man Ray, Maya Deren i Guillem Poussou, amb acompanyament de la creació musical en directe d'Anahit Simonian, dialoga amb La double vie de Véronique de Krzysztof Kieślowski: “Mitjançant un doble retrat femení, el film juga amb un fil de fronteres invisibles, delicades i imprescindibles, entrant en la ressonància amb el meu treball, tant musical com cinematogràfic” (Anahit Simonian).

Directora de cinema i guionista

Les pel·lícules d’Anahit Simonian proposen preguntes i, curiosament, no s’hi busca cap resposta, sinó les sensacions, els reflexos i les reminiscències d’harmonia, reflexions sobre el sentit de la bellesa a través d’una mirada delicada i plena de serenor.

Tres curts dirigits per Anahit Simonian (L’Abcdaire de l’amoureuse d’un photographe, Florecita i La source) conformen un programa que dialoga amb Lazzaro Felice d’Alice Rohrwacher: “Realisme màgic en tota la seva magnitud, Lazzaro Felice és un eco pur i cristal·lí del que és l’essència de l’amor. Una referència humana i artística per a mi i els meus projectes cinematogràfics” (Anahit Simonian).

Anahit Simonian acompanya el Fritz Lang mut

A banda de la proposta d’Els passos dobles, Anahit SImonian continua la seva tasca valuosíssima d’acompanyament de pel·lícules mudes. Aquest abril en el cicle Fritz Lang. El període mut, amb les dues parts de la monumental El doctor Mabuse.

Doktor Mabuse, der Spieler - Ein Bild der Zeit
El doctor Mabuse - Primera part
FRITZ LANG, 1921.

Dijous 16 d’abril / 20.00 h Sala Chomón
Divendres 17 d’abril / 17.00 h Sala Chomón

Doktor Mabuse, der Spieler. Inferno - Menschen der Zeit
El doctor Mabuse. Segona part
FRITZ LANG, 1922.

Dijous 23 d’abril / 18.00 h Sala Laya
Divendres 24 d’abril / 20.00 h Sala Chomón