Premsa
28/04/2026
La Mostra i la Filmoteca presenten conjuntament un recorregut complet per la trajectòria de tot un referent del cinema feminista i lèsbic més militant. En paral·lel, la MIFDB ofereix del 21 al 31 de maig el programa 'Persistències fílmiques', que promou la interacció entre films contemporanis i obres recuperades.
Del 22 de maig al 30 de juny
Per primera vegada, la Filmoteca i la MIFDB ofereixen un espai sòlid per explorar en profunditat l’obra de Barbara Hammer, cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Els seus films revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Al llarg de cinc dècades, Hammer explora la representació del cos i el desig en nombrosos curtmetratges i llargmetratges, tant analògics com digitals, a través d’una experimentació formal en constant evolució.

Hammer filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat: una manera d’afirmar que estimar també és produir memòria i construir arxiu. Aquesta expressió del desig com a força col·lectiva la situa com una veu essencial del cinema contemporani i ens convida a apropar-nos al cos no com a símbol, sinó com a presència viva i relacional, sempre oscil·lant entre la intimitat i la revolta. En aquest sentit, Hammer s’aproxima a tot allò que travessa la seva vida —els vincles afectius, el paisatge o la malaltia— amb una curiositat que esdevé font constant d’entusiasme i qüestionament crític. En el marc del cinema lèsbic, queer i experimental, Hammer traça també una genealogia: reconeix la influència de cineastes precedents i, alhora, exerceix com a mentora per a les generacions futures.

La retrospectiva arrenca el divendres 22 de maig i s'estendrà fins al 30 de juny, i ofereix una exhaustiva mostra de l'obra pionera de Hammer. La sessió inaugural, presentada per la investigadora de la UPF Miriam Sánchez-Manzano, reuneix sota el títol El gest íntim i el desig còmplice un seguit de curts que van de l’autoretrat a l’articulació de noves formes de relació i afinitat: el gest inicial, íntim i performatiu, la complicitat epistolar de les amigues, l’experiència del tacte i el desig que s’exposa i es multiplica o la celebració lluminosa del plaer lèsbic enmig d’una naturalesa exuberant. Altres sessions també apleguen temàticament diverses peces de la cineasta, mentre que la que duu per nom Genealogies insulars: l’arxipèlag de Barbara Hammer està dedicada a les seves referents del cinema experimental, Maya Deren i Shirley Clarke, i a les noves onades de cineastes que la perceben com una mentora, com és el cas de Joey Carducci. La selecció també inclou els seus llargmetratges, format en què debuta el 1992 amb Nitrate Kisses, que marca l’inici d’un tríptic amb què es proposa restituir una memòria queer silenciada: la “Trilogia de les Històries Invisibles” que completen Tender Fictions i History Lessons.

Filmoteca de Catalunya
Del 21 al 31 de maig
Fa cinquanta anys, feministes de tot el món es van començar a organitzar estenent un desig de desordre que va fer que tot trontollés. Cinc dècades més tard la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona es demana com rebre la seva herència, com qüestionar-la.
Les cineastes programades a la 34a edició de la Mostra rumien aquestes herències, reescrivint guions que altres van escriure anys enrere o reelaborant els codis del cinema feminista dels setanta. La hibridesa entre la ficció i el documental és una constant, ja sigui amb ficcions documentals com amb documentals que acaben sent ficció. El format del vídeo domèstic s’aprofita i es perverteix, el film-zine apareix com una nova forma estètica i la teoria feminista de dècades enrere irriga tot el cinema assagístic.

El programa Persistències fílmiques s’endinsa en l’esperit original de la MIFDB i propicia diàlegs entre pel·lícules contemporànies i peces de recuperació. D’aquesta manera, els films esdevenen punts d’una mateixa constel·lació i despleguen noves galàxies d’escenaris interpretatius. Les persistències fan referència a la voluntat continuada de les cineastes d’agitar els models fílmics i inventar nous llenguatges narratius. Aquestes sessions compten amb l’acompanyament de directores novelles, realitzadores consagrades, teòriques, escriptores i activistes, que comparteixen la seva mirada sobre la creació cinematogràfica.

23 i 24 de maig
L'oferta de la MIFDB es completa amb dues sessions adreçades al públic més petit i les seves famílies. Integrades en la programació de FilmoXica, proposen pel·lícules que estimulen la sensibilitat estètica, l’educació emocional i la transmissió de valors socials i culturals, compromeses amb la diversitat cultural i estètica. La sessió duu per títol Més enllà del gel i les estrelles i consta dels curts Filante i L’ossa i l’ocell, amb acompanyament a càrrec de la ballarina, performer i coreògrafa, Sonia Gómez.
