Octubre enceta la programació de tardor a la Filmoteca, que té JOAQUIM JORDÀ com un dels principals protagonistes. La segona edició del programa AFINS, que s’allargarà fins al proper mes de gener, se centra en aquesta figura cabdal del nostre cinema. D’altra banda, el cicle LA LLEI DEL GÈNERE explora les afinitats i dissemblances del tàndem creatiu VALERIA SARMIENTO I RAÚL RUIZ. El joc de miralls que proposa ELS PASSOS DOBLES dona carta blanca a la muntadora ARIADNA RIBAS per explorar els seus referents. Amb el Museu Tàpies, reivindiquem la precursora del cinema experimental i surrealista GERMAINE DULAC. Una extensa retrospectiva descobrirà el cinema militant i provocador del nord-americà TRAVIS WILKERSON. El DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL portarà dues de les digitalitzacions recents de l’arxiu: 'Atolladero' (Óscar Aibar, 1995) i 'El amor brujo' (Francesc Rovira Beleta, 1967), amb banda sonora composta i interpretada en directe per a l’ocasió per CHANO DOMÍNGUEZ. I amb la tardor també arriben algunes de les cites habituals: la SETMANA DEL CINECLUBISME CATALÀ; el cicle CINEMA ROMANÈS ACTUAL; el FESTIVAL DE CINEMA JUEU; l’arrencada del nou curs de l’AULA DE CINEMA i un nou programa temàtic de FILMOXICA: LLIBRES LLIURES. En el terreny expositiu, COL·LISIÓ EXTREMA mostra una sorprenent col·lecció de cartells de Ghana pintats a mà els anys 90, entre la tradició del país africà i la influència de la publicitat occidental.
Afins. Joaquim Jordà
La segona edició d’Afins, el programa que contempla la història del cinema com una xarxa de relacions i afectes, està dedicada a Joaquim Jordà, una de les figures més lliures, polièdriques i influents del cinema català. Realitzador, guionista, traductor, professor, activista, lector i espectador voraç, conversador apassionat: Jordà és indestriable dels encontres, intercanvis i complicitats que va teixir al llarg de la seva trajectòria cinematogràfica i política. En companyia de veus afins, el cicle recupera fites de la seva filmografia, explora projectes inacabats i traça relacions amb els referents que van nodrir l’univers de Joaquim Jordà. El programa s’inaugura el 14 d’octubre amb Numax-Fagor-Plus, on el dramaturg i director Roger Bernat revisa la seva peça de teatre documental, que fa una dècada va oferir una nova mirada d’un dels films més icònics de Jordà: Numax presenta...
La llei del gènere. Valeria Sarmiento i Raúl Ruiz
Programada pel cineasta i teòric Érik Bullot, l’objectiu d’aquesta retrospectiva és presentar les obres de Sarmiento i Ruiz poc vistes a Espanya, observar-ne les semblances i les diferències, i constatar el poder formal i polític del cinema en dos artistes amants de l’experimentació narrativa. A més de col·laborar mútuament en el muntatge i en el guió, les seves filmografies posen de manifest temes sovint semblants, que evoquen qüestions d’exili, identitat i colonialitat. De manera irònica, fins i tot paròdica, la subversió del gènere n’és sens dubte el fil conductor.
Els passos dobles: Ariadna Ribas
El cineasta Isaki Lacuesta i la sonidista Amanda Villavieja cedeixen el relleu d’Els passos dobles a Ariadna Ribas (i a Marc Coll, que el reprendrà al desembre). Col·laboradora en films d’Albert Serra, Elena Martín o Virginia García del Pino, Ribas emmiralla, des de la seva visió de muntadora, alguns dels seus treballs amb films aliens, en un diàleg expandit que, des de diferents estils i èpoques, proposa un mapa d’afinitats temàtiques i formals. Així, per exemple, connecta La mort de Louis XIV d’Albert Serra amb El ángel exterminador de Buñuel, pel tractament de l’espai tancat com a motor del temps i la tensió.
Germaine Dulac
Coindidint amb l’exposició que li dedica el Museu Tàpies, una extensa retrospectiva, acompanyada de música en viu i experimentacions sonores, reivindica aquesta precursora del cinema d’avantguarda, realitzadora, guionista, productora i autora de textos teòrics de gran rellevància. Germaine Dulac (1882-1942) és autora d’una obra profundament revolucionària, temàticament i formalment, pel seu posicionament feminista i anticlerical en el context del París de principis del segle XX. La Coquille et le clergyman, a partir d’un text d’Antonin Artaud, és avui considerada un clàssic i la primera pel·lícula surrealista de la història. El cicle Dulac ens acompanyarà fins al gener.
