Programació novembre 2025

Andrei Tarkovski 

Bellesa i espiritualitat són termes indestriables de l’obra del director rus Andrei Tarkovski (1932-1986), considerat un dels grans poetes del cinema universal. Mitjançant plans llargs i moviments de càmera gairebé imperceptibles, els seus films converteixen el pas del temps, la llum i els elements de la natura en autèntics versos visuals. En la seva cerca de la veritat interior va explorar temes com la memòria, la infància, la fe i els somnis. La retrospectiva completa amb els seus set llargmetratges s’estendrà fins al mes de desembre i arriba de la mà de la Mostra de Cinema espiritual de Catalunya.

Lizzie Borden. L’Alternativa

Autodidacta, irreverent i pionera del cinema feminista i lèsbic, Lizzie Borden (Detroit, 1958) ha estat reconeguda per les seves narratives pioneres i el seu compromís d’amplificar les veus de les dones marginades. En la seva filmografia hi destaca la “trilogia feminista novaiorquesa”, que es podrà veure a la Filmoteca, integrada per Regrouping (1976), un assaig fílmic que tradueix idees i conceptes crítics entorn d’un procés col·lectiu en una vivència fílmica palpable; Born in Flames (1983), un film de culte i una crida feminista a les armes, i Working Girls (1986), un retrat realista, lliure de moralismes, de les treballadores sexuals.

Més Alternativa amb ‘Historias del buen valle’

Preestrena, divendres 21 de novembre a les 17.00 h, del darrer film de José Luis Guerin, premiat al festival de Sant Sebastià. En el paisatge indefinit del barri perifèric barceloní de Vallbona, a cavall entre el món rural i l’urbà, conviuen les cases aixecades pels primers migrants vinguts d’arreu d’Espanya després de la postguerra… i els nous blocs i habitatges de la ciutat dormitori, on es concentra la nova migració, per convertir aquest racó humil en un autèntic veïnatge universal.

Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani

La Mostra posa un focus a Palestina recuperant la seva filmografia clàssica i projectant el seu cinema contemporani i familiar, que emergeix sota l'ocupació i documenta la lluita d’aquest poble assetjat, conscient que esborrar la memòria d’un poble és també intentar esborrar-ne l’existència. Davant d’aquesta amenaça, preservar la història oral i els testimonis audiovisuals es converteix en un acte de dignitat i resistència. En la sessió inaugural, dijous 6 de novembre, comptarem amb la presència de la cineasta palestina Khadija Habashneh, fundadora de la Palestinian Film Unit, llavor de l’Institut de Cinema Palestí per a la preservació de pel·lícules palestines, que presentarà un dels seus films, Children without Chilhood (1980), retrat de la vida d’orfes supervivents de la massacre del campament de refugiats de Tal al Zaatar, al Líban.

Palestina animada

En col·laboració amb la Mostra, aquest cicle d’animació reuneix curtmetratges i llargmetratges de Gaza, Cisjordània i la diàspora palestina que, amb tècniques i estils diversos, exploren la memòria, la identitat i la resistència palestina. Enmig de l’actual genocidi a Gaza, programar-lo és un acte d’urgència: l’animació esdevé testimoni i refugi, una manera de preservar la història i la dignitat d’aquest poble quan la realitat l’intenta esborrar.

I també...

La llei del gènere. Valeria Sarmiento i Raúl Ruiz continua tot el mes de novembre i culmina amb dues interessants sessions: un col·loqui amb Ignacio Albornoz, Bruno Cuneo, José Miguel Palacios i Gabriela Trujillo al voltant de la recepció crítica de la parella, reivindicació d’un cinema polític d’experimentació formal i narrativa i d’una mirada encreuada sobre dues trajectòries còmplices, i una xerrada a càrrec de Gabriela Trujillo entorn de la mirada feminista de Sarmiento, l’obra de la qual es pot considerar tot un manifest del desig femení.

També continua Afins: Joaquim Jordà, amb un recorregut pel seu cinema més militant. Des del guió fins a la direcció, els films combinen documental, assaig i avantguarda per donar veu als qui s’organitzen i qüestionen el poder, tot bastint una obra que converteix la càmera en una eina d’acció política i de reflexió col·lectiva. També s’ha programat la sessió El refús del treball: experiències dins i fora del cinema, una conversa il·lustrada entre Marina Garcés, Santiago López Petit i Marc Sempere.

La retrospectiva Germaine Dulac segueix redescobrint l’obra d’aquesta pionera, des dels experiments impressionistes i surrealistes que van qüestionar gènere i sexualitat, fins als seus documentals i noticiaris dels anys trenta. Una de les sessions inclou l’obra més emblemàtica de Dulac, La coquille et le clergyman, considerada la primera pel·lícula surrealista, que dimecres 12 de novembre a les 17.00 h i dins de la programació d’Aula de Cinema presentarà Imma Merino, co-comissària de l’exposició Germaine Dulac. Je n'ai plus rient, que es pot veure al Museu Tàpies.

Darrera sessió de Les golfes programades per Marc Ferrer, una selecció de tres curts queer que inclou Love Letter to Edie, evocació d’Edith Masey, l’actriu icònica dels primers films de John Waters.

Visibilitzem el cinema català, el programa que dona llum a les digitalitzacions de l’arxiu, ofereix aquest mes una doble sessió amb el curt testimoni del recital de Raimon al pavelló esportiu del Reial Madrid el 5 de febrer de 1976, i el documental Cartells d’un poble en guerra, sobre el paper que va tenir el cartellisme en la Guerra Civil Espanyola. I encara una altra digitalització recent serà protagonista de les Jornades del Patrimoni Audiovisual: La ràdio folla, que vindrà a presentar el seu director Francesc Bellmunt.

A Les estrenes de la Filmoteca, Jana Montllor Blanes presentarà el film homenatge al seu pare, Ovidi Montllor, On eres quan hi eres? La Jana, que quasi no té records del seu progenitor, emprèn 28 anys després de la seva desaparició un viatge fílmic per reconstruir la memòria íntima des de la fragilitat dels seus records.

Celebrem els 20 anys de Cinema en curs, amb la sessió Elogi de l’amor. Diàlegs sobre el cinema admirat i compartit, en què les converses de Jaume Claret Muxart, Meritxell Colell, Pep Garrido, Jaime Puertas, Carla Simón i diversos/es joves amb qui han compartit aquesta iniciativa al llarg de dues dècades reflexionen sobre trobades i descobertes decisives, i com el cinema admirat fa néixer desigs de cinema. Més endavant aquest aniversari serà objecte de tot un cicle commemoratiu.

FilmoXica continua amb el cicle de tardor Llibres lliures, i cedeix part de les sessions familiars del cap de setmana a les propostes d’El meu primer festival, un planter de nous espectadors ben consolidat que enguany, entre d’altres, ens porta La petita Amélie, premi del públic al millor film europeu del darrer festival de Sant Sebastià, Mary Poppins, Seven Chances de Buster Keaton i també amb la mirada posada en Palestina, amb Somnis passatgers, la història d’en Sami, un nen de 12 anys que emprèn un viatge des del camp de refugiats fins a Haifa a la recerca del seu colom missatger.