Premsa
12/11/2026

Els passos dobles: Marta Balletbò-Coll - Jacques Tati - David Lynch - Laura Huertas Millán. Mostra de Cinema Colombià - De bell nou. La restauració del mes: 'Sunset Boulevard' - Visibilitzem el cinema català: 'Gaudí' i 'Marta' - INTERVAL #2: Estampa - Reteena
Del 2 al 19 de desembre
Eclèctica, intrepidíssima i seductora, la filmografia de Marta Balletbò-Coll és fruit d’un impuls creatiu incontenible. Reivindiquem aquesta figura irrepetible fent-la protagonista d'un programa on ella mateixa és la programadora. Balletbò-Coll fa dialogar la seva opera prima, Costa Brava, amb Cabaret, films en els quals la interpretació esdevé una manera d’assajar altres formes de vida i de desafiar les convencions socials. A I’ve Sent the Men to the Moon, com en la comèdia dels germans Zucker i Abrahams, Airplane! (Aterriza como puedas), la cineasta reivindica l’humor desmesurat com una eina per capgirar les lògiques establertes, mentre que Sévigné i All About Eve exploren les tensions entre creació artística, ambició i identitat a través del món del teatre.

A partir del 16 de desembre amb sessions al gener 2027
Entre la modernitat europea i la tradició de l'slapstick, hereu de la comèdia gestual del cinema mut, Tati converteix el gag en una observació gairebé assagística del món contemporani. Creador del personatge de Monsieur Hulot en pel·lícules com Mon oncle i Playtime, en el seu univers la modernitat apareix com una promesa de perfecció funcional en què l’ordre sempre es veu desestabilitzat per petites fissures còmiques. El sistema burgès i tecnocràtic és constantment sabotejat per l’atzar vitalista i lúdic de l’ésser humà, encarnat en la matusseria lluminosa d’Hulot. Obrirà el cicle dimecres 16 de desembre Les vancances de Monseiur Hulot, presentada per Margaux Chalançon, cap de l’arxiu audiovisual de Les Films de Mon Oncle, la institució creada fa 25 anys entre d'altres per la filla de Tati, Sophie Tatischeff, per preservar el llegat d'aquest geni de l'humor.

A partir del 22 de desembre amb sessions al gener 2027
Icona cultural i alhora figura difícil d’encaixar dins dels marges convencionals del cinema, David Lynch és un dels cineastes més influents del seu temps que ha sabut donar forma a l’inenarrable. Des dels primers curtmetratges, crea un cinema del subconscient que s’alimenta de la seva pròpia lògica onírica i d’imatges de malsons, i esdevé un creador incomparable d’atmosferes, amb mons carregats d’inquietud, bellesa i misteri. Lynch dialoga amb gèneres clàssics per transformar-los en experiències psicològiques i emocionals en les quals brolla tant la violència latent com la possibilitat de transcendència. Dos anys després de la desaparició d'aquest artista total amb adjectiu propi (lynchià), el cicle recupera títols clau com Eraserhead, The Elephant Man o Blue Velvet.

9 i 10 de desembre
Oportunitat per descobrir una autora de “ficcions etnogràfiques” que desafien les iconografies de l’exotisme colonial. Entrar al cinema de Laura Huertas Millán és habitar un territori on la imatge es torna somni, diàspora i memòria compartida, un espai de fabulació crítica capaç d’interrogar les ferides de la colonialitat i reimaginar la història. Cinema reflexiu, corpori i afectiu, en el qual la paraula, el gest ancestral, el dol i la resistència de la natura es revelen com a teixits vius d’un mateix ecosistema. Les pel·lícules de Laura Huertas Millán conviden a desaprendre la mirada colonial per habitar una pluralitat de mons on la ficció és, alhora, remei, mirall i refugi de resistència.

Quatre oportunitats al llarg del mes per recuperar aquest clàssic entre els clàssics, la primera coincidint amb una sessió de l'Aula de Cinema, ara que Paramount restaura aquesta història sobre somnis de grandesa per commemorar el centenari del naixement del seu director, Billy Wilder, i el setanta-cinquè aniversari del film. Gloria Swanson i Erich von Stroheim, estrella i realitzador de la maleïda Queen Kelly, interpreten respectivament Norma Desmond i Max von Mayerling, dues velles glòries del cinema mut que, amb l’arribada del sonor, queden relegades als marges d’una indústria que ja no els pertany.

L’Any Gaudí ha permès dur a terme la restauració del documental de creació de Manuel Huerga, que imagina la vida de l’arquitecte entre la memòria i la ficció. Huerga cerca entre els rastres i les imatges del passat la figura de Gaudí, i l’evoca gràcies a la màgia del cinema. La restauració, especialment complexa per la diversitat de materials i tècniques, ha permès recuperar la música original de Michael Nyman. Com a complement, projectem Marta, on la Barcelona vinculada a Gaudí esdevé escenari cinematogràfic: el Palau Güell, una de les seves obres cabdals; la Casa Vicens i el Palau Moja, vinculat a la família Güell i avui seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Continua la retrospectiva encetada a final de novembre dedicada a una veu essencial del cinema europeu contemporani. La cineasta portuguesa ha construït una obra avantguardista que dialoga amb la literatura, la poesia, el teatre i la pintura. El seu cinema experimental explora el llenguatge, la música i la teatralitat, amb una mirada feminista i una gran cinefília. I aquest desembre rebrem la seva visita els dies 3 i 4 per presentar el seu darrer film, Fuck the Polis, un dietari de viatge per Grècia que entrellaça paisatges, poesia, mitologia i memòria personal, i un dels seus títols més celebrats, Frágil Como o Mundo, una faula sobre l’amor adolescent, la fugida i la impossibilitat de trobar un lloc propi en el món.

Del 17 de desembre de 2026 al 10 de gener de 2027
El col·lectiu Estampa presenta la proposta instal·lativa Dispersar els espectres, un projecte d'investigació artística sobre la naturalesa espectral de la llum i les imatges i sobre les interfícies entre la llum i la matèria. La investigació parteix de les propietats dels vidres dicroics, que interactuen amb la llum reflectint certes longituds d’ona i deixant-ne passar d’altres. El projecte desenvolupa una investigació heterogènia sobre espectres lumínics, longituds d’ona i interferències òptiques, però també sobre la meravella i els espectres que ens sotgen, i ha donat lloc a les tres instal·lacions que es mostren a la sala d’exposicions: Taula d’espectres (2026), Dispersar els espectres (2026) i Pel·lícules fines (2026). Les activitats paral·leles compten amb la participació de la ballarina i coreògrafa Núria Guiu i la companyia d'arts vives Banda Esfèrica.

L'Aula de cinema inclou una sessió insòlita: Tot floreix! Presenta una genealogia de les flors i les plantes al cinema a través d'un recorregut històric per diversos curtmetratges. El recull culmina amb una peça realitzada col·lectivament en 16mm durant la primera edició de l'Interval #1 de la Filmoteca, a cura de la cineasta i directora de fotografia Cris Neira, que presentarà la sessió.
Acaba el cicle Afins: Nasty Women, que ha invocat els personatges femenins que han sabut transformar la irreverència en una forma de llibertat inesperada i contagiosa. I ho fa amb una cloenda molt especial divendres 11: l'espectacle de transformisme de Sara Brown Vestidas de hombre, on aquesta artista de cabaret es disfressa, es cola a la pantalla i es despentina sobre l’escenari per encarnar algunes de les moltes nasty women que han poblat la història del cinema.
També arriba a la fi la retrospectiva dedicada a Alice Diop amb L’Alternativa, que explora la identitat, la immigració, el racisme i les desigualtats socials a la França actual des d’una mirada íntima i compromesa. Aquest mes s’incorpora al cicle l’únic llargmetratge de ficció de la cineasta: Saint Omer.
En canvi, s'allargarà fins al gener, amb la seva vinculació amb el mitjà televisiu, el cicle Roberto Rossellini dins la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que aquest desembre se centra en els anys 50 i la col·laboració d’Ingrid Bergman, quan el cineasta va orientar la seva obra cap a la crisi existencial amb Viaggio a Italia (1954), considerada per molts la gènesi del cinema modern.
La darrera sessió de Les golfes de 2026, sota el comissariat de Desirée de Fez, projecta Forbidden Zone, de Richard Elfman.
Arxiu viu programa Diarios del exilio (Irene Gutiérrez, 2019), documental d'arxiu fet a partir de fragments de pel·lícules domèstiques filmades entre els anys 1937 i 1977 per diferents famílies que van viure a l'exili durant els quaranta anys de franquisme. Un viatge cinematogràfic en clau d'autorretrat que és una iniciativa de Filmoteca Española emmarcada en les celebracions dels vuitanta anys de la fi de la Guerra Civil. La banda sonora del film interactua amb la música interpretada en directe per Cristóbal Fernández i Marcos Flórez.
La Filmoteca és una de les seus de Reteena, el festival audiovisual fet per joves per a joves, i algunes de les sessions s'integren a la FilmoXica. És el cas de Samuel, una joia de l'animació que retrata amb humor, tendresa i malenconia el dia a dia d'un nen d'onze anys.

I la FilmoXica també tanca el cicle de tardor Ballem, ballem! amb les darreres projeccions de Billy Elliot.
