Dossier Film (INCLUIDO EN Dossier didàctic)
- Amistat - Resentiment - Gelosia - Literatura - Burgesia americana
- Revolució sexual femenina - Llibertat - Dona anys 70-80
George Cukor, director del film, explicà com es va involucrar al projecte “Va haver-hi una vaga i Robert Mulligan, qui no conec personalment, es va negar a continuar amb la seva feina. Crec que no li agradava una de les protagonistes. Em van demanar que llegís el guió i així vaig fer-ho. Després em van preguntar si el volia dirigir i vaig respondre que sí. M’anava molt bé, darrera hi havia una peça teatral de fa molts anys, però només hi quedaven les línies generals de la trama. Era un guió completament original. El vam reescriure de cap a peus. Només va quedar el punt de partida. John Van Druten era un bon comediògraf, però sempre em va semblar una mica pesat i antiquat. Només escrivia coses per a senyores. Gerard Ayres va canviar-ho, el va fer més divertit i picant.
Pot obtenir-se qualsevol efecte sense utilitzar sexe explícit o nusos. És una qüestió de gust. Aniria contra la comèdia si hagués inclòs espasmes i sospirs. Recordo quan no podria enquadrar-se una parella amb els peus sobre el llit. Era absurd, però creava una mena de disciplina que funcionava bé. Ara es pot fer qualsevol cosa, però no sempre és avantatjós per a la pel·lícula”.
Torres, Augusto M. George Cukor. Madrid: Cátedra, 1992
2on cicle d'ESO i Batxillerat/CF
- Aubron, Hervé. Le rose et ses épines. “Cahiers du Cinéma”, núm. 615 (sept. 2006), pàg. 92.
- McGilligan, Patrick. George Cukor: una doble vida. Madrid: T&B, 2001.
- Ricas y famosas (Rich and Famous)(DVD). [Madrid]: Warner Bros. Entertainment, cop. 2007.
- Torres, Augusto M. George Cukor. Madrid: Cátedra, 1992.
- Viviani, Christian. Riches et célèbres. “Positif”, núm. 252 (mars 1982), pàg. 73-74.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Estats Units, anys 40. Merry Noel (Candice Bergen) i Liz Hamilton (Jacqueline Bisset), íntimes amigues des de l’escola, on havien segellat un pacte de fidelitat, se separen quan Merry es casa. Vint-i-dos anys després, Merry s'ha convertit en el prototip de la dona burgesa, mare i mestressa de casa; Liz , en canvi, és una escriptora de cert prestigi intel·lectual. Aprofitant una gira per Califòrnia, Liz visita a Merry, que sembla feliç dins d'un ambient frívol i superficial. Quan una nit, Merry li llegeix a Liz una novel·la que acaba d'escriure, la seva amiga reacciona amb menyspreu perquè li sembla poc seriosa. No obstant això, els llibres de Merry es venen per milers. L'amargor i el ressentiment que desperta en Liz l'èxit de Merry, la porta a distanciar-se d'ella. Quan Merry es trasllada a Nova York amb la seva filla Debby, les relacions entre ambdues es fan més tibants: Merry enveja la independència i la llibertat de Liz, i Liz enveja la facilitat com Merry escriu.