Ficha técnica
Les ideologies revolucionàries van canviar el cinema godardià, el qual va redirigir-se envers la desconstrucció i la denúncia política amb el grup de Dziga Vértov, però a One plus One hi trobem l’esquizofrènia de la imminent mutació, un primer assentament de bases: una sàtira del Mein Kampf en una llibreria pornogràfica, referències als Black Panthers —en un pla seqüència d’una potència formal fins aleshores inigualable— o la personificació de la mateixa Democràcia.
I enmig d’aquest còctel visual, s’insereix l’enregistrament del hit dels Rolling, “Sympathy for the Devil”, el qual s’imposa com a símbol de la Gran Bretanya de l’època: “És una pel·lícula que va ser rodada al mateix temps que es produïen els esdeveniments del Maig del 68 a París. Em van posar verd per marxar a l’estranger mentre tot el poble francès estava de vaga. Era un moment en el qual estava bastant desorientat. Aleshores, vaig tractar de recollir les peces o trobar-les tot filmant les coses una mica per separat. Havia de fer-se amb els Beatles però no va sortir, i els Rolling Stones ho van acceptar. És una producció totalment anglesa de la qual jo només era el director. Aquest era el tema: d’una banda, hi havia one —els Rolling Stones— i de l’altra, jo mateix. Això feia el One plus One” (Jean-Luc Godard). Hi ha una versió alternativa amb el títol Sympathy for the Devil.
Eventos relacionados
The Lost Patrol
29/08/2023
New York, New York
26/08/2023
Les carabiniers
31/08/2023
Roma, città aperta
30/08/2023
