Programme: Dies curts | 2026.
“Al llarg dels anys, he concebut els videodiaris de moltes maneres: com a escut, lupa, poesia, collage, àlbum, memòria externa… Penso que també són una manera de fer pel·lícules des de la precarietat, de buscar i crear espurnes o d’aconseguir aturar-se en aquest món sorollós i frenètic.
Últimament, entenc el cinema com un exercici d’atenció, una manera de pensar i una oportunitat per a la imaginació política.”
Cineasta i mestra de primària, Rocío Montaño ha fet del videodiari una manera d’habitar el món i encarar la vida. Amb la càmera a la mà des que té ús de memòria, enregistra escenes familiars, reprèn records d’infància, filma les amigues i recorre els paisatges del seu dia a dia.
Moguda per un afinat sentit de la meravella i un gran nervi intuïtiu, captura gestos, jocs i trobades amb una petita videocàmera que esdevé capaç de sostenir la fragilitat i l’alegria que impregnen la seva mirada.
Programa de la sessió:
Ansiedad y la cámara
ROCÍO MONTAÑO, 2018. España. VE. 36’. Arxiu digital
Melocotones tardíos
ROCÍO MONTAÑO, 2020. Espanya. VE. 15’. Arxiu digital.
Esto es agua
ROCÍO MONTAÑO, 2019. Espanya. VE. 15’. Arxiu digital.
Cuadernos de cangrejos
ROCÍO MONTAÑO, 2025. Espanya. VE. 17’. Arxiu digital.