Miguel Gomes · 2015 · 125'
Aquest és l’esperit: jo no filmo per mi, sinó perquè les meves pel•lícules les vegi com més gent millor” (Miguel Gomes).
“La pel·lícula no esgota mai la seva capacitat de sorpresa, puix salta una vegada i una altra de la fantasia al documental, de la metàfora a allò literal, d’allò militant a allò contemplatiu i d’allò líric a allò prosaic sense solució de continuïtat, de la mateixa manera que les històries es creuen entre si amb tanta espontaneïtat com alegria i sense necessitat de forçar cap tipus de justificació dramatúrgica, ni de construir mecanos narratius artificials” (Carlos F. Heredero).