Travis Wilkerson
Cineasta, professor i activista nord-americà, conegut per les seves pel·lícules sobre el racisme estructural, l'imperialisme i les lluites obreres. Wilkerson combina assaig, performance, recerca històrica i denúncia política, amb influències del cinema militant i les avantguardes. Considerat un dels hereus del Tercer Cinema, proposa un estil provocador que barreja narració en primera persona, materials d’arxiu i una estètica sòbria, amb l’objectiu d’interpel·lar directament l’espectador, al més pur estil agit-prop. Aquesta retrospectiva es presenta amb la col·laboració del festival Intersección d’A Coruña i el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de l’UAB.
Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual amb Chano Domínguez
Dues jornades commemoren l’efemèride, amb digitalitzacions recents dels fons de la Filmoteca. En la primera celebrem els 30 anys del western futurista Atolladero, l’adaptació del còmic publicat a la revista Makoki, Atolladero Texas, d’Óscar Aibar i dirigida per ell mateix. En l’altra, la projecció d’El amor brujo (1967), comptarà amb l’actuació del gran pianista de jazz Chano Domínguez, que reinterpretarà en directe aquesta joia del cinema espanyol que fusiona el flamenc amb el drama romàntic i la tradició andalusa. Una manera de redescobrir el clàssic de Rovira Beleta des d’una nova lectura plena de duende i llibertat creativa.
Exposició Col·lisió extrema Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta
Ghana va viure al final dels vuitanta, en plena crisi econòmica provocada per dècades de corrupció i inestabilitat política, un fenomen inèdit: la irrupció d’una xarxa de projeccions itinerants de vídeo, que va tenir la seva edat daurada durant els anys noranta. Per atreure el públic, artistes locals formats en la publicitat pintaven a mà cartells cridaners de pel·lícules comercials en sacs de farina de cotó, fàcils d’enrotllar, traslladar i penjar. L’exposició recull una trentena d’aquests cartells fets per 21 autors destacats del moviment i cedits per la galeria Ernie Wolfe i el Museu Fowler. Són obres extremes en color, composició i iconografia, que neixen del xoc entre una rica tradició artística nacional i la publicitat occidental de les caràtules de VHS o PAL, que els servien d’inspiració. Al desembre es completarà amb el cicle L’Àfrica contrataca.
I també...
Arrenca un curs més una història del cinema possible amb Aula de Cinema, amb sessions que dialoguen amb la programació de la Filmoteca, com la inaugural, a càrrec la comissària de l’exposició de cartells de Ghana Beatriz Leal-Riesco, o la que presentarà Érik Bullot sobre el cinema inacabat de Raúl Ruiz.
La 12a Setmana del Cineclubisme Català, organitzada per la Federació Catalana de Cineclubs, lliura els seus Premis Nunes, entre ells l’internacional al productor Marin Karmitz, que presentarà Trois couleurs: Bleu de Kieslovski, una de les seves produccions destacades, i presenta una programació que omplirà la setmana de mirada crítica, passió compartida i compromís amb una cultura participativa.
El director Alecs Nastoiu presentarà personalment el seu film The Secret of Pin-Up Island per inaugurar una nova edició del cicle Cinema romanès actual, cinc títols que mostren la vitalitat d’aquesta cinematografia i exploren les tensions socials, els desitjos íntims i els dilemes generacionals d’una societat en transformació.
El Festival de Cinema Jueu portarà obres provinents d’Ucraïna, Polònia, França, els Estats Units i Alemanya. Sis films que reflecteixen l’experiència d’aquesta cultura amb la guerra i l’Holocaust, i que haurien de servir d’eina de reflexió i compromís amb la pau i els drets humans en un context marcat pel genocidi contra el poble palestí.
El programa Arxiu viu presenta Cossos a la deriva: el cinema de Miñuca i Fernando Villaverde, una nova mostra de l’obra d’aquests cineastes cubans establerts des de l’any 2000 a Barcelona, conservada i digitalitzada a la Filmoteca de Catalunya.
FilmoXica obre nou cicle temàtic de tardor: Llibres lliures, amb Pippi Langstrump o Le petit Nicolas, a més de les propostes d’El Meu Primer Festival i el festival audiovisual Reteena.
