Ta’m e guilass, amb presentació a càrrec d'Eugeni Bach

A Ta'm e guilass, un home cerca una persona que es comprometi a enterrar-lo un cop s’hagi suïcidat. “Qui no ha pensat a matar-se alguna vegada? És l’única elecció que tenim davant Déu i la natura. Cioran va afirmar: «Si no tingués la possibilitat de suïcidar-me, ja fa temps que m’hauria matat». Va ser la seva manera d’afirmar la condició vivificadora del suïcidi. Per això, El sabor de las cerezas no defensa el suïcidi, sinó que el mostra com a creador de vida, la causa que viure sigui real i no pas un miratge” (Abbas Kiarostami). La crítica va vincular el film, guanyador de la Palma d’Or del festival de Cannes, amb el clàssics Maduixes silvestres, de Bergman, Il deserto rosso, d’Antonioni i Le Mépris, de Godard.

Presentació a càrrec d’Eugeni Bach.