Dossier Film (INCLUDED AT Aula de Cinema 2023/2024)

The Great Dictator

introducció

Tretze anys després de l’arribada del sonor, en plena consolidació del mite del nazisme, Chaplin pren la paraula, per primera vegada, per dirigir The Great Dictator, una denúncia en clau paròdica al seu màxim dirigent. El film va ser prohibit al nostre país durant trenta-sis anys, fins a la fi del règim franquista.

Fitxa tècnica

Direcció

Charles Chaplin

Guió

Charles Chaplin

Música

Charles Chaplin, Meredith Willson

Fotografia

Frank Testera, William Wallace

Interpretació

Charles Chaplin, Paulette Goddard, Jack Oakie, Reginald Gardiner, Henry Daniell, Billy Gilbert  

Producció

Charles Chaplin

Any

1940 (EUA)

La crítica diu

Crítica als Estats Units l’any 1940, any de l’estrena:  

Ara que l'espera s'ha acabat i els calfreds del suspens han arribat al seu final, deixem que sonin les trompetes i les banderes onegin a través del cel. Per al petit rodamón, Charlie Chaplin, que ahir a la nit finalment va emergir de darrere les cortines on havia amagat les seves activitats aquests passats dos anys i s'ha presentat a ell mateix en una esplendor triomfal com al "Gran Dictador"- o vosaltres ja sabeu qui. Cap esdeveniment cinematogràfic a la història de la pantalla s'havia esperat amb tanta emoció com la première d'aquest film, que va tenir lloc simultàniament al teatre Astor i al teatre Capitol. Cap pel·lícula havia mai promès tantes conseqüències transcendentals. La perspectiva del petit "Charlot", el personatge més estimat de manera universal a tot el món, enfocant el seu talent excepcional per ridiculitzar l'home més dolent i perillós del món ha aparegut com una broma titànica, com una paradoxa transcendental. I el feliç informe d’aquest matí és que ha funcionat perfectament: "El Gran Dictador", pot no ser la pel·lícula més bona que s'ha fet mai –de fet, té bastants escenes decebedores. Si més no, més enllà d'aquestes, resulta ser una immensa fita per un gran artista- i, segons algun punt de vista, potser la pel·lícula més significativa que s'ha fet mai [...]. 

Crowtherwallace, Bosley. THE SCREEN IN REVIEW; ‘The Great Dictator,’ by and With Charlie Chaplin, Tragi-Comic fable of the Unhappy Lot of Decent Folk in a Totalitarian land, ar the Astor and the Capitol. CHAPLIN AT THE PREMIERE. The New York Times, 1940-10-16 New York 

Crítica a Espanya l’any 1976, any de l’estrena:  

"El nom de Charlie Chaplin –disminuït i encongit hebraicamente en la seva humana condició fins al diminutiu de Charlot- mancaria d'importància si no fos perquè –tot i tan petit l'home i el nom- és el símbol d'una gegantesca consigna de covardies morals de les que el cine –art noble si n'hi ha- n'ha estat vehicle i mirall. [...]" (Lorenzo de Medina en Primer Plano, nº 187, 1944) 
 
La cita que precedeix aquestes línies no és més que una il·lustració d'una actitud generalitzada d'odi irracional cap a Charles Chaplin, actitud que no respon a un sentiment popular sinó a les directrius de política cinematogràfica que han regit a Espanya des de fa trenta-set anys. 
La mostra més patent de la vigència de tals pensaments cinematogràfics ens la proporciona l'estrena d'El Gran Dictador, film que el 1941 es va presentar als països on el feixisme no governava i que, el 1976, s'estrena a Espanya. [...] 
Per Chaplin, el Gran Dictador, és un ser posseït per la megalomania, que ha aconseguit partidaris a còpia de concedir-los el poder de perseguir unes víctimes prèviament designades. El seu únic somni és manar i ser obeït, somni que pot dur a bon port per la desunió dels qui haurien d'oposar-se a ell. [...] 
El Gran Dictador és l'obra d'un dels més grans cineastes de la història del cine, una obra el mèrit més gran de la qual és que aconseguís els objectius que es proposa, que no barreja elements innecessaris per aconseguir-ho i que demostra, una vegada més, que des de la dignitat d'uns peus plans i des de la lògica d'aquesta filosofia de multituds que és el sentit comú, encara poden explicar-se moltes coses.  

Martí, Octavi. Un dictador con treinta y cinco años de retraso. Tele/eXpres 1976-04-30  

Bibliografia

Chaplin, Charlie. Historia de mi vida, Ed. Taurus Madrid, 1965 

Da Costa, Marco; Iglesias, Jaime; López, Jesús Antonio; Paredes, Israel El Gran Dictador: el libro del 80 aniversario. Ed. Notorius Madrid, 2020 

Declòs, Tomàs “El Gran Dictador” A: Canigó 1976-05-15 

Delage, Christian. Chaplin, La grande historie. Ed. Jean Michel Place, 1989 

H. D. W. Great Dictator, The A: Monthly Film Bulletin. 1940-01-01, Londres Vol. 7, Iss. 73, pàg. 184 

Manola, Eduardo J. El Gran Dictador Dirigido Por... febrer 2020, Iss: 507  

Olivar, Arnau. El Gran Dictador Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977 

Ruiz, Jesús. <<El Gran Dictador>>, A: El Correo Catalan 1976-05-02 pàg. 35 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema