Autour des salines

Inspirat sense cap dubte en els treballs d'Edgar Morin i Jean Rouch, els pares -més el segon que el primer, però- de l'anomenat cinéma vérité, és un brutal docudrama de 22 minuts que, amb l'aparença quasi irònica d'un documental per a públics estrangers -es produeix, cal recordar-ho, en un moment en què el règim intenta vendre (i ho aconsegueix) la idea d'Espanya com un paradís turístic a l'abast dels europeus-, esdevé una reflexió sobre els mecanismes de funcionament del sentit en el cinema documental, mitjançant la irrupció d'una ficció imposada que, al seu torn, constitueix una provocació per tal de poder mesurar les reaccions dels pobletans i, especialment, les dels treballadors de les salines on se situa l'acció del film. Quasi al començament, Esteva hi introdueix una variable, consistent en la propagació de la notícia de la falsa mort d'un dels obrers saliners, només per veure -i filmar- les reaccions, sobretot d'incredulitat, dels conmpanys del presumpte mort, el qual arriba fins i tot a ser conduït cap al cementiri. El film acaba en un pla fix d'uns nens que juguen amb un gall que acaba de matar al seu contrincant en una brega sagnant.
Exercici fronterer amb Buñuel i la crueltat, Autour des salines és la primera ocasió en la qual Esteva es va interessar cinematogràficament pel tema de la mort i de les arrels dels ritus i de les cerimònies populars, eix a partir del qual construirpa, amb moltes dificultats, el que possiblement sigui el seu millor film individual: Lejos de los árboles.

Riambau, Esteve; Torreiro, Casimiro. Temps era temps: el cinema de l'Escola de Barcelona i el seu entorn. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993.