Com a cloenda del projecte artístic 'Extramurs. Línies de temps / resurrecció' del Museu Tàpies, i amb la col·laboració de LOOP Festival, la Filmoteca de Catalunya presenta un cicle amb tres pel·lícules de l'artista Dora García al voltant d’una mateixa pregunta: què significa tornar?
Del 10 al 20 de novembre
Tornar a llegir, tornar a parlar, tornar a fer presents cossos, idees i veus que la història ha volgut esborrar. Lluny d’entendre la resurrecció com un fet sobrenatural, el cicle la planteja com una pràctica política i poètica: un gest de reactivació de la memòria que obre noves formes de transmissió, de resistència i de comunitat.
A The Joycean Society (2013), Segunda Vez (2018) i (Revolución, cumple tu promesa) Amor rojo (2024) la lectura, la conversa, la performance i el cinema, recorren diferents moments i geografies per explorar la persistència de les idees més enllà de les seves derrotes aparents.
Segona vegada / resurrecció trasllada al cinema les preguntes que travessen wl projecte artístic concebut per l’artista Dora García a proposta del Museu Tàpies Extramurs. Línies de temps / resurrecció: com persisteixen les idees més enllà de les absències i de quina manera les imatges poden reactivar la memòria. Cada visionament és una segona vegada, una nova lectura, una resurrecció possible.
La col·laboració de la Filmoteca de Catalunya amb el Museu Tàpies i el Loop Festival en el projecte Extramurs permet abordar el cinema com una eina de potencialitat poètica, política i estètica en si mateixa. En el cas de Dora García, la seva pràctica artística es troba profundament travessada pel llenguatge audiovisual.
Les obres seleccionades s’imbriquen directament amb els eixos conceptuals del projecte i reforcen qüestions com el retorn, l’acte de «ressuscitar» entès com la recuperació de veus silenciades, o el pensament crític sobre l’amor i la memòria dins la pràctica artística.
A The Joycean Society, Dora García documenta algunes de les sessions del club de lectura de la James Joyce Foundation de Zúric, que des de 1986 es reuneix per llegir, interpretar i desxifrar Finnegans Wake, una de les obres més hermètiques de James Joyce. El film posa en relleu la lectura col·lectiva com a exercici de resistència, perseverança i construcció compartida del sentit.
Amb Segunda vez, l’artista pren com a punt de partida la figura del psicoanalista i teòric argentí Oscar Masotta per abordar el convuls context polític de l’Argentina durant la dictadura militar i les conseqüències de la violència sistèmica exercida a través de les desaparicions forçades.
Finalment, (Revolución, cumple tu promesa) Amor rojo s’inscriu dins la trilogia que Dora García dedica al llegat d’Alexandra Kollontai, teòrica marxista i revolucionària soviètica, feminista i activista sexual. A través d’aquesta figura, l’artista traça connexions entre les narratives revolucionàries de Moscou, Mèxic i els transfeminismes llatinoamericans del segle XXI, tot evocant una promesa de revolució que aspira a fer efectiva la idea d’igualtat que va marcar el pensament de Kollontai.
Extramurs
El projecte del Museu Tàpies, en la seva tercera edició i sota el comissariat d’Imma Prieto i Judith Barnés, directora i cap de programes públics del Museu respectivament, ha convidat l'artista Dora García a intervenir. Extramurs ocupa l’espai públic amb una proposta que combina performance, debat públic, passejades de memòria, cartells a la ciutat, programa de pel·lícules i intervenció a la façana del museu.
Així, l’artista es proposa reinterpretar el concepte de resurrecció tot resignificant la seva accepció religiosa per convertir-lo, ara, en una eina crítica i política. L’objectiu és fer emergir i repensar qüestions vinculades al gènere, la violència o la memòria, transformant l’acte de reencarnar en una acció col·lectiva de lluita i resistència.
Partint d’aquesta noció de resurrecció com a acte de justícia envers veus històricament silenciades, el projecte recupera referents dels àmbits literari, musical i polític per tal d’escoltar-los des del present i abordar, així, la nostra convulsa actualitat.
Dora García
(Valladolid, 1965). Viu i treballa a Oslo (Noruega) i Barcelona. Desenvolupa la seva feina en una gran varietat de mitjans, especialment performance, instal·lació i dibuix, tot i que també abasta vídeo, teatre, cinema, text i projectes relacionals, utilitzant la seva pràctica per explorar els límits entre la realitat i les seves formes culturals de representació, que alhora formen part d’aquesta mateixa realitat. Un aspecte central de la seva pràctica és la sensibilitat envers el caràcter negociat de tots els artefactes culturals, tant en la seva creació autorial com en la seva recepció social, cultural, temporal i política.
Guardonada l’any 2021 amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques que concedeix el Ministeri de Cultura per la seva capacitat d’«afavorir la reflexió ètica» i per la seva investigació «sobre les relacions entre política i amor i les formes de solidaritat entre les minories», García ha celebrat exposicions individuals a la Fondazione Baruchello (2024), M HKA – Museum of Contemporary Art Antwerp (2023), Amant Foundation (2023), Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma (2023), Museo Patio Herreriano de Arte Contemporáneo Español (2022, 2004), Centro Cultural Conde Duque (2022), European Kunsthalle Wien (2021), Rose Art Museum (2020), MOAD Museum of Art and Design (2020), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2018, 2008, 2005), MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo (2017), Fundació Antoni Tàpies (2017), CA2M Centro de Arte Dos de Mayo (2017), IVAM Institut Valencià d’Art Modern (2016), The Power Plant (2015), Centro José Guerrero (2013), Rijksakademie (2011), Kunsthalle Bern (2010), Moderna Museet (2010), CGAC Centro Galego de Arte Contemporánea (2009), MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2009, 2003), Centre d’Arts Santa Mònica (2007), S.M.A.K. Stedelijk Museum voor Actuele Kunst (2006), MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (2005), CAAC Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (1999), entre d’altres. Dora García va representar Espanya a la 54a Biennal de Venècia i va ser novament seleccionada per participar-hi. També va ser escollida per a documenta 13, Skulptur Projekte Münster 07 i la VIII Biennal d’Istanbul.
